T¨¤ctica i estrat¨¨gia per un futur compartit

A T¨¢ctica y estrategia, un conegut poema de Mario Benedetti, se¡¯ns presenta de manera subtil la difer¨¨ncia entre aquests conceptes, ¨¤mpliament treballats en ¨¤mbits tan diversos como el futbol, el m¨¤rqueting, els escacs, la pol¨ªtica. Ara b¨¦, tot i l¡¯evocaci¨®, aquest no ser¨¤ un article po¨¨tic, sin¨® m¨¦s aviat prosaic: parlarem de t¨¤ctica i estrat¨¨gia en pol¨ªtiques socials. I per aix¨° especificarem primer de qu¨¨ estem parlant.

L¡¯estrat¨¨gia es podria definir com el pla de treball general, que comporta certa visi¨® de futur i una s¨¨rie d¡¯objectius que cal aconseguir, habitualment relacionats entre si. ?s, per tant, una projecci¨® que ens situa en el cap on anem i que demana direcci¨®. La t¨¤ctica, en canvi, en la seva accepci¨® grega preveu una dimensi¨® metodol¨°gica: ¡°Posar les coses en ordre¡±. Serien, doncs, totes aquelles accions que, generalment seq¨¹enciades, ens permeten avan?ar en el cam¨ª que pr¨¨viament hem tra?at: l¡¯estrat¨¨gia.

Aix¨ª, una estrat¨¨gia sense desenvolupament t¨¤ctic esdevindr¨¤ paper mullat, en una declaraci¨® d¡¯intencions que dif¨ªcilment aconseguir¨¤ els seus objectius i que, a m¨¦s, disposar¨¤ de pocs elements per introduir millores en la seva implementaci¨®. Pensem en les diverses estrat¨¨gies que s¡¯han impulsat en pol¨ªtiques socials i que no tenen calendari, recursos clars ni avaluacions detallades de proc¨¦s, de resultat i d¡¯impacte. Estrat¨¨gies que resulten ineficaces a l¡¯hora de transformar.

El soroll ambiental i l¡¯acumulaci¨® de reptes a diversos nivells no afavoreixen ni el disseny d¡¯una estrat¨¨gia a llarg termini ni la consolidaci¨® de lideratges

En un sentit invers, en ocasions ¨¦s la prioritzaci¨® de l¡¯acci¨®, habitualment vinculada a la urg¨¨ncia, el que apareix en primer pla traint el seu esperit original. Accions desordenades, desconnectades d¡¯una estrat¨¨gia general que les doti de coher¨¨ncia i que tindran una efic¨¤cia dubtosa perqu¨¨ no s¡¯incardinen en una l¨°gica compartida. Immobilisme o fugida cap endavant, dues manifestacions aparentment contr¨¤ries per¨° que responen al mateix fenomen: la falta d¡¯articulaci¨® entre la visi¨® global i la capacitat operativa, pressuposant que totes dues hi siguin.

?s evident que el context no acompanya. Ni el context pol¨ªtic ni l¡¯acceleraci¨® que caracteritza els nostres temps. El soroll ambiental i l¡¯acumulaci¨® de reptes a diversos nivells no afavoreixen ni el disseny d¡¯una estrat¨¨gia a llarg termini ni la consolidaci¨® de lideratges, d¡¯altra banda escassos. Per¨° no ens ho podem permetre. I no ens ho volem permetre.

Els desafiaments que afrontem avui com a societat requereixen una ¨¤mplia dosi de consens i molta intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva. S¨®n m¨²ltiples, globals i de naturalesa molt diversa. L¡¯augment de la desigualtat, els moviments migratoris, l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica, l¡¯envelliment de la poblaci¨® i la revoluci¨® feminista per una veritable igualtat de g¨¨nere en s¨®n alguns. L¡¯exclusi¨® residencial, la precarietat laboral i la pobresa infantil podrien continuar un llistat que no s¡¯acabaria aqu¨ª.

?s, per tant, el moment de definir clarament l¡¯estrat¨¨gia i dotar-la de les actuacions necess¨¤ries, partint del coneixement de les necessitats, per¨° tamb¨¦ anant m¨¦s enll¨¤. Enfortir el nostre castigat Estat del benestar mitjan?ant la universalitzaci¨® efectiva dels drets socials, reivindicar la noci¨® de ciutadania i de just¨ªcia social i situar les persones al centre han de formar part del nucli de l¡¯estrat¨¨gia. Des d¡¯una mirada inclusiva davant d¡¯una realitat que es presenta com a complexa, per¨° en la qual podem trobar tamb¨¦ la promesa de la diversitat.

Els desafiaments que afrontem avui com a societat requereixen una ¨¤mplia dosi de consens i molta intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva

Una estrat¨¨gia que ha de pivotar en la comunitat i en la generaci¨® de vincle social com a elements essencials de la nova governan?a democr¨¤tica que necessitem, basada en la participaci¨® i la implicaci¨® de tota la societat civil. Un proc¨¦s de construcci¨® en el qual resulta clau el paper de les entitats socials com a nexe entre les administracions p¨²bliques i la ciutadania amb vocaci¨® comunit¨¤ria i transformadora. Tenint, a m¨¦s, una contrastada capacitat t¨¨cnica per coproduir pol¨ªtiques p¨²bliques que lluitin contra la desigualtat i promoguin un altre model socioecon¨°mic. Des de la proximitat. Amb capacitat d¡¯innovaci¨®.

El jurista itali¨¤ Ugo Mattei defensava recentment en una jornada a Barcelona que la nova pol¨ªtica emergent del b¨¦ com¨² ha de fer possible un reequilibri de forces en la presa de decisions amb la finalitat de subvertir el marc legal injust que ens colpeix. Les institucions creades sota el paradigma capitalista han quedat obsoletes i cal transformar les hegemonies perqu¨¨ la societat civil assumeixi el protagonisme. Gaireb¨¦ parafrasejant Benedetti: construir un pont indestructible de paraules, sense vendre¡¯ns simulacres. No ens valen discursos buits, ni accions de mirada curta. Necessitem t¨¤ctica i estrat¨¨gia a l¡¯altura del canvi d¡¯¨¨poca que ens ha tocat viure.

Sonia Fuertes ¨¦s presidenta d'Entitats Catalanes d'Acci¨® Social (ECAS)