La pulsi¨® del PSOE cap al bipartidisme

L¡¯emerg¨¨ncia de Podem el 2014 i l¡¯agonia d¡¯un PP enfonsat en la corrupci¨® han estat a punt de trencar el bipartidisme imperfecte instaurat a Espanya des de 1977, per¨° l¡¯¨²ltima paraula sobre aquest assumpte encara no s¡¯ha dit. Els dos partits perjudicats per la crisi del bipartidisme es resisteixen a abandonar les posicions que han tingut durant tantes d¨¨cades en exclusiva, i els aspirants a substituir-los s¡¯han quedat a mig cam¨ª. El PSOE creu que li queden cartes per mantenir la posici¨® d¡¯¨²nica for?a de govern per a l¡¯esquerra a Espanya i es resisteix amb dents i ungles a la pretensi¨® d¡¯Unides Podem de compartir aquesta condici¨®. Aquest ¨¦s el nus de la q¨¹esti¨®, la causa del llarg regateig amb qu¨¨ l¡¯aspirant socialista a la reelecci¨® com a president del Govern, Pedro S¨¢nchez, pret¨¦n marejar els aliats per obtenir el seu suport al parlament sense deixar-los traspassar les portes del poder executiu.

En aquesta batalla l¡¯objectiu del PSOE ¨¦s, sobretot, mantenir l¡¯exclusiva de la marca ¡®partit de govern¡¯ davant les esquerres recloses en l¡¯¨¤mbit de la reivindicaci¨® i la protesta. Per al PSOE, la responsabilitat de govern, per als de Podem i IU, les manifestacions i les pancartes. Aquest ¨¦s el paradigma que els socialistes volen ratificar, tot i que S¨¢nchez es vegi obligat a acceptar i recon¨¨ixer que ara mateix t¨¦ una indefugible necessitat d¡¯alian?a amb la segona for?a de l¡¯esquerra. Els resultats electorals del 28 d¡¯abril no li deixen cap altra opci¨®. Alhora, tanmateix, sent la imperiosa necessitat de reduir l¡¯abast dels eventuals acords al nivell de simple suport extern al Govern. Els pactes nom¨¦s seran bons per a ell si serveixen al seu doble objectiu: donar una majoria parlament¨¤ria al seu govern i al mateix temps definir i consolidar l¡¯aliat com un petit sat¨¨l¡¤lit que gira al voltant del potent sol.

L¡¯afany de Pablo Iglesias a exigir a S¨¢nchez un govern de coalici¨® ha estat interpretat pels socialistes com un intent de desposseir-los del que a hores d¡¯ara consideren que ¨¦s el seu capital pol¨ªtic m¨¦s valu¨®s i caracter¨ªstic. L¡¯aura que els ha de distingir d¡¯aquest galimaties amb qu¨¨ s¡¯acostuma a identificar la resta de les esquerres. Si ara els socialistes deixessin de ser els ¨²nics que saben governar, els que protagonitzen la interlocuci¨® amb els grans poders econ¨°mics, els que coneixen i manegen els secrets d¡¯estat, els que es guanyen la confian?a dels altres poders de l¡¯Estat, el seu futur quedaria a merc¨¨ que qualsevol crisi, qualsevol batzegada de l¡¯opini¨® p¨²blica, l¡¯aparici¨® de qualsevol nou lideratge reeixit entre els seus aliats els redueixi a la condici¨® d¡¯iguals entre diversos partits d¡¯esquerra. El que trasllueixen les declaracions pol¨ªtiques i els discursos parlamentaris dels seus dirigents en aquests cinc mesos de crisi postelectoral ¨¦s que, per al PSOE, donar carta de credibilitat, serietat i capacitaci¨® a Unides Podem i obrir-los l¡¯oportunitat de sortir del rac¨® de les esquerres rondinaires i radicals, ¨¦s jugar amb foc. ?s recon¨¨ixer-los com a iguals. No pot ser.

La c¨²pula d¡¯Unides Podem ha llegit correctament la conjuntura i ha fet valer el seu pes pol¨ªtic decisiu al Congr¨¦s

Per l¡¯altra part, la c¨²pula d¡¯Unides Podem ha llegit correctament la conjuntura i ha fet valer el seu pes pol¨ªtic decisiu al Congr¨¦s dels Diputats. La coalici¨® es trobava amb un dilema i ha decidit girar cap al reformisme. Iglesias protagonitza l¡¯intent m¨¦s seri¨®s de treure les forces situades a l¡¯esquerra del PSOE de l¡¯esterilitat i la frustraci¨® des que Felipe Gonz¨¢lez les redu¨ªs a la irrellev¨¤ncia el 1982. Ning¨² no sap quan se¡¯ls tornar¨¤ a presentar una oportunitat d¡¯ingressar en el rang dels partits reformistes amb capacitat de gesti¨® governamental si aquesta se¡¯ls escapa. I si perd aquesta batalla, ¨¦s de suposar que els diversos components esquerrans que allotja en el seu si Unides Podem es llan?aran a l¡¯atac contra la direcci¨®.

Tot aix¨° contribueix al fet que les esquerres visquin amb una creixent ansietat els vaivens d¡¯aquest llarg moment postelectoral. Tots s¡¯hi juguen molt. Aquesta ¨¦s una de les raons que aconsella sortir de l¡¯actual punt mort. Com m¨¦s insisteixi Unides Podem en un acord entre iguals, m¨¦s es reafirmar¨¤ el PSOE en la idea que est¨¤ sent objecte d¡¯un assalt. Com m¨¦s es resisteixi el PSOE a un acord que l¡¯aritm¨¨tica parlament¨¤ria i la conjuntura pol¨ªtica presenten com l¡¯¨²nic factible, m¨¦s es far¨¤ evident que la seva principal pulsi¨® l¡¯empeny a intentar refer l¡¯enyorat bipartidisme que un electorat apressat per m¨²ltiples crisis est¨¤ abandonant. Per aix¨° les seves contradict¨°ries crides a Ciutadans i al PP perqu¨¨ li donin suport mentre afirma que Unides Podem ¨¦s el seu aliat preferent.