Els ve?ns de Barcelona es resisteixen a marxar de la ciutat

Un total de 92.410 barcelonins van canviar de pis l'any passat, una xifra un 7,6% superior a la de l'any anterior. Malgrat la crisi habitacional que pateix la ciutat, hi ha una alta taxa d'autocontenci¨®, un indicador que mesura el percentatge de persones que quan canvien de domicili es queden a la ciutat. El 2018 va ser d¡¯un 72,2%. S¨®n dades de la lectura del padr¨® municipal a 1 de gener del 2019. Comparat amb altres ciutats metropolitanes, la poblaci¨® de Barcelona que canvia d'habitatge al mateix municipi ¨¦s un 10% superior. De mitjana, la taxa d'autocontenci¨® metropolitana va ser del 62%, segons les dades del 2017.

La presidenta de l'Observatori Metropolit¨¤ de l'Habitatge, Carme Trilla, va apuntar en presentar la seva ¨²ltima mem¨°ria anual que, malgrat l'elevada taxa de contenci¨®, s'observa una lleugera disminuci¨® des del 2013, quan va assolir el percentatge m¨¦s alt, un 77,6%. Una tend¨¨ncia que coincideix amb l'augment de preu dels lloguers i que caldr¨¤ continuar analitzant, va considerar. Per¨° si mirem enrere, la ciutat havia tingut taxes de retenci¨® de ve?ns molt inferiors, que no arribaven al 65%, coincidint amb els anys del boom immobiliari, quan el parc residencial va cr¨¦ixer a tot arreu.

La catedr¨¤tica de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, Isabel Pujadas, explica que les elevades taxes d'autocontenci¨® residencial s¨®n habituals a les grans ciutats, perqu¨¨ l'oferta d'habitatge o feina ¨¦s m¨¦s gran que als municipis perif¨¨rics, m¨¦s petits. ¡°?s un fenomen que passa sempre, la prefer¨¨ncia s¨®n els barris pr¨°xims i coneguts i, en canvi, es produeixen pocs canvis de domicili entre eixos, d'una punta a l¡¯altra de la ciutat¡±. Per tant, ¨¦s probable que un ve¨ª del districte de Sant Mart¨ª es traslladi a Sant Andreu, en un extrem de Barcelona, o de Sants a les Corts, a l¡¯altre extrem. En canvi, ¨¦s molt poc freq¨¹ent que un ve¨ª de Nou Barris vagi al Poble Sec. ¡°Hi ha uns espais que s¨®n els primers referents, i fins i tot quan all¨¤ no hi ha oferta que s'adeq¨¹i a les necessitats i surt de la ciutat cap a la perif¨¨ria, es mant¨¦ el criteri de proximitat¡±, assenyala la catedr¨¤tica.

De fet, les xifres del padr¨® ho confirmen, perqu¨¨ el 49% dels barcelonins que van canviar d'habitatge el 2018 es van quedar al mateix districte. Les zones que tenen m¨¦s capacitat per retenir ve?ns s¨®n Nou Barris (57,6%) i Sarri¨¤-Sant Gervasi (55,3%), dos districtes situats als extrems de la renda familiar disponible. Per contra, els districtes que m¨¦s percentatge de ve?ns van perdre van ser Gr¨¤cia (37,5%) i les Corts (39,8%).

La responsable del Departament d'Estad¨ªstica i Difusi¨® de Dades de l'Ajuntament, Mar¨ªa Jes¨²s Calvo, alerta que els canvis de domicili no es poden atribuir nom¨¦s al mercat de l'habitatge o vincular-se a una expulsi¨® de ve?ns del centre a la perif¨¨ria. ¡°Cal veure una foto global, de mercat de l'habitatge per¨° tamb¨¦ de feina, de transport, d¡¯ubicaci¨® de centres educatius... Tenim ve?ns de Gr¨¤cia que marxen fora, per¨° tamb¨¦ d'Horta que es muden a Sant Andreu... I mentre hi ha persones que marxen de Barcelona, n¡¯hi ha d¡¯altres que s'instal¡¤len a la ciutat, perqu¨¨ un 15% dels nous empadronats provenen de municipis de l'entorn¡±, sost¨¦ Calvo. ¡°?s cert que Barcelona expulsa poblaci¨®, per¨° la ciutat tamb¨¦ n'atreu¡±, resumeix la t¨¨cnica municipal, que conclou: ¡°?s dif¨ªcil parlar d'un ¨²nic perfil¡±.

L'investigador del Centre d'Estudis Demogr¨¤fics i professor del Departament de Geografia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, Antonio L¨®pez Gay, coincideix que no es pot afirmar que les persones que surten de la ciutat ¡°s¨®n expulsades, perqu¨¨ hi ha una gran varietat d'estrat¨¨gies residencials¡±. Per¨° s¨ª que li crida l'atenci¨® el perfil dels barcelonins que travessen la frontera municipal: ¡°Entre la poblaci¨® de nacionalitat espanyola es produeixen sobretot cap als m¨¦s propers (Cornell¨¤, l'Hospitalet, Santa Coloma, Sant Adri¨¤), quan en les grans migracions entorn de l'any 2000 les destinacions m¨¦s comuns eren a dist¨¤ncies interm¨¨dies: Mollet, Granollers, Sant Vicen?, Sant Celoni¡±.