Ripoll lluita contra l¡¯estigma
La irrupci¨® de partits xen¨°fobs marca l'aniversari del 17-A al poble on es van criar els gihadistes
Chaimae, de 22 anys, estava de vacances al seu Marroc natal el dia dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Quan va veure a Instagram que el seu excompany de classe Moussa Oukabir era un dels terroristes ¡ªmort per la policia¡ª va trucar a les seves amigues de Ripoll perqu¨¨ no s'ho creia. ¡°Era molt bona persona¡±, diu.
La noia, que porta vel i viu des dels nou anys a la localitat gironina, va entrar en p¨¤nic. ¡°Tenia molt¨ªssima por. Pensava: ¡°si vaig a Ripoll em mataran a mi tamb¨¦. Em faran alguna cosa perqu¨¨ soc musulmana com ells¡±, recorda. Pocs dies despr¨¦s el seu temor va aflorar quan en un supermercat un anci¨¤ li va dir ¡°terrorista¡± i li va etzibar que torn¨¦s al seu pa¨ªs. Per¨° molta gent la va defensar.
Dos anys despr¨¦s del fat¨ªdic 17 d'agost, Chaimae assegura no haver patit cap altre episodi d'islamof¨°bia. ¡°Ens respecten molt¨ªssim¡±, afirma en un parc a Ripoll. Tot i aix¨ª, la jove, que no vol donar el seu cognom, tem que ser musulmana la perjudiqui a l¡¯hora de trobar feina. ¡°Ho entenc, perqu¨¨ uns nois han fet coses molt dolentes¡±, diu en un catal¨¤ perfecte.
Darrere una fa?ana de normalitat, un silenci tens ¡ªacompanyat de recels de fons com els de Chaimae¡ª regna a Ripoll. Aquest municipi, d'uns 10.000 habitants a la Catalunya interior, continua ferit i incr¨¨dul. En permanent introspecci¨®. Encara es pregunten com, sense aixecar sospites, nou xavals de cinc fam¨ªlies marroquines, que llavors tenien entre 17 i 28 anys i que van n¨¦ixer all¨¤ o que hi van arribar de petits i estaven te¨°ricament integrats ¡ªla majoria tenien feina, parlaven idiomes i no eren pobres¡ª, van caure a les masn del gihadisme i es van tornar contra el seu pa¨ªs d'acollida. Van matar 16 persones i en van ferir 180. Els seus familiars continuen vivint al poble. Despr¨¦s dels atacs, molta gent els va insultar, segons una marroquina que demana l'anonimat.
Molts a Ripoll no volen parlar dels atemptats, com si al fer-ho es reobr¨ªs el trauma. L'Ajuntament no ha organitzat aquest any cap homenatge. Alguns ve?ns es lamenten que la localitat hagi quedat tacada. D'altres admeten desconfiances i una bretxa social, malgrat l'esfor? de les autoritats i la comunitat musulmana per evitar tensions. L¡¯11,2% de la poblaci¨® de Ripoll ¨¦s estrangera, segons dades del 2018, per sota de la mitjana catalana (14,2%), per¨° lluny de l'1,8% que hi havia el 2000.
La bretxa s'ha fet gran l'¨²ltim any amb la irrupci¨® de dos partits xen¨°fobs, que han explotat l'impacte del 17-A. Front Nacional de Catalunya (FNC) i Som Catalans van aconseguir el 9,4% i el 2,1% de vots, respectivament, en les municipals de maig. El primer va obtenir un regidor i gaireb¨¦ va arribar al segon. Abans de les eleccions, els quatre partits amb representaci¨® en el consistori ¡ªPDeCAT (que va revalidar l'alcaldia), ERC, CUP i PSC¡ª es van comprometre a a?llar les dues formacions.
Els dos partits ultres gaireb¨¦ van duplicar el percentatge de vots de la xen¨°foba Plataforma per Catalunya el 2011, fita que va aconseguir un edil que va perdre quatre anys m¨¦s tard. ¡°Defensem un control exhaustiu de la immigraci¨® per evitar continuar sent minoria dilu?da en la nostra pr¨°pia terra¡±, explica S¨ªlvia Orriols, la regidora de l'independentista FNC. Critica que l'Ajuntament facilit¨¦s assist¨¨ncia psicol¨°gica als familiars dels gihadistes i demana de vetar el hijab entre els funcionaris.
Som Catalans va reclamar el tancament de la mesquita Annour on exercia d'imam Abdelbaki Es Satty, el cervell de la c¨¨l¡¤lula del 17-A . El temple est¨¤ en uns baixos d¡¯un carrer estret. Passa totalment inadvertit. El nou imam, Mohamed El Onsri, es declara fart de visites de periodistes. ¡°La cosa ara est¨¤ b¨¦. No hi ha problema. Faig la meva preg¨¤ria i me'n vaig a casa¡±, diu. Afirma que mai no es parla dels atemptats, ni tan sols amb els pares dels terroristes, que acudeixen a resar encara que admet que haurien d'haver vigilat m¨¦s els seus fills.
L'Onsri, de 62 anys, es vanta d'haver estat investigat a fons i confirma que Hammou Minhaj continua sent el secretari de la mesquita. Ell va ser qui va contractar Es Satty, un extraficant de droga que havia estat acomiadat de l'altra mesquita de Ripoll. Els Mossos d'Esquadra sospiten que Minhaj els va mentir sobre els seus contactes amb els gihadistes, segons el sumari del 17-A.
?scar P¨¦rez, de 36 anys, coneixia de vista tots els terroristes i va jugar al futbol amb Driss Oukabir (germ¨¤ m¨¦s gran del mort Moussa), detingut a Ripoll i empresonat per llogar la furgoneta de l'atropellament de les Rambles i per fabricar explosius. Afirma que Ripoll ¨¦s ¡°molt integrador¡± per¨° que, com en molts altres municipis, s'acaben creant guetos. ¡°Si aix¨° ha passat aqu¨ª, qu¨¨ no pot passar en cap altre lloc que no estigui congeniat?¡±, es pregunta.
La fam¨ªlia Oukabir continua vivint en un bloc d'apartaments als afores de Ripoll. Dues filles treballen en un restaurant a l'altre costat del carrer, al costat d'un edifici del qual penja una bandera franquista, una excepci¨® en un poble atape?t de s¨ªmbols independentistes. Quan es pregunta al restaurant si les noies encara s¨®n treballadores, una responsable respon mentre s¡¯arronsa d'espatlles: ¡°Clar, la vida continua igual¡±.
Un pla de conviv¨¨ncia amb les fam¨ªlies dels terroristes
Des dels atemptats, la mesquita Annour ¡ªon va exercir com a imam Es Satty, el cervell dels atemptats de fa dos anys¡ª ha organitzat jornades de portes obertes i dinars al carrer. L'Ajuntament de Ripoll ha impulsat un pla de conviv¨¨ncia que inclou grups de treball en qu¨¨ participen germans i cosins dels terroristes. ¡°L'objectiu ¨¦s aconseguir una societat molt m¨¦s inclusiva¡±, diu la directora del Consorci de Benestar del Ripoll¨¨s, Elisabeth Ortega, qui reconeix que, abans del 17-A del 2017, els indicadors sobre una suposada integraci¨® van fallar i la relaci¨® amb la comunitat musulmana era ¡°molt distant¡±.
Ortega minimitza l'auge del discurs xen¨°fob a Ripoll. ¡°Tampoc no ¨¦s una gran preocupaci¨®. ?s important parlar alt i clar, i poder conversar. No sempre ¨¦s necessari arribar a consensos¡±, esgrimeix. Pilar Anfruns, de 69 anys, va votar a la CUP al maig, per¨° admet que desconfia dels musulmans. ¡°No soc racista, per¨° s¨®n gent tancada¡±, diu en un pont sobre el riu Ter per on caminen dones amb vel.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.