Jo tamb¨¦ vaig ser la nena de les ulleres

Quan ens van plantejar escriure sobre una s¨¨rie que ens hagu¨¦s marcat la vida, de seguida em va venir ella al cap: la nena de cabells liles, ulleres grosses, gorra vermella i un riure contagi¨®s. L¡¯Arale, la nena de les ulleres. Sembla ser que, com un gos al seu amo, cadasc¨² s¡¯assembla a la s¨¨rie que ha escollit. Per¨° tinc alguna cosa a veure amb una nena robot?

L¡¯Arale ¨¦s un robot humanoide de 13 anys creat pel professor Senbei Norimaki i que aquest fa passar per la seva germana. T¨¦ una for?a extraordin¨¤ria i una intel¡¤lig¨¨ncia sense l¨ªmits amanida amb una enorme innoc¨¨ncia. La s¨¨rie Dr. Slump (tot i que la protagonista indiscutible era l¡¯Arale) recull les aventures, per¨° sobretot les malifetes de la nena robot i del seu creador, un inventor pocatra?a i extremadament pudor¨®s (un bon reflex de la p¨²dica societat japonesa). La pulsi¨® er¨°tica del professor ¨¦s tal que acostuma a ficar-se en embolics i fer uns muntatges enrevessad¨ªssims per, nom¨¦s, contemplar unes calcetes. Recordo la memorable Operaci¨® calcetes de maduixa per poder veure la roba interior del seu amor plat¨°nic, la professora Yamabuki. Va fracassar, cosa que em va fer sentir una gran pena pel desgraciat inventor.

Per¨° la s¨¨rie tenia un car¨¤cter molt coral, amb un elenc de personatges d¡¯all¨° m¨¦s extravagants: des de l¡¯encantadora senyoreta Yamabuki fins als companys d¡¯escola de l¡¯Arale (l¡¯Akane, el Taro i el Peasuke), els desafortunats agents de policia, la versi¨® mitxel¨ªn del Superman ¨Cel Suprunaman¨C que s¡¯alimentava de prunes, els alien¨ªgenes caracul (sense voluntat d¡¯insultar, per¨° ¨¦s que realment tenien un cul al cap) del rei Nikochan i el seu ajudant, el nen robot Obokaman creat per destruir l¡¯Arale per¨° que acaba sent el seu millor amic, o el nad¨® prehist¨°ric llaminer i golafre Gatchan (¡°kupi-kupi¡±). A m¨¦s de l¡¯inacabable cat¨¤leg de personatges amb aparicions fugaces, com el rellotge del temps, la iaia esdentegada que menjava galetes o el corb que anunciava que era un corb (aix¨° mateix).

L¡¯Arale ¨¦s una nena robot amb molta for?a, intel¡¤lig¨¨ncia, innoc¨¨ncia i els cabells liles

La s¨¨rie arrancava amb una escena molt surrealista que deixava clar el que ens trobar¨ªem a partir de llavors: una persona amb una disfressa indesxifrable recollint una canya de pescar per fer sortir del mar... el sol. El gran astre que, en la seg¨¹ent escena, apareix rentant-se les dents. L¡¯allau d¡¯imaginaci¨® seguia amb un porquet amb americana i corbat¨ª que es planta davant d¡¯un micr¨°fon de peu (tot un pregoner) per anunciar el bon dia a la Vila del Ping¨¹¨ª. El gran leitmotiv de la s¨¨rie va ser la lluita del Senbei per seduir la professora Yamabuki. Finalment va aconseguir casar-s¡¯hi i fins i tot van tenir un fill, el Turbo, que, com no podia ser d¡¯una altra manera, tamb¨¦ tenia superpoders.

Com moltes de les s¨¨ries d¡¯anime japoneses, Dr. Slump tamb¨¦ va n¨¦ixer d¡¯un c¨°mic, creat per Akira Toriyama, el dibuixant que pocs anys despr¨¦s donaria vida a un altre gran ¨¨xit: Bola de Drac. De fet, van ser recurrents els cameos de l¡¯Arale a la s¨¨rie del Goku. El c¨°mic va veure la llum el 1980 i nom¨¦s un any despr¨¦s va fer el salt a la petita pantalla al Jap¨®. La s¨¨rie de televisi¨®, amb 243 episodis, va arribar a Catalunya de la m¨¤ de TV3, que la va comen?ar a emetre el gener del 1987. Tamb¨¦ es va traduir a altres idiomes i es va poder veure en altres televisions auton¨°miques.

El?¡®leitmotiv¡¯ va ser la lluita del Senbei per seduir la professora Yamabuki

Hiperb¨°lica en extrem i a vegades una mica hardcore (l¡¯Arale despertava el professor posant-li una granada a la boca), la s¨¨rie, vista 30 anys m¨¦s tard i amb mirada d¡¯adulta, supera amb escreix la imaginaci¨® de produccions infantils actuals. I deixo imatges memorables per a tots els seus petits seguidors: el globus moc de l¡¯Arale mentre dormia, la caca entaforada en un pal que s'ha fet molt popular, els canvis d¡¯aspecte del professor quan feia posat de tio guapo i interessant ¨Cestil noi Martini¨C o els incomptables xocs amb el cotxe de policia. Sense comptar el seu memorable: ¡°Oio!¡±

El Dr. Slump era una de les poques ocasions en qu¨¨ al bot¨® 3 de la televisi¨® de casa se li queien les teranyines. Llavors, igual que ara, la tele en catal¨¤ era una raresa, per¨° la meva germana i jo, filles de la immersi¨®, lluit¨¤vem pel comandament per divertir-nos amb els dibuixos o, en el seu cas, que era m¨¦s gran, amb alguna s¨¨rie. Veure l¡¯Arale era un dels moments m¨¦s esperats. Corria quan sortia de l¡¯escola per saltar a un sof¨¤ sense colors (el llen?ol que el cobria tamb¨¦ tapa el record de l¡¯estampat). Ho feia sola perqu¨¨ era el moment en qu¨¨ em mimetitzava amb una nena llesta, forta i no conscient del gris del seu entorn. Em convertia, llavors, en la nena de les ulleres.