Les llic¨¨ncies de canvi d¡¯¨²s de local comercial a habitatge es tripliquen a Barcelona

Les llic¨¨ncies municipals per canviar l¡¯¨²s de local comercial a habitatge s¡¯han triplicat en els ¨²ltims cinc anys a Barcelona. Una pr¨¤ctica que es dispara en paral¡¤lel a l¡¯augment del preu de l¡¯habitatge a la ciutat. Les dades facilitades per l¡¯¨¤rea d¡¯Urbanisme de l¡¯Ajuntament indiquen que si el 2013 es van concedir 63 llic¨¨ncies de canvi d¡¯¨²s, el 2018 en van ser 176. I nom¨¦s del gener al juliol d¡¯aquest any ja s¡¯han concedit 116 permisos.

Tot plegat, sense tenir en compte els canvis d¡¯¨²s que es fan il¡¤legalment, sense llic¨¨ncia, una pr¨¤ctica que el Consistori no t¨¦ quantificada, per¨° que salta a la vista passejant per qualsevol barri on es poden veure obres de reforma sense l¡¯autoritzaci¨® municipal exposada en un lloc visible. Les llic¨¨ncies de canvi d¡¯¨²s legal es reparteixen per tota la ciutat, tot i que l¡¯any passat i l¡¯actual destaquen per nombre les atorgades a Sarri¨¤-Sant Gervasi, Sants-Montju?c i Horta-Guinard¨®. Per contra, on menys es concedeixen (o se sol¡¤liciten) ¨¦s a Nou Barris i les Corts.

L¡¯arquitecta Marta Miralles, del despatx La Compa?¨ªa Estudio, ha fet diverses obres per fer el canvi d¡¯¨²s, tant a Barcelona com a altres municipis metropolitans, i explica que el principal requisit per transformar un local en habitatge ¨¦s que no incrementi la densitat d¡¯habitatges admesa per la qualificaci¨® urban¨ªstica del s¨°l (una cosa que no sol passar) i que pugui obtenir la c¨¨dula d¡¯habitabilitat: ¡°Que tingui ventilaci¨® natural; uns metres quadrats m¨ªnims (en funci¨® de les persones que l¡¯habitaran); una altura m¨ªnima de 2,5 metres; que sigui practicable per una persona amb discapacitat i si es volen fer habitacions, que l¡¯espai tingui doble fa?ana (sortida al carrer i a un pati, per ventilar les estances)¡±. L¡¯ideal, explica, ¨¦s que tingui com m¨¦s metres de fa?ana al carrer, millor, per disposar de llum natural: ¡°A la fa?ana del carrer se solen utilitzar vidres no transparents, per donar intimitat, i combinar aquesta privadesa amb la seguretat fent servir persianes¡±. Per a les cuines, es crea un conducte d¡¯extracci¨® de fums i es connecta a la sortida de fums de la resta de la finca¡±, afegeix.

Sobre el perfil dels promotors d¡¯aquestes obres, Miralles apunta que s¨®n ¡°privats, sovint joves, que tenen o han heretat el local i, com que els habitatges s¨®n inassequibles, demanen el canvi d¡¯¨²s¡±. Habitualment no fan les reformes per vendre¡¯ls o llogar-los, sin¨® per a ¨²s propi. Miralles assegura que ¨²ltimament hi ha molta demanda d¡¯aquestes obres i lamenta que el tr¨¤mit ¡°¨¦s lent¡±.

Pr¨°sper Puig, vicepresident de Barcelona Comer?, l¡¯entitat que agrupa els eixos comercials, alerta que amb els canvis d¡¯¨²s ¡°cal fer cirurgia molt fina¡± abans de convertir locals en habitatges. ¡°Compte, perqu¨¨ ¨¦s cert que hi ha llocs on no es tornaran a aixecar persianes, per¨° cal afinar perqu¨¨ hi ha hagut carrers que s¡¯han revitalitzat amb comer? o hostaleria, o amb activitats que augmenten el flux de visitants, com classes extraescolars o coworking¡±, assenyala. I afegeix que amb l¡¯emerg¨¨ncia habitacional actual un ¨²s ¡°potent¡± que es podria donar a aquests locals ¨¦s habilitar-los per a persones grans.

En una l¨ªnia semblant s¡¯expressa la presidenta de Barcelona del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes, Sandra Bestraten. D¡¯una banda, admet que ¡°el canvi d¡¯h¨¤bits o la compra en l¨ªnia estan tancant comer?¡±, per¨° expressa preocupaci¨® per l¡¯impacte de la p¨¨rdua d¡¯eixos comercials. ¡°Amb perspectiva de g¨¨nere, un carrer comercial ¨¦s un carrer amb ulls, el comer? t¨¦ una funci¨® social¡±, analitza, i es mostra partid¨¤ria d¡¯ajudar el sector ¡°a innovar per seguir¡± i canviar l¡¯¨²s ¡°mai com a recepta generalitzada¡±, sin¨® ¡°veient cas per cas i si la zona ho permet¡± i el local s¡¯ajusta a la normativa. I en aquests casos, explica, el COAC ha proposat a l¡¯Institut Municipal de Persones amb Discapacitat que es converteixin en habitatges accessibles, ¡°perqu¨¨ d¡¯aqu¨ª a 10 o 20 anys hi haur¨¤ molta demanda¡±. ¡°Si no¡±, diu Bestraten, ¡°correm el risc que es converteixin en habitatges per a turistes o especulatius¡±.

Des de la patronal dels promotors i constructors, APCE, el director general, Marc Torrent, recorda que fa anys que les llic¨¨ncies originals permeten el doble ¨²s, local i habitatge. ¡°Hi ha llocs en qu¨¨ encara que hi ha molts locals tancats, la normativa d¡¯obra nova ens obliga a fer locals als baixos tot i que no tinguin sortida comercial i n¡¯augmentis la bossa. No entenem com en un moment de demanda d¡¯habitatge no es permeti el doble ¨²s, ¨¦s un problema que no hem generat i que contribu?m a augmentar¡±, lamenta.

La tinenta d¡¯alcalde d¡¯Urbanisme de l¡¯Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, recorda que en els canvis d¡¯¨²s manen el Pla General Metropolit¨¤ i el Decret d¡¯Habitabilitat de la Generalitat, i aposta per trobar ¡°l¡¯equilibri¡±. ¡°?s veritat que habitatges en planta baixa poden ser oportunitats per generar un parc accessible, per¨° hem de vetllar tamb¨¦ per no perdre comer? de proximitat ni canviar la fisonomia dels barris¡±.