Un xiclet i una caixa d¡¯eines per salvar el m¨®n

Per si de cas algun millennial es prengu¨¦s la mol¨¨stia de fullejar la premsa, aquest text hauria de comen?ar amb un av¨ªs: MacGyver es refereix al bo, al genu¨ª, a un pinxo ros amb botes de campanya que era capa? de derrotar ell tot solet un ex¨¨rcit amb l'¨²nica ajuda d'unes alicates, un imperdible i un paquet de xiclets. ?s oportuna l'advert¨¨ncia perqu¨¨ buscant informaci¨® per refrescar la mem¨°ria, es descobreix que la CBS va tenir, el 2016, l'ocurr¨¨ncia de fer una nova versi¨® de les aventures del c¨¨lebre aventurer-inventor que va dominar les pantalles de televisi¨® durant la d¨¨cada dels vuitanta i principis dels noranta. Poques vegades ha tingut tant de sentit all¨° que les segones parts no s¨®n mai bones.

El MacGyver original es va allargar set temporades, 119 cap¨ªtols. Als Estats Units es va estrenar el 1985, per¨° a Espanya va caldre esperar dos anys m¨¦s per poder al¡¤lucinar amb els invents que perpetrava Richard Dean Anderson. Un actor que cal reverenciar, ja que no ha de resultar senzill forjar-se tota una carrera professional donant-li vida a un ¨²nic personatge. Els entesos diran que l'artista tamb¨¦ va treballar a Stargate SG-1. Per¨° aquesta la va produir Gekko Films, una empresa que era propietat seva, per la qual cosa gaireb¨¦ no t¨¦ m¨¨rit que hi aconsegu¨ªs tenir un paper. La realitat ¨¦s que MacGyver va tenir set anys de feina i, despr¨¦s, a la fresca. Un geni que s'enduia una bona picossada dels 775.000 d¨°lars que costava cada cap¨ªtol.

MacGyver no mata, defuig les armes i regala frases d¡¯un tractat de filosofia

Televisi¨® Espanyola emetia la s¨¨rie els dissabtes a la tarda i aquest ¨¦s un altre m¨¨rit que se li ha de recon¨¨ixer a MacGyver: triomfar malgrat anar programat en una franja tan competida. Partits de futbol, aniversaris, visites familiars, catequesis o la preceptiva sessi¨® de compres per "canviar-te ja aquesta jaqueta, que ni t'abriga ni t'arregla" eren dur¨ªssims rivals per aconseguir una audi¨¨ncia acceptable. Recordo un debat amb els meus cosins, en plena festa major, sobre si la seductora botzina dels autos de xoc era motiu de pes per saltar-nos el cap¨ªtol. MacGyver enganxava, i per crear ambient tenia l'ajuda inestimable d'una introducci¨® musical fabulosa, un encomanad¨ªs tema de Randy Edelman.

Els invents que ideava MacGyver eren impactants. Diu la llegenda que els guionistes estaven assessorats per experts en qu¨ªmica i mineralogia. ?s possible, per¨° la revisi¨® d'alguns cap¨ªtols posa en dubte que hi hagu¨¦s gaire rigor en les hist¨°ries. Un episodi se situa a les muntanyes d'Euskadi i MacGyver detalla que "des dels Pirineus es contempla el paisatge m¨¦s bonic que es pugui imaginar". Fins aqu¨ª b¨¦. Afegeix que en aquestes valls hi viuen "muntanyencs bascos que des de temps immemorials han estat lluitant contra Fran?a o Espanya" i ho remata amb una afirmaci¨® que podria provocar un sobresalt card¨ªac als responsables del departament de turisme basc: "De tant en tant algun turista americ¨¤ ¨¦s capturat com a ostatge". Nom¨¦s des de l'humor es poden entendre alguns fragments de la s¨¨rie, com quan el protagonista afirma que a la seva mare li agrada "fer experiments a la cuina" i cita com a atrevits exemples d'elaboraci¨® "sopa japonesa i pasta italiana". Amb aquests men¨²s, queda clar que la santa mare era una cuinera que vivia al l¨ªmit.

Educat i sensible, alhora que atrevit, se¡¯l presentava com un James Bond afable

Esportista, educat i sensible, alhora que atrevit, a MacGyver se'l presentava com un James Bond afable. No obstant aix¨°, s'assemblava m¨¦s a Mortadelo. La seva capacitat per passar desapercebut entre els dolents amb una disfressa feta amb quatre draps era proverbial. Un dels camuflatges m¨¦s reeixits ¨¦s quan va pescar una tovallola que penjava d'un estenedor per passejar-se sense aixecar sospites entre les dutxes d'un campament militar ultrasecret. Tant era que port¨¦s els cabells secs i an¨¦s amb botes.

MacGyver no mata mai, defuig les armes de foc i regala frases pr¨°pies d'un tractat de filosofia. "Mai se sap cap on ens portar¨¤ la vida", deixa anar mentre condueix el seu jeep caracter¨ªstic. En un altre passatge, acompanya una jove Teri Hatcher i li etziba que "les creences sobrenaturals s¨®n una manera f¨¤cil d'explicar el que no entenem". Els invents de MacGyver sempre van tenir cert aire sobrenatural. Igual d'enigm¨¤tic continua sent, per al meu cos¨ª Xavi i per a mi, qui dels dos va desfrenar el 127 del nostre avi Antonio el dia que ens va portar a buscar pinyes. T'haur¨ªem volgut veure en aquell marge, MacGyver.