Coses no dites

Com m¨¦s s¡¯acosten els terminis per l¡¯entrada en vigor del Brexit ¨Cuna inexorable decisi¨® presa ja fa molt de temps per successius governs brit¨¤nics¨C, el cost de decisions preses per motius vicaris, introdu?des com arma pol¨ªtica per desgastar l¡¯adversari, es fa m¨¦s avinent. A banda de perjudicar les expectatives de sectors econ¨°mics prominents, de les generacions ascendents i de la ciutat de Londres con a gran metr¨°polis, la decisi¨® dels Cameron, May i Johnson introdueix un alt risc en les relacions amb l¡¯Ulster i Esc¨°cia i amena?a, per tant, la mateixa estructura constitucional del Regne Unit. La pregunta s¡¯imposa: eren i s¨®n realment partidaris del Brexit els tres personatges citats i l¡¯entorn conservador que els ha donat i dona suport? Certament, aquesta ¨¦s una pregunta que no mereixer¨¤ mai resposta. S¨®n gent de l¡¯establishment, amb ben poc en com¨² amb els votants a favor del Brexit de les ciutats desindustrialitzades del nord d¡¯Anglaterra, el paisatge social de brexiters de qui hom pot comprendre¡¯n sense gaire esfor? les motivacions.

Aleshores cal que ens demanem el seg¨¹ent: qu¨¨ ha passat perqu¨¨ un grup tan conspicu de conservadors s¡¯hagi tret aquest roc de la faixa sabent que les conseq¨¹¨¨ncies serien, amb tota probabilitat, greus? A quin g¨¨nere de pol¨ªtica pertany, doncs, una operaci¨® tan arriscada? Sembla m¨¦s aviat una q¨¹esti¨® d¡¯ordre interior, destinada probablement a arru?nar el prestigi d¡¯adversaris al propi partit, a l¡¯interior de la societat anglesa. Vist des d¡¯Irlanda, la broma cal qualificar-la com a m¨ªnim de pesada, de molt mal gust despr¨¦s dels acords del Divendres Sant que van pacificar un conflicte de molt llarga durada i molt cost¨®s en termes de viol¨¨ncia.

No cal anar gaire lluny per tra?ar algunes comparacions i fer-se algunes preguntes. Demanar per algunes coses no dites a qui correspongui. Si hagu¨¦s triomfat l¡¯aventura del proc¨¦s, en els termes literals en els quals es va plantejar, la sortida unilateral del Regne d¡¯Espanya era inapel¡¤lable. No s¡¯hi val queixar-se, posant la bena abans de la ferida, que els pol¨ªtics espanyols s¡¯haurien negat a acceptar una negociaci¨® en els termes en els quals se¡¯ls plantej¨¤. Fins i tot a molts dels qui, com jo mateix, l¡¯apel¡¤laci¨® insistent a Espanya ens deixa freds, la idea d¡¯imposar el desmantellament de l¡¯estructura constitucional en la qual han participat els catalans sense interrupci¨® des del 1978 ens sembl¨¤ de mal empassar i d¡¯¨¨xit improbable. Una pregunta aleshores cau pel seu propi pes. Si l¡¯operaci¨® que s¡¯inici¨¤ amb un gran desplegament ret¨°ric amb les lleis de desconnexi¨® condu?a per definici¨® a la sortida unilateral, es va pensar de partida en aquests termes? Si aquest traum¨¤tic desenlla? no es produ¨ª, agradi m¨¦s o agradi menys, va ser per una ra¨® ben senzilla: no n¡¯hi havia prou amb ret¨°rica per marxar, calia alguna cosa m¨¦s. Es podria formular d¡¯una altra manera: no n¡¯hi havia prou a convertir greuges reals o magnificats en majoria parlament¨¤ria escassa i social incerta, calia alguna cosa m¨¦s. I, en segon lloc, no n¡¯hi ha prou a mobilitzar una vegada i una altra els propis partidaris sense atendre l¡¯altra meitat de la societat.

En aquest punt, la pregunta retorna: qu¨¨ hauria passat si hagu¨¦s triomfat aquella operaci¨®, si ¨¦s que algun dels nostres Cameron, May o Johnson se la creien de veritat? Una conseq¨¹¨¨ncia immediata i ¨°bvia es despr¨¨n de la comparaci¨® amb el Regne (des)Unit: la sortida autom¨¤tica de la Uni¨® Europea, un Brexit a la catalana. I la estupefacci¨® ens porta a plantejar una segona q¨¹esti¨®: per a quin moment es reserv¨¤ la decisi¨® d¡¯explicar la gran q¨¹esti¨® al conjunt dels catalans i catalanes, a partidaris, detractors i a la gran majoria de gent desconcertada que, a hores d¡¯ara, encara no han (hem) sigut capa?os d¡¯entendre el significat de tot plegat. Perqu¨¨, desenganyem-nos, tant es poden entendre les raons dels que volen sortir com les dels que es volen quedar, com succe¨ª i succeeix encara a la Gran Bretanya L¡¯¨²nica motivaci¨® que no ¨¦s comprensible ¨¦s el frau de llan?ar-se a l¡¯abisme sense remei. En aquest punt conv¨¦ retornar al savi consell de l¡¯irland¨¨s Edmund Burke: ning¨² pot amena?ar la prosperitat de la generaci¨® seg¨¹ent sense estar gaire segur d¡¯all¨° que fa.

Abans de comen?ar el campionat de lliga de les inculpacions, aquesta q¨¹esti¨® s¡¯hauria de posar sobre la taula. Si no, la pregunta s¡¯imposa: alg¨² havia especulat amb la possibilitat que pass¨¦s quelcom semblant a l¡¯abra?ada de l¡¯os que Boris Johnson rep a hores d¡¯ara? L¡¯abra?ada del propi aliat que, en circumst¨¤ncies cr¨ªtiques de veritat, feu pagar a Winston Churchill i John Maynard Keynes el material de guerra amb retalls de l¡¯imperi que havia regnat sobre les aig¨¹es fins a l¡¯¨²ltim c¨¨ntim? Estaria b¨¦ saber com es pensava pagar una operaci¨® d¡¯ordre similar.

Josep M. Fradera ¨¦s catedr¨¤tic d'Hist¨°ria de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.