La fugida de Rivera

Per qu¨¨ es nega Albert Rivera a fer que Ciutadans exerceixi la funci¨® de frontissa al Congr¨¦s dels Diputats, obrint-se a la formaci¨® d¡¯una majoria parlament¨¤ria que sumaria 180 escons, almenys, i fins i tot podria portar Ciutadans a un Govern de coalici¨® amb el PSOE? Sembla que les culpes del ja llarg impasse pol¨ªtic se les hagin de repartir els responsables directes del desacord entre el partit socialista i Unides Podem, o sigui, Pedro S¨¢nchez i Pablo Iglesias, per¨° tamb¨¦ hi ha un tercer responsable. El que ha deixat S¨¢nchez en mans d¡¯Iglesias ¨¦s el rotund rebuig de Rivera a una alian?a amb els socialistes, anunciat durant la campanya per a les eleccions del 28 de abril.

Qu¨¨ t¨¦ el PSOE perqu¨¨ els seus possibles aliats hi desconfi?n tant? Hi pot haver moltes respostes, cada una amb el seu tant per cent, per¨° una de les m¨¦s clares ¨¦s que tant Iglesias com Rivera creuen que si el PSOE t¨¦ l¡¯oportunitat de refer-se, cosa que podria passar si disposa d¡¯una legislatura de govern relativament estable, es dissiparia la il¡¤lusi¨® del final del bipartidisme a Espanya. Les expectatives de futur tant de Ciutadans com de Podem serien llavors les de perpetuar-se com a crosses o ap¨¨ndixs de la parella dominant en un rejovenit bipartidisme imperfecte, el PSOE i el PP. Iglesias no vol que Podem sigui una repetici¨® d¡¯Esquerra Unida. Rivera no vol ser un nou CDS o una reedici¨® d¡¯UPyD, tot i que el cert ¨¦s que est¨¤ fent una cosa molt semblant al que va enfonsar el partit de Rosa D¨ªez. UPyD va morir quan es va entestar a atacar la banca, una cosa totalment contradict¨°ria per a un partit de dretes. Rivera no l¡¯ataca, per¨° s¡¯entesta a ignorar els consells dels poders econ¨°mics perqu¨¨ s¡¯ali? amb el PSOE.

En el cas de Rivera hi ha hagut, malgrat tot, una evoluci¨® molt estranya, estrany¨ªssima, per no dir contradict¨°ria. Un partit que des del seu naixement proclamava emf¨¤ticament que pretenia substituir els nacionalismes catal¨¤ i basc en el paper de frontissa parlament¨¤ria en l¡¯escenari pol¨ªtic espanyol, ha renunciat a exercir aquesta funci¨® la primera vegada que l¡¯aritm¨¨tica electoral li ha ofert l¡¯opci¨®. I no nom¨¦s l¡¯aritm¨¨tica, tamb¨¦ la pol¨ªtica l¡¯hi ha facilitat clarament: l¡¯aspirant S¨¢nchez li ha reconegut aquest paper i fins i tot ha implorat que l¡¯exerc¨ªs durant les dues frustrades sessions parlament¨¤ries d¡¯investidura.

N¡¯hi hauria prou amb el fet que Ciutadans compl¨ªs aquesta part del seu somni fundacional, que exerc¨ªs com Miquel Roca i Marcos Vizcaya en els seus temps de portaveus de CiU i el PNB, o com Joaquim Molins, Xavier Trias, I?aki Anasagasti i Aitor Esteban. O com Jordi Pujol i Xabier Arzallus, si es vol. Ho pot fer Albert Rivera? Potser ¨¦s m¨¦s pertinent preguntar-se: Per qu¨¨ no ho fa Albert Rivera? Una possible resposta ¨¦s el que s¡¯apuntava m¨¦s amunt: No es vol veure redu?t a la condici¨® de sat¨¨l¡¤lit d¡¯un PSOE que, reanimat, es pot convertir en un contrincant imbatible en l¡¯¨¤mbit del centreesquerra. I encara m¨¦s si es t¨¦ en compte la deriva que ha pres Ciutadans amb els acords postelectorals en ajuntaments com els de Madrid i Saragossa i en comunitats com Andalusia, Madrid i M¨²rcia. El senyal enviat per Ciutadans a l¡¯electorat ¨¦s que la seva opci¨® ¨¦s la dreta, no el centrisme.

Tamb¨¦ t¨¦ la seva l¨°gica, ¨¦s clar. L¡¯abandonament de les inicials vel¡¤le?tats socialdem¨°crates de Ciutadans i l¡¯entrega al neoliberalisme ha obert per a Rivera la possibilitat de substituir un PP que, per m¨¦s que Pablo Casado dissimuli, continua sent el gran partit de la corrupci¨® i encara li queden molts comptes per saldar. Per Rivera resulta m¨¦s assequible el gir a la dreta per aconseguir un bon espai en un moment de greu crisi del PP que no pas fer-se un lloc al centreesquerra amb el PSOE en vies de reanimaci¨®.

L¡¯exercici del rol de frontissa pol¨ªtica requereix que l¡¯equidist¨¤ncia sigui real. ?s incompatible amb la divisiva croada contra l¡¯anti-Espanya en la qual s¡¯han instal¡¤lat les dretes per fer front a la crisi constitucional oberta a Catalunya, paradigma dels problemes que requereixen prud¨¨ncia i flexibilitat si el que es vol ¨¦s resoldre¡¯ls i encarrilar-los. La conseq¨¹¨¨ncia paradoxal d¡¯aquesta ren¨²ncia de Ciutadans a la posici¨® interm¨¨dia exercida durant d¨¨cades pels nacionalistes catalans i bascos ¨¦s que els ha tornat a deixar en posici¨® de decidir. On abans hi havia CiU, ara hi ha Esquerra. I on abans hi havia el PNB, ara hi ha el PNB i EH Bildu.