L¡¯assassinat invisible de l¡¯Ana

El seu somriure i la seva alegria; la seva bona disposici¨®, amb el s¨ª sempre als llavis; la seva cordialitat; la seva manera de ballar, donant saltirons, a les festes que tant li agradaven; les hist¨°ries que explicava de la seva joventut com a ballarina, quan somiava guanyar-se la vida sobre els escenaris; la seva bellesa; les xerrades amb els seus amics; la seva afabilitat... El record de les bondats de l¡¯Ana a la fundaci¨® Arrels, que ajuda persones sense llar, ¨¦s molt viu 15 dies despr¨¦s que aparegu¨¦s morta al carrer a Barcelona.

Tampoc no s¡¯han oblidat de quan arribava amb blaus a la cara o dels cops a les cames. Del dia que el metge li va curar una ferida a un genoll que tenia l¡¯aspecte d¡¯haver estat feta amb una serra. De la duresa del carrer, on dormen 1.195 persones a Barcelona. De la desprotecci¨®, que es multiplica per mil en el cas de les dones. Del complicat que ¨¦s ajudar a qui ja dif¨ªcilment es pot deixar ajudar.

Ana I., nascuda a Su¨¨cia fa 46 anys, portava molt temps vivint al carrer. Almenys 12 anys, segons va explicar a l¡¯equip de la fundaci¨® Arrels que va entrar en contacte amb ella per primera vegada el 2013. La seva vida, com la de qualsevol, va agafar una deriva inesperada: un matrimoni estable, amb un marit maltractador, que s¡¯acaba, la vergonya d¡¯assumir el que va viure com una derrota, una fugida a Barcelona per comen?ar de nou i un allunyament gradual de la seva fam¨ªlia.

En arribar a la capital catalana, explicava que va llogar una habitaci¨®, que va treballar com a teleoperadora, que va intentar tirar endavant, per¨° que el sentiment de solitud i de frac¨¤s la consumien. Passava ja dels 30. Va deixar la feina, va enlla?ar un estiu de festa en festa fins que es va veure sense companys de gresca, sense diners per pagar la seva habitaci¨® i al carrer.

Aquest ¨¦s el relat a retalls que feia l¡¯Ana de la seva vida. Quan va comen?ar a dormir en una habitaci¨® d¡¯Arrels, el febrer de l¡¯any passat, tenia el seu grup d¡¯amics amb qui passava hores en un parc proper a la fundaci¨® i seguia les pautes pr¨°pies d¡¯alg¨² sense llar: gaireb¨¦ cap.

¡°La seva hist¨°ria ¨¦s la hist¨°ria d¡¯una dona al carrer, vulnerable¡±, explica Laia Vila, d¡¯Arrels, sobre l¡¯Ana, i sobre qualsevol altra dona en la seva situaci¨®. ¡°S¨®n sempre maltractades i si arriben al carrer ¨¦s perqu¨¨ estan molt malament. ?s la seva ¨²ltima opci¨®¡±, remarca. A la intemp¨¨rie, continuen sent colpejades i violades, ja sigui per la mateixa persona que exerceix un paper de ¡°cuidador¡± o per qualsevol altre home de l¡¯entorn. Els seus plans i objectius acaben redu?ts al fet que els dies passin, sense m¨¦s horitz¨® que anar tirant.

A la fundaci¨® van intentar que l¡¯Ana estigu¨¦s el menor temps possible fora. La van animar a apuntar-se a un centre de dones, que particip¨¦s en un taller ocupacional. ¡°Per¨° hi havia una situaci¨® de deteriorament cognitiu¡±, explica la Laia, sobre l¡¯efecte del consum d¡¯alcohol en la vida de l¡¯Ana.

El 12 d¡¯agost al mat¨ª la Laia va rebre una trucada: li preguntaven si l¡¯Ana havia passat la nit a Arrels. Alg¨² havia vist una not¨ªcia, breu, sense massa dades, sobre l¡¯assassinat d¡¯una dona sueca, de 46 anys, a Barcelona, trobada morta al carrer, amb la meitat del cos sota el remolc d¡¯un cami¨®. ¡°Com havia de ser tanta casualitat!¡±, recorda la Laia que va reaccionar, ara que sap que s¨ª que era l¡¯Ana. ¡°Vam arribar tard¡±, es repeteix, sobre el suport que van poder oferir-li.

Les pertinences de l¡¯Ana, convertida en una v¨ªctima an¨°nima i invisible, s¡¯apilen en bosses d¡¯escombraries en una habitaci¨® d¡¯Arrels. Esperen que alg¨², els Mossos, el jutjat, l¡¯Institut de Medicina Legal, els digui qu¨¨ fer amb el que queda del seu pas pel m¨®n. La fundaci¨® es far¨¤ c¨¤rrec del seu enterrament. Els Mossos continuen investigant qui la va matar.