La Diada d¡¯uns quants

En els anys previs a l¡¯aprovaci¨® de la Constituci¨® del 1978, l¡¯11 de Setembre a Catalunya es va convertir en una jornada d¡¯unitat catalanista i democr¨¤tica contra el tard¨¤ franquisme. Aquest esperit va ser el que el va portar, ja com a comunitat aut¨°noma, a ser declarat pel Parlament com a Diada Nacional de Catalunya. Des de llavors, durant l¡¯11 de Setembre al mat¨ª, se celebraven actes institucionals en qu¨¨ tot el catalanisme hi tenia cabuda, i a la tarda, manifestacions de car¨¤cter independentista. El 2012 es produeix, per¨°, la mutaci¨® de la manifestaci¨® de la tarda en un acte de comuni¨® amb el Govern de la Generalitat, liderat per Artur Mas, erigit en aquell moment en el l¨ªder de l¡¯independentisme (encara impl¨ªcit), enfront d¡¯Esquerra. Encara que ara sembli un moviment centenari, tamb¨¦ ¨¦s d¡¯aquella ¨¨poca l¡¯ANC, un moviment de la mal anomenada societat civil, amb un objectiu molt concret: mobilitzar la ciutadania en favor de la independ¨¨ncia. Des d¡¯aquell moment, la Diada es converteix en un pols ciutad¨¤, de la m¨¤ de les institucions de la Generalitat, a les institucions de l¡¯Estat, tot i que tamb¨¦ a les de la mateixa Generalitat, amb qui mantenen una relaci¨® ambivalent: l¡¯activisme civil vol les urnes s¨ª o s¨ª, encara que no sigui possible en el marc constitucional, encara que suposi desoir la meitat de catalans i encara que suposi fer saltar l¡¯equilibri convivencial mantingut durant 30 anys a Catalunya. L¡¯11-S tendeix, cada vegada m¨¦s, a ser una reuni¨® dels independentistes unilateralistes, que ens perceben a tots els altres com a molest atrezzo sense prou pedigr¨ª nacional.

Fa unes setmanes, parlava de com l¡¯independentisme pol¨ªtic es divideix entre els pragm¨¤tics i els activistes. Els pragm¨¤tics s¨®n conscients que la via de la unilateralitat i la divisi¨® d¡¯identitats no porta enlloc, i especialment, no a la rep¨²blica catalana. Cal un canvi de rumb urgent, cosa que, per contra, els activistes neguen, i llancen discursos cada vegada m¨¦s polaritzants, populistes i propers, si no ho s¨®n ja, a discursos propis de r¨¨gims autoritaris. Nom¨¦s cal llegir les noves propostes de l¡¯ANC, les proclames del president Torra o les definicions de catalanitat de Puigdemont.

Aquesta polaritzaci¨® dels debats no nom¨¦s ¨¦s patrimoni de l¡¯independentisme, en absolut. I no ¨¦s nom¨¦s una caracter¨ªstica del debat pol¨ªtic i institucional. El debat p¨²blic en els mitjans, i especialment a les xarxes socials, est¨¤ adoptant uns criteris de comunicaci¨® contraris a afavorir una conversa p¨²blic-ciutadana. O est¨¤s amb mi o est¨¤s contra mi. Si no es comparteix el missatge encapsulat en 280 car¨¤cters, es passa molt r¨¤pidament a formar part de l¡¯enemic. Fins i tot el mat¨ªs, el gris, el dubte no s¨®n acceptats. I ¨¦s una ll¨¤stima perqu¨¨ les xarxes poden deixar de ser f¨°rums p¨²blics i oberts d¡¯intercanvi per convertir-se en rings de batalles entre hooligans, del tipus que sigui. Aquest fenomen, en societats complexes com la nostra, no porta a res bo i, sobretot, no propicia l¡¯acord ni la transacci¨®.

A m¨¦s, a Catalunya, el discurs de l¡¯independentisme es refor?a amb una m¨ªstica para- i pre-democr¨¤tica, amb tocs religiosos, que t¨¦ poc a veure amb una societat moderna i integradora. La identitat pol¨ªtica catalana es construeix, per exemple, en la reivindicaci¨® dels 130 presidents de la Generalitat previs a Quim Torra. No ens expliquen, tot i aix¨ª, qui i qu¨¨ representaven aquells pret¨¨rits ¡°presidents¡±. Doncs b¨¦, la veritat ¨¦s que per m¨¦s que es busquin no hi ha indicis d¡¯haver-hi figures si m¨¦s no semblants a un president democr¨¤tic d¡¯abans de la segona Rep¨²blica espanyola. Com afirma l¡¯historiador Roger Molinas, ¨¦s sota aquest r¨¨gim on cal situar la configuraci¨® de la Generalitat com a estructura institucional d¡¯autogovern democr¨¤tica i, per tant, quan es pot parlar de presid¨¨ncies de la Generalitat. ?bviament, els 131 presidents serveixen per mostrar l¡¯exist¨¨ncia pol¨ªtica i nacional de Catalunya des de fa aproximadament deu segles. No obstant aix¨°, aquesta utilitzaci¨® legitimista de la hist¨°ria presenta, a m¨¦s, un greu problema: la continu?tat institucional es dona dins del mateix r¨¨gim o, com a m¨ªnim, semblant. Catalunya no necessita rellegir la seva hist¨°ria per legitimar-se com a entitat pol¨ªtica.

Les ess¨¨ncies no admeten amplituds, nom¨¦s lleialtats infrangibles. Avui dia, els sentiments de pertin¨¨ncia poden ser m¨²ltiples perqu¨¨ fa molt temps que deixem de ser societats pures, homog¨¨nies. Pretendre fer majorit¨¤ria una identitat ¨²nica t¨¦ un recorregut molt dif¨ªcil actualment. Nom¨¦s se sol aconseguir quan es fan paranys democr¨¤tics, i es fa un ab¨²s populista de la naci¨® i s¡¯exacerba el nacionalisme. No obstant aix¨°, la nostra hist¨°ria recent fa poc aconsellable seguir aquest cam¨ª.