La baula invisible del llibre

Durant anys Margrit L?mker es va passar els diumenges al mat¨ª a casa afegint a m¨¤ codis als albarans de paper de la setmana, mentre Oriol Serrano, a m¨¦s de ser a l¡¯oficina, mantenia la seva pluriocupaci¨® com a venedor de l¡¯editorial Destino, que encara pilotava el seu fundador, Josep Verg¨¦s. Del 1968 al 1984, ni un duro de beneficis acceptables¡±, rememoren conjuntament sobre els inicis de la seva avui prestigiosa empresa, Les Punxes Distribuidora, en qu¨¨ ara les comandes de llibres ¡°van directes de la tauleta dels nostres representants a peu de llibreria al magatzem, i aix¨ª en garantim l¡¯arribada en 24 o 48 hores¡±. Saben que la seva feina, invisible per al comprador de llibres, no t¨¦ el glamur de la dels escriptors o els editors, o fins i tot d¡¯algun llibreter, tot i que ¡°¨¦s molt gratificant el que aprenem amb els editors i la satisfacci¨® de transmetre la seva tasca i fe en un t¨ªtol¡±, per¨° s¨®n una baula essencial en la cadena del llibre. I aix¨°, despr¨¦s de 51 anys d¡¯innovaci¨® i comprom¨ªs, ¨¦s el que ahir els va fer mereixedors, en la 37a Setmana del Llibre en Catal¨¤, del 23¨¨ premi Traject¨°ria.

Acantilado, Anagrama, Adesiara, Club Editor, Galaxia Gutenberg, Edicions de 1984, Marcial Pons, Pretextos o Siruela s¨®n alguns dels m¨¦s de 120 segells (petits i mitjans, majorit¨¤riament literaris), que confien la seva tasca de distribuci¨® i comercialitzaci¨® en una Les Punxes que va tenir un origen a cavall de l¡¯atzar, la fe i la const¨¤ncia. La pedra angular, un jove Serrano (Barcelona, 1941), representant de llibres de Vergara que ja amb 16 anys va passar a venedor freelance,i amb el temps es va creuar amb Josep Ferr¨¦, amo de la llibreria Les Punxes (era a l¡¯edifici de Puig i Cadafalch), que havia d¡¯organitzar la distribuci¨® a Espanya de la mexicana Siglo XXI. Es va embarcar amb ells a crear una empresa i va arrossegar amb ell el seu amic Felip Palma, viatjant de ¡°metacrilats i peces de cotxes, per¨° li encantava llegir; al principi, costaven m¨¦s els viatges que el que guanyava en comissions¡±, recorda L?mker, la seva dona. Tamb¨¦ eren els temps del floriment de nous segells universitaris i d¡¯esquerres, nascuts a causa de la llei Fraga del 1966 o dels ecos del bullici¨®s maig del 1968. En qualsevol cas, amb els anys, i despr¨¦s de la marxa de Siglo XXI i Ferr¨¦ i la prematura mort de Palma (el 1982), L?mker (Bremen, 1943) va heretar les seves accions i Serrano i ella es van quedar amb el 50% cada un. I aix¨ª, des d¡¯aleshores.

Les Punxes ¨¦s reflex fidel del tomb que ha fet la distribuci¨® de llibres aquest mig segle; va arribar a tenir 11 delegacions per tot Espanya; ara ja cap; oficines a part, nom¨¦s disposen d¡¯un modern¨ªssim magatzem de set mil metres quadrats a Sant Feliu de Llobregat. ¡°Els sous i els lloguers eren relativament barats; el m¨¦s complicat, llarg i car era el transport... Avui ¨¦s justament al rev¨¦s¡±, recorden, juntament amb un maig de finals dels anys 70, quan ¡°hi va haver una facturaci¨® negativa, d¡¯una mica m¨¦s de set mil pessetes¡±. Va ser dels moments m¨¦s cr¨ªtics, com quan a mitjans dels 80 la facturaci¨® va caure a la meitat per ¡°problemes amb un parell d¡¯editorials¡±. Les coses van comen?ar a assentar-se quan va entrar a la seva cartera de clients Tusquets (1976), que els va proporcionar alguns dels llibres m¨¦s venuts, com Relato de un n¨¢ufrago, de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez; La amante, de Marguerite Duras, i diversos t¨ªtols de Milan Kundera i Luis Sep¨²lveda. La inteligencia emocional, de Daniel Goleman, i El mundo de Sof¨ªa, de Jostein Gaarder, completarien un podi que en catal¨¤ recauria en les obres de Josep Maria Espin¨¤s, Albert S¨¢nchez Pi?ol, Merc¨¨ Rodoreda i, ara,Canto jo i la muntanya balla, d¡¯Irene Sol¨¤.

?s m¨¦s cara la devoluci¨® d'un exemplar que el llan?ament

L?mker i Serr¨¤ reivindiquen la figura del distribu?dor, vista per alguns com el m¨¦s beneficiat del sector per emportar-se inicialment el 55% del preu de venda al p¨²blic d¡¯un llibre. ¡°Un cop descomptada la part del llibreter, normalment ens queda menys del 15%. En realitat fem una inversi¨® notable; si no hi ha una venda real, perdem diners; si un llibreter no paga, nosaltres responem. Hist¨°ricament hem ajudat fins a l¡¯¨²ltim al¨¨ molts llibreters que despr¨¦s, m¨¦s d¡¯una vegada, ens han deixat a l¡¯estacada,¡± diu Serrano sense donar noms. Tamb¨¦ t¨¦ una explicaci¨® per a aquests descomptes m¨¦s grans que s¡¯apliquen a grans superf¨ªcies i cadenes de llibreries, i que no es fan a les petites. ¡°Els m¨¦s grans sempre pressionen... En realitat patim una pin?a; aquestes llibreries demanen molt descompte i els dius que no, per¨° els editors i els escriptors volen ser-hi i et collen; en el fons, nosaltres som comerciants, tamb¨¦¡±, es defensa el distribu?dor. Malgrat aquesta afirmaci¨®, tot i que pocs ho saben, el seu amor pel m¨®n del llibre els va portar a invertir, en l¡¯¨¤mbit personal, en l¡¯aventura de la creaci¨® de la llibreria La Central, el 1996.

Avui Les Punxes mou unes 60 novetats setmanals, en el marc dels 6,7 milions d¡¯exemplars a l¡¯any (2018) que distribueixen a uns dos mil punts de venda entre clients i subdistribu?dors. Per a aix¨° compta amb una plantilla de 80 persones. No ¨¦s gratu?t: ¡°Tenim tres torns de treball per completar les 24 hores, majorit¨¤riament for?ats per la devoluci¨® dels llibres no venuts, que ¨¦s el gran problema del sector, amb xifres superiors al 30%... ?s m¨¦s cara la devoluci¨® que el llan?ament del llibre perqu¨¨ retornen un a un, alguns arriben defectuosos...¡±, enumera L?mker. De les xifres de l¡¯any passat, 1,2 milions eren llibres tornats.

Amazon ¨¦s el primer client d¡¯editors i distribu?dors, amb els seus pros i els seus contres

No ¨¦s l¡¯¨²nic dels problemes d¡¯un sector que, ara per ara, sembla que ha passat de puntetes pel proc¨¦s de concentraci¨® de la resta del m¨®n del llibre: el Gremi de Distribu?dors de Publicacions de Catalunya compta amb 22 empreses i la patronal espanyola, FANDE, amb m¨¦s de 150. ¡°A Europa n¡¯hi ha moltes menys; hi hauria d¡¯haver fusions... Nosaltres mateixos ho vam intentar fa uns anys, per¨° no ho vam aconseguir. La venda del llibre en general no augmenta i cada vegada hi ha menys llibreries i punts de venda i aix¨° ¨¦s dolent per als distribu?dors¡±, argumenta L?mker, que coincideix amb Serrano que el proc¨¦s ser¨¤, tard o d¡¯hora, inevitable: ¡°Les grans es faran m¨¦s grans i les petites i mitjanes s¡¯aniran unint¡±.

Ajuda a aquesta predicci¨® l¡¯estrat¨¨gia de grans grups com Planeta o Penguin Random House Grup Editorial (PRHGE), que amb la seva pol¨ªtica d¡¯adquisicions distribueixen m¨¦s segells i ofereixen els seus serveis fins i tot a editors independents. Les Punxes ha patit almenys dues vegades aquesta pr¨¤ctica: van perdre Tusquets (2012) quan va passar al grup Planeta (que l¡¯atzar va compensar, un any despr¨¦s, amb l¡¯arribada d¡¯Anagrama, despr¨¦s de l¡¯enfonsament d¡¯Enlaces Editoriales) i ara passar¨¤ amb La Campana, que al juliol va ser adquirida per PRHGE. Despr¨¦s, clar, hi ha Amazon, factor que Serrano conclou taxatiu: ¡°?s el primer client d¡¯editors i distribu?dors, amb els seus pros i els seus contres. Fora d¡¯aix¨°, el gran adversari s¨®n les formes de lleure fruit de les noves tecnologies¡±. Per aix¨° afirmen que ¡°no podem liderar el canvi, i per aix¨° l¡¯¨²nica opci¨® ¨¦s ser ¨¤gils i d¨²ctils davant les mutacions que anir¨¤ vivint el m¨®n del paper¡±.

En aquesta l¨ªnia, a les portes d¡¯una jubilaci¨® que avui compleixen d¡¯aquella manera (ella nom¨¦s va a reunions; ell encara hi va al mat¨ª), fa uns anys van decidir canviar d¡¯estrat¨¨gia i estan traspassant lentament les seves accions als seus responsables de log¨ªstica, administraci¨® i comer?, proc¨¦s que garantir¨¤ ¡°que el negoci continu? amb la mateixa filosofia, acollint projectes d¡¯editors que saben el que volen i que no tiren trets a l¡¯aire, que no competeixin en exc¨¦s amb els que ja estan amb nosaltres i mantenint les dimensions que ens permetin cuidar-los: som artesans, els podem fer vestits a mida, cosa que no trobaran en cap altre tipus de distribu?dors¡±, deixa anar Serrano.

En qualsevol cas, en els ¨²ltims temps han ampliat el negoci distribuint gadgets conformes: plomes, agendes, calendaris... Cal obrir-se en un sector del llibre del qual, despr¨¦s de la seva experi¨¨ncia, han ratificat algunes idiosincr¨¤sies: ¡°Les xifres de vendes se solen inflar¡± i ¡°les fires i Sant Jordi sempre funcionen¡±. Com les bones distribu?dores.