No m¡¯amenacin

El lema de la Diada, ¡°Objectiu: Independ¨¨ncia¡±, com sempre, no concretava ni es comprometia amb la ciutadania que els vota i vol molt m¨¦s, fins i tot tornar enrere. Abans de l¡¯¨²ltim Onze, els dos partits del Govern havien discutit, fins i tot, sobre si votar era bo (Junqueras) o dolent (Torra-Puigdemont). I s¨®n les seves subvencionades organitzacions, ANC i ?mnium, les que han portat la batuta, i han animat els fidels a demostrar, altre cop, que els carrers ¨Ctamb¨¦ els de Barcelona¨C s¨®n seus. Mentrestant, Oriol Junqueras demana eleccions, per guanyar-les, i Quim Torra somia amb tsunamis, per no perdre-les. De moment, l¡¯Onze de Setembre nom¨¦s van caure quatre gotes i va registrar la participaci¨® m¨¦s baixa dels ¨²ltims vuit anys.

La insuportable levitat de la vuitena Diada independentista va fer enfadar la CUP. Tamb¨¦ els activistes amb ganes d¡¯algun ¨¨xit, que es posen el lla? groc fins i tot al banyador i que volen tempestes i caminen sembrant tempestats. En la trobada dels cupaires, les consignes demanaven m¨¦s poder popular i assaltar aeroports i estacions. La seva independ¨¨ncia no semblava un simple objectiu sense data, sin¨® un crit irat als que manen. Els constitucionalistes i els que estan farts que a Catalunya ning¨² governi, es van quedar a casa esperant que el des¨¤nim s¡¯estengui, que torni el seny i que, finalment, arribi el moment de la negociaci¨®. Hauran de carregar-se de paci¨¨ncia.

Despr¨¦s de vuit anys en qu¨¨ la Diada m¡¯ha enxampat, per feina i per pr¨°pia voluntat, fora de Catalunya, dimecres vaig agafar el metro i vaig anar a la concentraci¨®. Quan m¡¯apartava de la ruta reivindicativa, la ciutat semblava aliena a la commemoraci¨®: plena de turistes, de gent que entrava i sortia dels restaurants, treia el cap pel balc¨® dels edificis recuperats i gaudia de racons agradables. Barcelona s¡¯assemblava, en la seva tranquil¡¤litat i assossec, a qualsevol gran urbs de l¡¯Europa del benestar. Tot em portava a concloure que la meva ciutat ha estat capa? de resistir la crisi, la inestabilitat pol¨ªtica, el desgovern i fins i tot el fet d¡¯estar sense govern.

Entrava i sortia de la manifestaci¨®. I no podia deixar d¡¯admirar aquells milers de fam¨ªlies en el seu pacient cam¨ª cap a la Rep¨²blica. Asseguda en un caf¨¨ regentat per xinesos, vaig pensar: aquests homes que fan panxa, amagada sota les samarretes turqueses, aquestes dones de la meva edat que llueixen unes enormes arracades en forma de lla? i els centenars de nens amb capes estelades no mereixen que el seu pa¨ªs pateixi un tsunami pol¨ªtic o econ¨°mic com demana Torra. Admeto que em va impressionar aquesta fe nacionalista que no mou muntanyes, ni fa sortir els presos de la pres¨®, per¨° que porta molts ciutadans a creure que els seus crits i la seva insist¨¨ncia obligaran els jutges a decidir contra la Constituci¨®.

Entre la multitud, em vaig dedicar a comptar senyeres. Aquesta bandera ¨C?la recorden?¨C era la de Catalunya. Gaireb¨¦ no la vaig veure, potser en algun edifici oficial i en balcons particulars. La bandera que es manifesta ¨¦s l¡¯estelada i, per aix¨°, milers de persones van formar una estrella i van cridar ¡°ho tornarem a fer¡±.

Els partits constitucionalistes (En Com¨² Podem, incl¨°s) no van participar en la manifestaci¨® ¨Cllevat d¡¯algunes excepcions particulars¨C ni en l¡¯acte oficial que es va convocar al voltant d¡¯aquesta paraula clau: ¡°Tornarem¡±. El lema sonava ¨Cdigui el que digui la poc somrient portaveu del Govern¨C a amena?a subtil i aix¨ª ho van entendre tots, els seus i els altres. En realitat, el Govern de Quim Torra ¨Cque en la seva obstinaci¨® per reconstruir la hist¨°ria va passar el mat¨ª enviant piulades sobre el 1714¨C li va copiar l¡¯inici de la frase a Llu¨ªs Companys, que, el 1936 i despr¨¦s de la vict¨°ria del Front Popular, va sortir de la pres¨® a qu¨¨ havia estat condemnat per declarar la Rep¨²blica Catalana i, sortint a la balconada de la Generalitat, va assegurar: ¡°Tornarem a patir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar¡±.

Tornarem a qu¨¨? No hi ha resposta a aquesta pregunta. Tampoc plans. De moment, espanta poc all¨° del tsunami de Torra, que pot acabar en m¨¦s desil¡¤lusi¨® i menys creixement econ¨°mic. En qualsevol cas, ¨¦s esgotador pensar que el 2019 ¨¦s un altre dels molts anys que han passat i dels que han de venir, sense acords ni negociacions, amb pol¨ªtics presos, divisi¨® social i governs incapa?os d¡¯aprovar pressupostos. Caldr¨¤ acceptar que als catalans ja no ens uneix la Diada ni la bandera ni el president de la Generalitat. El que hem de decidir ¨¦s com ens governem en aquestes circumst¨¤ncies, que porten a convertir-se en end¨¨miques. Haurem de conviure uns i altres. Per aix¨°, les amenaces, vinguin d¡¯all¨¤ on vinguin, sobren.