Diada, una nau sense vent a les veles

Abraham Lincoln deia que a partir dels 40 anys un ¨¦s responsable de la seva pr¨°pia cara. Als seus 43 anys, la Diada recuperada t¨¦ una altra cara de quan es va presentar el 1976 a Sant Boi, el Baix Llobregat, amb el crit de "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia" amb accent xarnego i del moviment obrer. Aquell rostre col¡¤lectiu de la manifestaci¨® del 1976 tenia cara i veu de naci¨® real dels ciutadans. Ara t¨¦ les faccions corregides per la cirurgia del proc¨¦s a semblan?a d'un "imaginari de ciutadania a mesura d'una naci¨® ideal dictada per la hist¨°ria", en paraules robades a Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n.

El que llavors va omplir la pla?a Catalunya de Sant Boi no va ser el record d'una dolorosa per¨° llunyana derrota de 250 anys enrere en la guerra entre un arxiduc vien¨¨s i un duc nascut a Versalles que volien ser reis d'Espanya, sin¨® la mem¨°ria propera d'un gener de 37 anys enrere que va acabar amb el triomf de la dictadura, l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona i la fi de la rep¨²blica espanyola i de l'Estatut. Era la voluntat de recuperar les llibertats democr¨¤tiques i nacionals arrabassades per les armes a l'Espanya i la Catalunya republicana amb un mili¨® de morts.

Pel cam¨ª que va aquest dia, no nom¨¦s quedar¨¤ com la Diada Nacional de mitja Catalunya sin¨® tamb¨¦ com la mobilitzaci¨® que ha triturat els consensos del catalanisme transversal i unificador que en els seus primers anys va ajudar a construir. El nacionalisme de l'era digital ha rebutjat all¨° que era compartit, que no era poc, i ha explotat com a veta electoral la vella mina de la difer¨¨ncia, i no ha tingut miraments a fer caure els ponts que feien que una majoria social compart¨ªs un present i un horitz¨® de futur. El que feia forta la nostra comunitat nacional no era el cultiu intensiu de la identitat per allunyar les males companyies sin¨® all¨° que la nostra gent tenim en com¨² i l'acceptaci¨® que la barreja d'or¨ªgens i afectes no ¨¦s un llast sin¨® una riquesa.

Abans, el "Som una naci¨®" sonava a inclusiu, tot i que no s'acabava de concretar qu¨¨ volia dir exactament "ser una naci¨®". Semblava un concepte obert, com una pla?a p¨²blica coberta a l'aire lliure sense reserva de dret d'admissi¨®. Una pla?a que ha tancat i barrat el sobiranisme de lla? groc i estrella a la senyera, prec¨¤riament unit per un ¨²nic objectiu: la independ¨¨ncia. La manifestaci¨® d'aquest 11-S, sense pol¨ªtica a la cap?alera, ha estat com una met¨¤fora de l'independentisme, una gran nau sense vent a les veles, embarrancada, amb una tripulaci¨® dividida, sense vies pol¨ªtiques transitables al full de ruta. Embarrancats i amb els consensos nacionals i socials trencats. No ser¨¤ f¨¤cil trobar camins viables i objectius possibles, m¨¦s enll¨¤ de la sent¨¨ncia, la independ¨¨ncia i l'autodeterminaci¨®, per¨° caldr¨¤ comen?ar a fer-ho.

Jos¨¦ Luis Atienza ¨¦s Coportaveu de Comuns Federalistes