Sisplau, tornem a la feina

Abans de comen?ar a comentar unes declaracions del president de la Generalitat en els ¨²ltims dies, voldria dir que no ¨¦s cert que l¡¯¨²ltima Diada s¡¯hagi ¡°desinflat¡±, com diuen per Madrid amb aire tan triomfal. A la Diada hi van assistir els que, passi el que passi, hi continuaran assistint. Els que es van quedar a casa no hi van anar perqu¨¨ se senten esgotats de tants esfor?os in¨²tils per aconseguir l¡¯anhelada independ¨¨ncia. No hi van anar perqu¨¨ no veuen clar que els dirigents, en peu de guerra, no els garanteixin l¡¯assalt al Palau d¡¯Hivern dem¨¤ mateix. Ara l¡¯independentisme ¨¦s aix¨°. Una fugida cap endavant, amb l¡¯incre?ble benepl¨¤cit, i fins i tot el suport log¨ªstic i propagand¨ªstic, del govern de la Generalitat. Ho va dir el mateix president: s¡¯avan?ar¨¤ cap a la independ¨¨ncia ¡°sense t¨¦mer ni les amenaces ni les conseq¨¹¨¨ncies¡±. Estem, per tant, a un pas de la tempesta perfecta. Una sent¨¨ncia del Tribunal Suprem que ja ning¨² dubta que ser¨¤ de car¨¤cter exemplificant (ja m¡¯agradaria equivocar-me), una immediata mobilitzaci¨® de l¡¯independentisme als carrers, un posterior i probable indult que l¡¯independentisme ja rebutja per exigir en lloc seu una amnistia i un govern central a la deriva per la seva incapacitat de negociar amb els seus aliats naturals, si tenim en compte que, aquests, en el seu moment tampoc van estar a l¡¯altura de les circumst¨¤ncies amb les seves exig¨¨ncies inassumibles. Ja ho havia anunciat el dirigent independentista Gabriel Rufi¨¢n. El setembre ser¨¤ per a tots molt complicat. Per no parlar de l¡¯octubre i dels borrascosos mesos que vindran. Qui pot asserenar aquesta tempesta? Ni en un costat ni en l¡¯altre, ni a la dreta ni a l¡¯esquerra, veig els dirigents idonis per gestionar aquest complicad¨ªssim greuge pol¨ªtic.

Centrem-nos en Quim Torra. Aquest home t¨¦ un curi¨®s concepte de l¡¯autocr¨ªtica. En un acte ¡°institucional¡± (per dir-ho d¡¯alguna manera), va dir m¨¦s o menys que els pol¨ªtics no han complert el seu comprom¨ªs d¡¯assolir la independ¨¨ncia. Que han fallat a la ciutadania. (Aix¨° vol dir, segons el Molt Honorable, que els set milions i mig de catalans ara mateix desitgen la independ¨¨ncia.) Torra no fa autocr¨ªtica per cometre una imprud¨¨ncia pol¨ªtica cada dos segons, sin¨® perqu¨¨ no comet totes les que ell voldria. En el solc d¡¯aquestes reflexions d¡¯un pol¨ªtic absolutament extraviat, les seves afirmacions es van matisant des de l¡¯independentisme d¡¯Esquerra Republicana, amb Oriol Junqueras al capdavant, amb obertures de bases i una mica menys d¡¯impaci¨¨ncia hist¨°rica. (No s¡¯hauria d¡¯oblidar que va ser precisament Oriol Junqueras, juntament amb Marta Rovira, qui m¨¦s va contribuir a fer desviar l¡¯aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, del seu cam¨ª, per evitar la convocat¨°ria d¡¯eleccions auton¨°miques, amb la qual cosa ara no estar¨ªem en l¡¯escenari en qu¨¨ ens movem tan perillosament.) Ara mateix, l¡¯independentisme t¨¦ el pir¨°man perfecte en la figura de Quim Torra per incendiar una important¨ªssima instituci¨® de l¡¯Estat, de la qual ell i tots aquells que el beneeixen, per cert, viuen sense por de no arribar a final de mes per pagar el lloguer i la seva manutenci¨®.

Pel que fa al Govern central, ja no se sent a parlar d¡¯estat plurinacional i pluriling¨¹¨ªstic (tampoc entre les files de PSC, diguem-ho tot). El 22 d¡¯abril del 2017, el l¨ªder socialista, davant la pregunta d¡¯uns periodistes a Madrid, afirmava que Espanya ¨¦s una naci¨® de nacions, i Catalunya, una naci¨®. D¡¯aquest tema, tan important per intentar neutralitzar amb arguments cre?bles l¡¯independentisme radical, no se¡¯n va saber res m¨¦s. Per part d¡¯Unides Podem tampoc s¡¯aporta res substancial a aquest crucial debat. No queda gens clar que les seves bases estiguin per l¡¯autodeterminaci¨® i tampoc ¨¦s a la seva agenda el model d¡¯Estat. Aix¨ª arribem a l¡¯atzucac, a Espanya i a Catalunya.

La meva educaci¨® sentimental, que diria Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, s¡¯ha nodrit de can?ons inoblidables. N¡¯hi ha una que ¨¦s Qualsevol nit pot sortir el sol, probablement una de les m¨¦s boniques que s¡¯han compost a Espanya des dels anys setanta, del poeta i compositor Jaume Sisa. Acostumo a valorar molt les seves opinions. L¡¯altre dia li van preguntar, entre altres coses, qu¨¨ en pensava, del proc¨¦s. I va respondre que els catalans ¡°ens hem volgut creure que una representaci¨® de teatre era la realitat¡±. I quan li pregunten si veu alguna sortida a la situaci¨®, contesta: ¡°La sortida ¨¦s tornar a casa a sopar i dem¨¤ llevar-se ¡®ben d¡¯hora, ben d¡¯hora¡¯, que hem de treballar¡±.