El M¨²sica Viva s¡¯imposa a la pluja i els trons

L'actuaci¨® de Ferran Palau, un dels artistes catalans m¨¦s suggestius del moment, va protagonitzar un dels concerts m¨¦s brillants de la segona jornada del Mercat de M¨²sica Viva de Vic, que ahir es va obrir mitjan?ant un imponent concert de percussi¨® a c¨¤rrec dels trons d'una tempesta que per decret va portar la tardor a la Plana de Vic. Contr¨¤riament a la naturalesa, Ferr¨¢n va fonamentar la seva actuaci¨® en els silencis i en la levitat d'una veu que no vol cantar en sentit estricte, adornant-se i impostant-se, sin¨® que opta per dir en veu baixa, com un murmuri que porta les seves paraules encara m¨¦s endins en qui les escolta. Juntament amb Lorena ?lvarez, el can?oner andalus¨ª de Javier Ruibal i la improvisaci¨® pian¨ªstica de Marco Mezquida, va marcar la pauta d'una jornada salvada per la ubicaci¨® de la majoria de les actuacions en recintes coberts.

El que fa Ferran Palau s'explica f¨¤cil: el que puguis dir amb dues paraules, digue-ho amb una, el que pugui sonar amb una nota, toca-ho amb mitja. El resultat ¨¦s una m¨²sica suspesa, com ingr¨¤vida, que avan?a mandrosa com la marea i et mulla amb la imperceptible insist¨¨ncia del plugim. Abillat com si fos Bazooka Joe, el personatge d'aquells xiclets dels setanta, Ferran va presentar en breu quartet les can?ons del seu imminent nou disc, de t¨ªtol tan juganer com Kevin, i simplement va aturar el temps.

Primer va ser el moment de les can?ons senzilles, com diu el t¨ªtol de l'¨²ltim treball de Lorena ?lvarez, una de les artistes que tamb¨¦ va destacar ahir a Vic, a la tarda-nit. Armada amb aix¨° que podr¨ªem anomenar m¨²sica popular, l'artista asturiana va captivar amb la seva naturalitat, franquesa i desimboltura en una de les carpes del festival, on va mostrar un can?oner gens sofisticat, molt de carrer, impregnat de saviesa popular i amb una orientaci¨® marcadament feminista, que ella mostra sense arrufar les celles (opci¨® d'altra banda molt respectable), sin¨® provocant el somriure amb la seva ironia. Va ser el cas, per exemple, de Si t¨² eres mi hombre, un tema que en el fons versa sobre la viol¨¨ncia masculina cap a la dona que ella, amb sonoritat de can?¨® de pla?a de poble, tradueix en un humor que allunya el dramatisme, tot i que deixant p¨°sit.

Va ser una de les peces que va interpretar en el seu concert, que tamb¨¦ es va acostar a la c¨²mbia o a una mena de reggaeton diguem-ne sorneguer, amb temes com Manolo, sens dubte un brillant t¨ªtol de can?¨® en aquests temps d'aparent sofisticaci¨®. Tampoc va oblidar les pen¨²ries que el calendari imposa especialment a les dones, utilitzant a favor seu frases tan insuportables com ¡°que no et passi l'arr¨°s¡±. Ella, que es va autodefinir com a dona d'una certa edat, va cantar a Debajo de este olivo?la dictadura dels anys, exercida sobre les dones tant biol¨°gicament com est¨¨ticament. I ¨¦s que els homes maduren, les dones envelleixen. En aquest sentit, el seu concert, de formes prec¨¤ries, sense pretensions i fr¨¤gil, va oferir can?ons senzilles que en realitat no ho s¨®n gens.