Catalunya i el frac¨¤s de la investidura

No pretenc ser original, perqu¨¨ ¨¦s una opini¨® molt estesa. Per¨° crec seriosament que el conflicte catal¨¤ ha estat determinant en el frac¨¤s de la investidura. Pedro S¨¢nchez ha preferit afrontar els efectes de la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem amb un govern en funcions que amb un govern de coalici¨® amb Unides Podem, l¡¯¨²nic grup que ha donat reconeixement a l¡¯independentisme per trobar espais pol¨ªtics per a l¡¯acord. I, si ¨¦s aix¨ª, ¨¦s una mala not¨ªcia almenys per tres raons: perqu¨¨ demostra l¡¯error permanent en l¡¯an¨¤lisi de la realitat catalana, perqu¨¨ confirma que el PSOE no t¨¦ un projecte pol¨ªtic per canalitzar el conflicte, i perqu¨¨ perjudica greument el prestigi de la pol¨ªtica amb una repetici¨® electoral que ¨¦s absurda i que transmet la idea d¡¯uns dirigents pol¨ªtics que juguen amb els electors sense cap mena de respecte per ells. Guanyar una desena d¡¯escons dona dret a obligar la gent a tornar a votar i a posar en risc el futur de l¡¯esquerra en aquest pa¨ªs?

El PP no va tenir pol¨ªtica catalana i va subrogar la resoluci¨® del conflicte en els jutges, com a via per enquistar-lo, a costa de sembrar els dubtes sobre el rol de cadascun dels poders. Tampoc en t¨¦ Pedro S¨¢nchez, amb la qual cosa passa a mans de la dreta. ?s la impot¨¨ncia la que condueix a negar la via reformista i a sacralitzar la Constituci¨®, cosa que converteix les regles del joc en finalitat en si mateixes i nega qualsevol via pactada per a una nova etapa. I ¨¦s la impot¨¨ncia la que porta a optar per la vergonya d¡¯un frac¨¤s d¡¯investidura abans que afrontar sense por un problema que tard o d¡¯hora s¡¯haur¨¤ de tractar pol¨ªticament.

Sens dubte, la sent¨¨ncia tindr¨¤ un fort impacte emocional, per¨° la mirada est¨¤ posada m¨¦s enll¨¤

L¡¯independentisme s¡¯ha clavat una patacada per un ingenu c¨¤lcul de les seves forces que l¡¯ha condu?t a topar de morros amb l¡¯Estat, malgrat ignorar que un Estat ¨¦s un conglomerat molt fort articulat sobre el monopoli de la viol¨¨ncia leg¨ªtima. L¡¯independentisme, per¨°, ¨¦s aqu¨ª. I hi ¨¦s per quedar-s¡¯hi. I en un sistema democr¨¤tic ¨¦s imperatiu que els altres actors trobin la manera de relacionar-se amb ell i assumir-ho. No n¡¯hi ha prou amb l¡¯apel¡¤laci¨® a l¡¯anomenat imperi de la llei. La pol¨ªtica de confrontaci¨® no porta enlloc i desgasta a tothom. El PP est¨¤ sota m¨ªnims a Catalunya, i Ciutadans, despr¨¦s de l¡¯esclat de fa dos anys est¨¤ ara en desbandada. El PSC ha recuperat espai en els ¨²ltims mesos perqu¨¨ ha anat entrant en territori intermedi. La frenada de S¨¢nchez no l¡¯ajuda.

Per aix¨°, l¡¯error principal del president en funcions ¨¦s deixar passar, per inseguretat, per por de qu¨¨ dir¨¤ la dreta, l¡¯oportunitat que ara s¡¯obria. A poc a poc l¡¯independentisme va assumint els errors comesos. A ritme lent ¨Cen temps d¡¯espera de la decisi¨® judicial¨C la fantasia de la via unilateral va declinant. Ara ja gaireb¨¦ ¨¦s reducte dels que amb la bandera del lideratge de Puigdemont pretenen plantar cara a una Esquerra Republicana a l¡¯al?a, mentre l¡¯espai exconvergent no aconsegueix recompondre les fractures d¡¯aquests anys. Sens dubte, la sent¨¨ncia tindr¨¤ un fort impacte emocional ¨Csi en alguna cosa hi ha ¨¤mplia majoria a Catalunya ¨¦s a trobar injustificada la situaci¨® dels presos¨C amb la resposta corresponent al carrer, per¨° ara la mirada est¨¤ posada m¨¦s enll¨¤: com entrar en una nova etapa despr¨¦s de la protesta. Els ¨¤nims no estan per buscar m¨¦s m¨¤rtirs, sin¨® per trobar les vies lentes de la negociaci¨® i de la feina pol¨ªtica i ideol¨°gica.

Si en lloc de buscar vies pol¨ªtiques tornem a la dial¨¨ctica de les amenaces continuarem al fangar

Pedro S¨¢nchez, en fracassar en la investidura, ha perdut la possibilitat d¡¯influir en la configuraci¨® d¡¯aquesta nova etapa i contribuir a la possibilitat que tingui realment acceptaci¨®. Si en comptes de buscar vies pol¨ªtiques es torna a la dial¨¨ctica de les amenaces continuarem al fangar, al mateix estat d¡¯estancament que s¡¯arrossega des de l¡¯octubre del 2017. No ¨¦s el mateix l¡¯endem¨¤ de la sent¨¨ncia amb expectatives d¡¯obrir una p¨¤gina nova, que continuar amb l¡¯amena?a de l¡¯article 155, al qual alguns dirigents s¡¯apunten per aparentar una altura pol¨ªtica que no tenen. S¡¯ha dit tantes vegades que fa vergonya repetir-ho: Catalunya no t¨¦ for?a per independitzar-se per¨° s¨ª per fer mal a les institucions espanyoles. El frac¨¤s buscat de la investidura n¡¯¨¦s un exemple.