Els 500 convidats de Jorge Herralde

L'editor?Jorge Herralde?patia reiterades extras¨ªstoles, una desagradable sensaci¨® d'aturada card¨ªaca que es va desvetllar com a conseq¨¹¨¨ncia dels nervis. La dr¨¤stica reducci¨® del caf¨¨ i el tabac (i, m¨¦s laxa, de l'alcohol) van fer que fossin menys freq¨¹ents. Ahir, hauria estat justificat que n'apunt¨¦s un nou episodi, aquesta vegada generat per alguna merescuda copa extra a m¨¦s de l'emoci¨® de veure's envoltat per mig miler d'amics del sector editorial, entre autors, editors i agents literaris d'aqu¨ª i d'all¨¤, que van voler celebrar a Barcelona amb l'editor i el seu equip el mig segle de vida d'Anagrama.

Herralde (Barcelona, 84 anys) sacsejava per les espatlles molts dels seus convidats, igual com devia repartir la camaraderia l'espart¨¤ Le¨®nides als seus 300 homes davant la llarga batalla de les Term¨°piles. "L'edici¨® ¨¦s l'ofici m¨¦s bonic del m¨®n o l'¨²nic que s¨¦ fer", deia, per recordar que va comen?ar lluitant contra la censura i ara ho fa "contra Netflix, Amazon i els videojocs; ¨¦s inquietant".

Enlla?ava aix¨ª Herralde amb el parlament que l'itali¨¤ Carlo Feltrinelli,?president del grup que porta el seu cognom i propietari d'Anagrama i de la cadena de llibreries La Central, havia fet al migdia en la cita pr¨¨via davant una vintena d'autors internacionals de la seva quadriga: ¡°En l'era de la tirania de les tecnologies financeres, de les necessitats indu?des, algorismes sofisticats i tristes passions en societats aparentment saturades, ha fet un cat¨¤leg que ¨¦s s¨ªntesi de la seva obsessi¨® intel¡¤lectual i una tenacitat que fan que avui pocs segells al m¨®n li siguin comparables; va ser ant¨ªdot en l'Espanya de Franco i avui ¨¦s la imatge d'una Europa ideal, vital, cosmopolita i oberta; ni Roberto Calasso crec que em contradigui¡±. I el refinat autor de la casa i editor d'Adelphi nom¨¦s va poder dir que s¨ª.

¡°?s brillant¨ªssim, molt coquet¨®, divertit¡­ i tossut¡±, va definir el seu editor espanyol amb quatre adjectius Yasmina Reza, mentre el seu compatriota Emmanuel Carr¨¨re admetia que Herralde el renya perqu¨¨ fa cinema i aix¨° li pren temps per escriure, potser perqu¨¨, despr¨¦s de 13 anys, torna com a realitzador adaptant el llibre de Florence Aubenas Le Quai de Ouistreham, amb Juliette Binoche, sobre el submon dels aturats.

Una mica "atemorit, tot i que ja tenia 38 anys", es va recordar tamb¨¦ el nord-americ¨¤ Richard Ford quan va con¨¨ixer un editor per a ell "llegendari", un home "seri¨®s, gener¨®s i amb empatia, per¨° que ¨¦s editor", va alertar, cosa que implica que "ha de saber dir que no tamb¨¦ als amics". "Jo no voldria que publiqu¨¦s un llibre meu si no li agrad¨¦s. Avui ning¨² vol assumir responsabilitats per res i ell s¨ª; gratificant", va abundar.

I s¨ª, aix¨ª es veia l'editor, decidit, com la seva esposa Lali Gubern (¡°el meu fitxatge n¨²mero u, infatigable¡±, va recon¨¨ixer en p¨²blic Herralde) en la gala de la nit, on els convidats s'identificaven a partir de tres files: ¡°Col¡¤legues i amics¡±, ¡°Autors internacionals i Feltrinelli¡± i ¡°Autors aut¨°ctons¡±. Sota aquesta divisi¨® van desfilar tota la compet¨¨ncia: grans (N¨²ria Cabut¨ª i Josep Creuheras, m¨¤xims mandataris de Penguin Random House i Planeta), mitjans (Ricardo Rodrigo, de RBA; Beatriz de Moura, fundadora de Tusquets) o petits (Luis Solano, de Libros del Asteroide; Jan Mart¨ª, de Blackie Books; Ofelia Grande de Andr¨¦s, de Siruela¡­), escriptors (Mart¨ªnez de Pis¨®n, Mendoza...). ¡°?s per desmentir petits equ¨ªvocs¡±, va dir l'editor.

I aix¨ª es veia l'editor, decidit com la seva esposa, Lali Gubern ¨C¡°el meu fitxatge n¨²mero u, infatigable¡±¨C, en la gala, on els convidats s'identificaven en tres files: ¡°Col¡¤legues i amics¡±, ¡°Autors internacionals i Feltrinelli¡± i ¡°Autors aut¨°ctons¡±. Aix¨ª va desfilar tota la compet¨¨ncia: grans (N¨²ria Cabut¨ª i Josep Creuheras, mandataris de Penguin Random House i Planeta), mitjans (Ricardo Rodrigo, de RBA; Beatriz de Moura, de Tusquets) o petits (Luis Solano, de Llibres de l'Asteroide; Jan Mart¨ª, de Blackie Books; Ofelia Gran d'Andr¨¦s, de Siruela), escriptors (Mart¨ªnez de Pis¨®n, Mendoza...). ¡°?s per desmentir petits equ¨ªvocs¡±, va dir l'editor.

Gubern, de granat fins a les sabates, feia d'amfitriona can¨°nica i rebia a l'entrada del noble local en un principal de l'Eixample amb jard¨ª i pavell¨®, que va ser de la fam¨ªlia Carandell-Goytisolo. Luis Goytisolo, autor i amic d'inf¨¤ncia d'Herralde, era el v¨¨rtex d'una pir¨¤mide d'una seixantena d'autors ¡°aut¨°ctons¡± ben diversa: Mart¨ªn Caparr¨®s, Manuel Cruz (fil¨°sof i president del Senat) o Marina Garc¨¦s. El pont amb les lletres catalanes el constru?en els mateixos escriptors del segell: Tina Vall¨¨s, Jaume Sisa¡­

Avesat a una Gauche Divine amb caserna a la discoteca barcelonina Bocaccio (de la qual Herralde va vendre les seves cotitzades accions a Jos¨¦ Manuel Lara Bosch), resistien l'amfitri¨® i els seus, amb l'editora Silvia Ses¨¦ al capdavant ¨C¡°hi tinc una sintonia gaireb¨¦ miraculosa¡±; ¡°no ¨¦s f¨¤cil seguir el seu ritme, per inesperat i per la seva tenacitat¡±, tirant-se floretes¨C dels que anaven quedant dels 500. ¡°Som l'oblit que serem¡±, citava Herralde. Vist el volumin¨®s cat¨¤leg dels 50 anys (de tapes grogues, esclar) que es repartia en sortir de la festa, no hi haur¨¤ falta de mem¨°ria per a la seva Anagrama.