Si hi ha un mort, a qui en demanem compte?

Si hi ha un mort, a qui en demanem compte? Les dues proposicions, la hip¨°tesi que es produeixin v¨ªctimes mortals, i l¡¯interrogant sobre els seus eventuals responsables, constitueixen t¨°tems prohibits que acompanyen el moviment indepe i la lletania del seu pacifisme: que ho ¨¦s al 99,99% dels seus seguidors. Per¨° no al 100%.

Acabem amb el t¨°tem que ens alleuja i mirem la realitat de cara. De tant portar el c¨¤ntir a la font, hi ha risc que es trenqui. Tants anys de manis (gaireb¨¦ sempre beat¨ªfiques, per¨° no sempre) s¨®n un desafiament a l¡¯atzar, fins i tot a l¡¯estad¨ªstica. Altres mogudes tamb¨¦ no-violentes, com la dels brexiters, han causat morts, com ara l¡¯assassinat de la diputada laborista-europeista Jo Cox, (16-6-2016).

El causant immediat ser¨¤ un assass¨ª solitari, com llavors, o un uniformat (de qualsevol cos) que erri o s¡¯excedeixi (o l¡¯asf¨ªxia per les empentes i pressi¨® de les masses o per una caiguda fortu?ta contra una vorera). Per¨° tamb¨¦ caldr¨¤ demanar-ne compte als padrins mediats. Qui? Ens ho explica Nick Cohen, a The Guardian del 26-9, ben ressaltat per Daniel Gasc¨®n: ¡°Perqu¨¨ la viol¨¨ncia arribi des del punt marginal fins al centre s¡¯han de complir dues condicions: s¡¯han de soscavar els tab¨²s contra la viol¨¨ncia i les forces de l¡¯ordre s¡¯han de debilitar¡±. La viol¨¨ncia pol¨ªtica ¡°necessita autoritzaci¨® des de dalt. Dirigents, intel¡¤lectuals i l¨ªders religiosos criden a les armes o m¨¦s freq¨¹entment troben raons per entendre i exculpar¡± concreta.

Entenen i exculpen els que convoquen les masses a la desobedi¨¨ncia per reflectir una ¡°confrontaci¨®¡± (pseud¨°nim d¡¯enfrontament) amb l¡¯Estat. Com Quim Torra.

No nom¨¦s ent¨¦n, sin¨® que cridaa la viol¨¨ncia el que escriu: ¡°Sense una determinada acci¨® violenta, Catalunya mai assolir¨¤ el seu alliberament (...); les accions de masses realitzades fins avui, tot i ser necess¨¤ries i mod¨¨liques, han demostrat ser poc ¨²tils (...) i ha arribat el temps de la nova viol¨¨ncia¡±. Aquestes frases s¡¯espigolen d¡¯un repugnant article a El Punt Avui, 22-9. El firma un exsenador socialista convers al nacionalisme, afecte a l¡¯estupidesa que Catalunya ¨¦s una col¨°nia, creador per compte de Jordi Pujol d¡¯un sectari museu oficial de la hist¨°ria catalana, i majordom del truculent simposi d¡¯hist¨°ria-escombraries Espanya contra Catalunya. Es diu Jaume Sobrequ¨¦s.