Tsunami ¡®noviolent¡¯
La primera gran acci¨® del nou moviment independentista ha estat la supressi¨® del guionet de ¡®no-viol¨¨ncia¡¯
Un nou actor, desconegut fins ara, s¡¯ha afegit als debats continus sobre l¡¯ortografia catalana, amb una capacitat de comunicaci¨® que est¨¤ desbordant les previsions m¨¦s optimistes. Es tracta de la inc¨°gnita aquesta del Tsunami Democr¨¤tic, que si diumenge no arribava als 130.000 seguidors al seu canal de Telegram, quan s¡¯escriuen aquestes ratlles ja supera aquesta xifra en m¨¦s de 150.000 persones. No cal dir, doncs, que el Tsunami Democr¨¤tic ha comen?at a esdevenir un superemissor de llengua, en tant que els seus missatges, at¨¨s el nombre de receptors, poden tenir un impacte fenomenal. Parlem de llengua, esclar.
El que primer destaca d¡¯aquest Tsunami ¨¦s la qualitat de la llengua que transmet, no tan sols en els missatges m¨¦s o menys preparats o editats amb algun grafisme vist¨®s, sin¨® tamb¨¦ amb els tuits que semblen espontanis i que revelen molt pocs errors gramaticals. Hi hem d¡¯estar agra?ts, perqu¨¨ ¨¦s impossible fer una revoluci¨® si es comenten faltes d¡¯ortografia. Tamb¨¦ destaca, i aqu¨ª s¨ª que els hem de fer una bona onada tsun¨¤mica, que no han caigut en el parany del morrofortisme i no tenen inconvenient a fer servir paraules catalanes d¡¯aquestes que ultrancers com Gabriel Bibiloni o Josep M. Virgili s¡¯entesten a perseguir com si constessin al Codi Penal, com per exemple el substantiu tarda: ¡°Aquesta tarda a l¡¯aeroport. A peu, en bici o en patinet¡±, deia el Tsunami dilluns passat. I hem de celebrar, finalment, que hagin assumit la normativa actual com a pr¨°pia (com no podia ser d¡¯altra manera) i que apliquin la nova normativa quant a diacr¨ªtics: ¡°Ves a poc a poc, no tenim pressa¡±, deien. Un missatge potent per a tots aquells que, des de les xarxes i un digital com Vilaweb, continuen fent-hi una absurda objecci¨® de consci¨¨ncia.
Per¨° una cosa ortogr¨¤ficament rellevant, i molt, ha cridat sobiranament l¡¯atenci¨®: la supressi¨® de tot guionet o espai entre els mots no i viol¨¨ncia per tal d¡¯escriure, tot junt, noviol¨¨ncia, amb tota la derivaci¨® que se¡¯n poden veure afectada, en especial l¡¯adjectiu noviolent. Un empoderament en tota regla que, pel que hem apuntat m¨¦s amunt, no ¨¦s fruit de la casualitat ni de la malaptesa de no saber escriure-ho correctament. Ja hi ha hagut qui ha criticat la gosadia apel¡¤lant, amb bon criteri, al que diu l¡¯ortografia vigent, per¨° ¨¦s evident que els temps canvien i que correm el risc que l¡¯onada ens passi pel damunt.
La normativa ¨¦s molt clara sobre aquest no, i d¡¯altra banda ¨¦s molt confusa; un punt en contra per a la normativa, que si una cosa no es pot permetre ¨¦s precisament ser clara i confusa a la vegada. ?s clara perqu¨¨ aquest no ¨¦s un adverbi (no pas un prefix), i per tant no ¨¦s possible aglutinar-lo, la llengua ja t¨¦ prou prefixos per expressar els contraris i sempre ha estat d¡¯ells que s¡¯ha servit. Per tant, des d¡¯aquest punt de vista, l¡¯aglutinaci¨® noviol¨¨ncia ¨¦s agramatical i si m¡¯apures aberrant. Per¨°, ai ves, la mateixa ortografia permet de tractar aquest no com un prefix sempre que 1) el separem del mot adjacent amb un guionet, i 2) el resultat de la fusi¨® ¡°hagi assolit un alt grau de lexicalitzaci¨®¡±. I per tal que ho entenguem, ens en dona alguns exemples: no-inger¨¨ncia, no-ficci¨® i, per descomptat, no-viol¨¨ncia.
Ara b¨¦, en les expressions no lexicalitzades en qu¨¨ aquest no actua realment com un adverbi cal mantenir la separaci¨®, i l¡¯ortografia fa b¨¦ de distingir entre no-violent (aix¨° ¨¦s, un partidari de la no-viol¨¨ncia, tot esmentant Gandhi) i no violent, per referir-se a alg¨² que senzillament no ¨¦s agressiu. I ara ens hem de preguntar: el moviment generat pel Tsunami ¨¦s no-violent o no violent? Quan diuen ¡°Sempre noviolents, sempre desobedients¡±, qu¨¨ volen dir en realitat? Que s¨®n partidaris de la no-viol¨¨ncia o que no s¡¯han de fer destrosses? Possiblement totes dues coses, d¡¯aqu¨ª que l¡¯empoderament de fer noviol¨¨ncia no sigui ni gratu?t ni eixelebrat, sin¨® una soluci¨® prou h¨¤bil que el temps dir¨¤ si sedimenta.
Aix¨° i, per descomptat, el fet que en els hashtags no ¨¦s possible d¡¯escriure amb espais i guionets. Qualsevol moviment que es basi en l¡¯intercanvi de missatges a trav¨¦s de les xarxes socials, tant ara com en el futur, no es pot sostraure de pagar el peatge que imposen les convencions gr¨¤fiques de les noves tecnologies.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Arxivat A
- Opini¨®
- Tsunami Democr¨¤tic
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Sent¨¨ncia Proc¨¦s
- Judici al Proc¨¦s
- Tribunal Suprem
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Refer¨¨ndum
- Catalunya
- Poder judicial
- Sent¨¨ncies
- Llengua
- Casos judicials
- Autodeterminaci¨®
- Generalitat Catalunya
- Conflictes pol¨ªtics
- Eleccions
- Govern auton¨°mic
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Comunitats aut¨°nomes
- Cultura
- Espanya
- Administraci¨® auton¨°mica
- Proc¨¦s judicial
- Administraci¨® p¨²blica
- Quadern
- Brou de Llengua