Barcelona, nit quatre

Als salons de l'hotel Majestic, cinc estrelles, un pianista toca Yesterday. Amb prou feines hi ha gent a la cocteleria. Un home a la barra t¨¦ posats uns auriculars, un altre a la taula beu a xarrups rid¨ªculs un French Martini i m¨¦s enll¨¤, a prop del piano, hi ha una taula d'estrangers parlant en veu baixa. ¡°Aquests dies el tenim gaireb¨¦ tancat per a gent de fora¡±, es disculpa un encarregat, ¡°pel que est¨¤ passant, ja sap¡±. El Majestic es va fundar el 1918 en una cantonada del passeig de Gr¨¤cia, on continua envoltat de botigues de luxe. Tothom ha passat per aqu¨ª, o sigui els de sempre: Lorca, Picasso, Maria d'Habsburg i Hemingway. Tamb¨¦ Pujol i Mas, que van fer d'aquest hotel l'ostent¨®s emblema de les vict¨°ries electorals d'aquell partit, Converg¨¨ncia i Uni¨®.

S¨®n les deu de la nit. El pianista s'ha posat a tocar Hey Jude. En aquest moment, a 500 metres, uns neonazis solts pels carrers de Barcelona cacen un independentista sol i li claven una pallissa salvatge. Per¨° al Majestic ning¨² no mira el m¨°bil per assabentar-se de les coses; qui vulgui veure-ho en viu en t¨¦ prou de sortir a la porta. All¨¤ es comen?a a veure com les coses es torcen. ?s una sensaci¨® gaireb¨¦ f¨ªsica. T¨¦ a veure amb la por, la nit i una cosa m¨¦s pertorbadora: la rutina.

Des de la pla?a d'Art¨®s, a Sarri¨¢, un grup d'ultres neonazis, uns jovenets i altres homes de mitjana edat de la vella escola, baixen al centre de Barcelona. Els vigila de prop la Policia Nacional, pendent que no es creu?n amb els independentistes concentrats als Jardinets del passeig de Gr¨¤cia. Per¨° alguna cosa va malament. Despr¨¦s de dos quil¨°metres i mig cantant ¡°a por ellos¡±, armant-se amb el que agafen els que no sortien armats de casa i molestant conductors, ve?ns i gent a les terrasses, alguna cosa va malament. Els neonazis es dissolen en grups petits, c¨¨l¡¤lules de vuit o deu persones, seguint la t¨¤ctica futbolera de ser pocs, ser presents en m¨¦s llocs i poder atrapar alg¨² sol. ?s aix¨ª com es troben amb la seva v¨ªctima, un noi que, ja a terra per un que se li llan?a a sobre, rep puntades de peu al cap, cops amb pals i cops de puny. Despr¨¦s d'una pallissa de diversos segons, els ultres fugen.

Alhora, radicals independentistes han eludit el control de seguretat amb una t¨¤ctica semblant; res de grups grans que els delatin als Mossos, sin¨® dividits i alerta per trobar els neonazis. Durant uns minuts de terror, amb l'helic¨°pter buscant localitzar els violents per evitar que es trobin i envi?n d'un costat a l'altre els policies, diversos grups es van estar buscant en unes quantes illes de l'Eixample.

La trobada que buscaven els independentistes, un grup, aquest s¨ª, nombros¨ªssim, es va donar a l'encreuament de Muntaner amb Val¨¨ncia, un ultra amb est¨¨tica skin es va perdre dels seus i es movia per la zona amb una bandera franquista i un ganivet de grans dimensions. Diversos independentistes van sortir a raig contra ell. Amb ells, sense deixar de gravar, hi havia el periodista Guillem Andr¨¦s, les imatges de l'agressi¨® del qual van ser virals a l'instant.

Com el van veure?

El grup era bastant gran, diu hores despr¨¦s, mentre cobreix els disturbis de matinada al passeig de Gr¨¤cia. Ells deien que perseguien grups d'ultradreta. De sobte vam sentir: ¡°N'hi ha un all¨¤, n'hi ha un all¨¤¡±. I alguns van arrencar a c¨®rrer, i jo amb ells. Un tio d'uns 30 anys, botes negres, cabell bastant curt, cantava a skin. Jo crec que la navalla la portava dins, no em va semblar que li don¨¦s temps a treure-la; l¡¯hi han agafat i l'han tirat a terra. Li van clavar cops, li van tirar llambordes i pedres al cos, i tot aix¨° va durar uns quinze segons m¨ªnim.

A la Rambla de Barcelona una noia s'esgargamella des d'un balc¨® dient que ¡°aix¨ª, no¡± crit habitual als balcons i als carrers dels qui comparteixen reivindicacions pol¨ªtiques per¨° ¡°no aix¨ª¡±. ¡°Aix¨ª, no¡± de fet, podria ser un partit pol¨ªtic germ¨¤ en naufragis de Parlem, aquell moviment. Radicals han calat foc a diverses zones de la Rambla. Dos o tres xavals diuen ¡°puta¡± a la noia que els crida i es fiquen amb ella amb crits de ¡°ves-te'n a R¨²ssia amb Putin¡±. S¨®n joven¨ªssims, de fet dos nois m¨¦s grans que ells diuen alguna cosa com ¡°qu¨¨ pensaran que estan dient¡±.

L'alternativa a la ignor¨¤ncia ¨¦s la xenof¨°bia, i si tampoc no ¨¦s aix¨°, ser¨¤ masclisme: els adolescents s'han ficat sols en una emboscada. Quan arriben els bombers, un ve¨ª d'un altre balc¨® els crida que a les copes dels arbres s¡¯est¨¤ calant foc. El sufoquen. ¡°A veure, si us plau, h¨°stia¡±, crida un bomber jove abans de ficar-se al cami¨®. Poc despr¨¦s, dos camions arribaran amb les sirenes a Arag¨® a apagar un incendi que no existeix. Baixen del vehicle, i un superior, un home gran de mitjana estatura i bigoti, suat de dalt a baix, est¨¦n els bra?os incapa? de creure que hi hagi hagut una falsa den¨²ncia.

A aquestes hores a Val¨¨ncia amb passeig de Gr¨¤cia esclaten els disturbis m¨¦s llargs i encesos de la setmana. La carretera del passeig torna a estar tallada per diverses fogueres, desenes de nois encaputxats pugen als arbres, a les marquesines, per gravar i gravar-se, i a la intersecci¨® dels carrers hi ha concentrades unes mil persones enfrontades a pocs metres als mossos. Tan pocs metres, que hi ha un moment que els manifestants pr¨¤cticament carreguen contra els agents.

Passa quan aquests comencen a disparar bales de foam (projectils viscoel¨¤stics) i els radicals arrosseguen centenars de persones contra ells i els fan retrocedir. Un esclat d'alegria recorre el carrer. El Joan, 22 anys, pujant el passeig, exclama: ¡°Els hem fet fora¡±. Els mossos es veuen obligats a amagar-se amb els escuts i les furgonetes en un tram de Val¨¨ncia molt estret, i fins all¨¤ es fiquen els manifestants despr¨¦s de trencar senyals de circulaci¨®, destrossar una marquesina i arramblar amb tot el que veuen per tirar-l'hi a la policia. Criden a cor ¡°Barcelona antifeixista¡±, ¡°Independ¨¨ncia¡±, ¡°Els carrers seran sempre nostres¡± i ¡°No sou res sense farlopa¡±. Retruny l'eco al carrer, molt m¨¦s tancat que passeig de Gr¨¤cia, i retrunyen sobretot les salves i els trets dels mossos, per¨° no es mou ning¨².

En aquesta ratera de Val¨¨ncia, on hi ha amuntegats centenars de persones cridant a les furgonetes policials, hi ha una via d¡¯escapament, m¨¦s estreta encara, el carrer de Camps Elisis. Arriba Mart¨ª, un noi amb un dit ensangonat (¡°m'ha donat¡±, ¡°m'ha donat¡±) a qui li fa la cura al moment un company seu. ¡°Aix¨° ¨¦s un equip sanitari amb qu¨¨ sortim sempre¡±, diu obrint la motxilla i ensenyant el material propi d'una farmaciola. Li curen la ferida i li deixen el dit embenat. A l'altre costat de Camps Elisis, una parella est¨¤ amagada en una cantonada.

El rugit dels manifestants a la intersecci¨® amb Val¨¨ncia ¨¦s monumental, i quan els mossos carreguen per intentar recuperar terreny, molts nois es fiquen en aquest carrer¨® de Camps Elisis. En un moment en qu¨¨ sembla que la cosa est¨¤ tranquil¡¤la, la parella corre de la m¨¤ cap al seu portal i s¡¯hi fiquen; vivien all¨¤, no sabien si podrien arribar. Fa olor de pl¨¤stic cremat, a suor de les carreres, a cartrons cremant. L'helic¨°pter baixa de tant en tant

A la cantonada del passeig de Gr¨¤cia amb Val¨¨ncia hi ha un grup de gent amb m¨¤scara antigas, armilla groga reflectora o directament granota groga, i un pal llarg i estirat que acaba en una bandereta amb una creu sanit¨¤ria. Tamb¨¦ porten casc, una cosa cada vegada m¨¦s habitual amb el pas de les nits: cascos de motociclista entre els radicals, cascos m¨¦s lleugers i senzills gaireb¨¦ tots els periodistes. Aquesta gent de groc que despr¨¦s improvisar¨¤ un esp¨¨cie d'hospital de campanya per atendre ferits pel foam, per les caigudes en les estampides que es produeixen en les c¨¤rregues, s¨®n Sanitaris per la Rep¨²blica, un grup de voluntaris de primers auxilis entre els quals hi ha catalans, per¨° tamb¨¦ madrilenys o andalusos. Parla el Marcos, un d'ells:

¡°El nostre prop¨°sit a m¨¦s d'atendre la gent ¨¦s fer veure que aix¨° no val per a res, sin¨® per fer-nos mal els uns als altres. S'estan cremant pl¨¤stics, que solen ser t¨°xics, i la policia ataca amb foam, que s¨®n projectils d'alta pot¨¨ncia... Vine amb nosaltres, tapa't la cara¡±, interromp bruscament.

A prop, els mossos disparen i es produeix una c¨¤rrega. Ells aixequen els bra?os en senyal de pau de cara al mur i proven de ficar en aquest cord¨® groc qui vulgui per protegir-se. Continua breument l'entrevista (¡°els projectils s¨®n suposadament de...¡±) quan es produeix una crid¨°ria i entra un noi amb l'ull inflamat per un tret de foam. El Marcos i els seus companys el comencen a atendre mentre el noi s'asseu sanglotant en aquesta cantonada d'una botiga de Chanel. El seu millor amic esclata primer (¡°puta policia, h¨°stia!¡±) i despr¨¦s s'esfondra abra?at a un dels sanitaris, que el porta a un costat i prova d'atendre'l psicol¨°gicament: el noi t¨¦ un atac de nervis i no para de plorar. No remet ni tan sols quan s'escolten les paraules que espera tothom i que provoquen un aplaudiment espontani entre la gent que envolta l'escena: ¡°L'ull se salva¡±. El ferit s¡¯hi posa una bena; t¨¦ una inflamaci¨® enorme, per¨° el cop no ha arribat al globus ocular. S'aixeca, i ¨¦s ell qui ha d'atendre i animar el seu amic, encara en estat de xoc. Tot dura cinc minuts exactes.

Qu¨¨ ha passat?

?rem a la manifestaci¨®. Primer amagats i despr¨¦s hem sortit i avan?at i ens hem quedat a prop, i a la m¨ªnima que hem avan?at una mica m¨¦s han disparat i m'han donat.

Qu¨¨ has sentit?

Se m'ha tancat l'ull i he notat com se m'ha adormit mitja cara, i he dit: ¡°H¨°stia¡±. M'han donat des de cinc metres potser, apunten al cap.

Com et dius?

Prefereixo no dir-ho.

Anys?

En tenim 17, diu, i se'n va amb el seu amic, allunyant-se de la concentraci¨®. ?s la mateixa edat que el noi atropellat aquesta setmana pels Mossos a Tarragona. M¨¦s grans que el Joel, la Carme o el Jofre, tres joves d'entre quinze i setze anys que a mitjanit corrien i cridaven Arag¨® amunt amb la cara coberta. Tenien entre 10 i 12 anys en les primeres Diades del proc¨¦s, quan sortien al carrer amb les estelades com a capa de la m¨¤ de les seves fam¨ªlies.

L'helic¨°pter funciona al centre de Barcelona com el cormor¨¤ a alta mar: on ¨¦s ell, a baix hi ha peixos. ¡°Jo necessito la meva samarreta i la meva dessuadora, h¨°stia¡±, crida un noi nu de cintura cap amunt. S¨®n les dues de la matinada, no fa fred. Els mossos comencen a fer el carrusel al passeig de Gr¨¤cia: passades a tota velocitat amb la furgoneta en cercles, netejant la zona. Pel buit de la finestra d'un dels vehicles surt ¨²nicament el can¨® d'una pistola de foam. A aquestes hores van contra gent concreta, alguns fitxats amb la c¨¤mera que tenen a la part posterior alguns dels vehicles.

La gent que no participa en els disturbis i nom¨¦s torna a casa, o en surt per anar a qualsevol banda, i es veu atrapada en un xoc semblant, ¨¦s aconsellada pels manifestants: quan vegin les furgonetes dels mossos a tota pastilla, s'han de posar bra?os en alt i contra la paret, protegint la cara. En qualsevol cas, si es continua caminant, m¨¤ a tall de protecci¨® en un lateral de la cara i l'altre bra? en alt. El foam deixa ferides i contusions cridaneres, per¨° a una dist¨¤ncia perillosa i a la cara, pot causar destrosses greus.

La cantonada de Val¨¨ncia amb el passeig de Gr¨¤cia ¨¦s el paisatge despr¨¦s de la batalla, plena de vidres d'ampolles utilitzades pels violents, pedres, llaunes de cervesa i escombraries. Aqu¨ª s'han viscut alguns dels disturbis m¨¦s greus i importants de la setmana posterior a la sent¨¨ncia pel judici del proc¨¦s. Hi ha una destrossa absoluta. Aqu¨ª s'han viscut uns dels disturbis m¨¦s greus i importants de la setmana posterior a la sent¨¨ncia pel judici del proc¨¦s. Una enorme jardinera est¨¤ trencada i escampada pel carrer, i diverses ombres dins d'un establiment, tancat i barrat, segueixen dempeus el final de la nit. ?s el Majestic, l'hotel on fa quatre hores sonava Yesterday. Aqu¨ª es va firmar un dels pactes m¨¦s importants de la democr¨¤cia, el pacte del Majestic, que el 1996 va garantir que Aznar arrib¨¦s a La Moncloa a canvi de lliurar compet¨¨ncies i immunitat al nacionalisme de Jordi Pujol. La meitat dels manifestants que avui han arrasat aquesta cantonada aleshores no havien nascut o eren nadons. La hist¨°ria ¨¦s capritxosa.