Entre l¡¯impossible i l¡¯inexistent

Mentre els Mossos, la Policia Nacional i la Gu¨¤rdia Civil s'entenen i col¡¤laboren, els dirigents pol¨ªtics de Catalunya i d'Espanya ni tan sols parlen. O sigui els cossos de seguretat tenen un espai de trobada, que la pol¨ªtica ¨¦s incapa? de construir. No ¨¦s un fet menor: ajuda a entendre les coses que passen. Que en el fons es resumeixen en una: a l'escena no hi ha cap projecte pol¨ªtic que pugui encarrilar la situaci¨®. El de les institucions espanyoles ¨¦s simplement inexistent (i per aix¨° el que distingeix uns partits dels altres ¨¦s simplement el grau d'intransig¨¨ncia o de prud¨¨ncia en l'aplicaci¨® dels mecanismes legals d'excepci¨®), el de l'independentisme, encarnat per la presid¨¨ncia de la Generalitat, ¨¦s simplement impossible. I si quedava cap dubte, els Mossos l'han aclarit: l'exercici unilateral de l'autodeterminaci¨® ¨¦s una hist¨°ria quan ni tan sols es compta amb la policia pr¨°pia.

Que la sent¨¨ncia tindria un impacte a la societat catalana era perfectament previsible. Nom¨¦s els que s'obsessionen a confondre els seus desitjos amb la realitat es podien imaginar que una condemna ¡ªi a sobre severa¡ª passaria sense resposta a Catalunya. ?s el problema d'aquest conflicte, que una part i l¡¯altra viuen en els seus llimbs particulars, alimentant-se de discursos que a for?a de repetir-se s¡¯acaben convertint en veritats que els allunyen per complet de la realitat. I des de territoris ficticis ¨¦s dif¨ªcil construir llocs intermedis per trobar-se.

Es critica amb ra¨® l'independentisme per haver-se deixat arrossegar per la il¡¤lusi¨® d'una ruptura unilateral impossible. (Per sustentar la seva argumentaci¨®, el Tribunal Suprem ha anat fins i tot m¨¦s enll¨¤: no hi va haver ficci¨® sin¨® engany, els dirigents sabien que no aconseguirien el seu objectiu) Per¨°, a l'altra banda de la fabulaci¨®, basat en una insist¨¨ncia pesada de la majoria dels mitjans de comunicaci¨®, tampoc s¡¯han quedat curts. Tantes vegades han proclamat la defunci¨® de l'independentisme que ara se sorprenen que tingui al¨¨ per protestar. El discurs oficialista associava la sent¨¨ncia judicial amb la derrota definitiva del sobiranisme. I ara se sorpr¨¨n que aquest hi continu? sent. M¨¦s o menys tocat, per¨° viu. La protesta estava en el gui¨®, s¨®n coses que formen part de la vida democr¨¤tica ¡ªdel dret a la cr¨ªtica, a la discrep¨¤ncia, a la contestaci¨®¡ª com es veu cada dia a molts pa?sos, tamb¨¦ aqu¨ª. I com ha reconegut el president S¨¢nchez. La q¨¹esti¨® catalana no pot servir de coartada per limitar les possibilitats de manifestar-se i protestar, com es pot deduir de la sent¨¨ncia del Suprem. Hi ha un impacte emocional, hi ha un duel per elaborar i una societat democr¨¤tica ha de ser capa? d'integrar-lo.

L'alcaldessa Ada Colau diu que Torra sembla m¨¦s un activista que un president. I t¨¦ ra¨®. Colau, amb el seu passat d'activista, sap millor que ning¨² el que requereix el pas d'un rol a l'altre. Els delicats equilibris democr¨¤tics es trenquen quan els protagonistes desconeixen les responsabilitats de les funcions que ocupen.

Si la frivolitat s'instal¡¤la a la pol¨ªtica totes dues parts s'acabaran infligint c¨¤stigs importants. Perqu¨¨ tots sabem que el govern espanyol pot imposar la for?a legal sobre les institucions catalanes amb el conseg¨¹ent deteriorament, per¨° tamb¨¦ que la irresponsabilitat d'alguns dirigents independentistes pot tenir conseq¨¹¨¨ncies greus per a una Catalunya empantanegada en un conflicte cronificat. I no serveixen de res les campanyes governamentals que canten les excel¡¤l¨¨ncies de la nostra democr¨¤cia per conv¨¨ncer els pa?sos de l'entorn, al contrari reflecteixen un d¨¨ficit evident d'autoestima. I pot ser pitjor si se segueix pel cam¨ª de l'enduriment legislatiu (ja tenim un dels codis penals m¨¦s restrictius) i la limitaci¨® de drets b¨¤sics com els de manifestaci¨®, expressi¨® o protesta.

Pel cam¨ª actual, tothom sortir¨¤ perjudicat d'aquest envit. Si les dues parts continuen penjades de la fantasia que la vict¨°ria ¨¦s a l'abast de la m¨¤ (ja sigui la derrota definitiva de l'independentisme o el triomf de la via unilateral) es deixaran pel cam¨ª molts esquin?alls de pell democr¨¤tica. Qui mana aqu¨ª? Falten l¨ªders amb autoritat i projectes viables i inclusius, que no necessitin fabulacions per fer-se cre?bles. Ni els dirigents espanyols no poden estar pendents de la crid¨°ria de la dreta patri¨°tica, ni els catalans de qui anomenen tra?dors a la p¨¤tria. La suma d'impot¨¨ncies nom¨¦s ens pot conduir al desastre. I s'equivoquen els que pensen que les imatges de viol¨¨ncia i desordre nom¨¦s perjudiquen Catalunya. Ara com ara, Catalunya encara ¨¦s Espanya.