Els ¨¦ssers humans darrere de les retallades i el salari base

Mar¨ªa Herv¨¢s (Madrid, 1987) ¨¦s alguna cosa m¨¦s que l¡¯actriu d¡¯Iphigenia en Vallecas. ?s l'¨¤nima d'aquesta hist¨°ria dura, fren¨¨tica i real que posa cara i noms a una injust¨ªcia social que s¡¯ha normalitzat. La va buscar i la va trobar, la va traduir i se la va fer seva. ¡°Acabava de passar un mal tr¨¤ngol professional i vaig decidir agafar les regnes i em vaig tancar la ferida amb un mon¨°leg¡±, explica. ¡°Vaig rebuscar a les cartelleres de Londres, del Festival d¡¯Edimburg¡­ I vaig trobar Iphigenia in Splott, de Gary Owen i... em va comen?ar a bategar el cor molt fort!¡±. L¡¯obra explica la hist¨°ria d¡¯Ifi, una noia del suburbi, ¡°una quinqui, una marrana¡±, uns ulls que la veuen sola al carrer despr¨¦s d¡¯una nit de farra. Una v¨ªctima, en realitat, sacrificada, com el mite grec, per aquesta mateixa societat que la mira amb ulls fastiguejats.

¡°Em vaig posar a traduir com una boja¡±, explica, accelerada, recordant aquell batec. Des de fa dos anys ¨¦s Iphigenia i es passeja per Vallecas¡­ ara, amb dos premis Max sota el bra?: millor actriu i millor espectacle revelaci¨®. Aquest dilluns ho far¨¤ al Temporada Alta, a Salt.

?s diferent barallar-se pels drets d¡¯un amic que pels d¡¯un n¨²mero

¡°Entro en escena a explicar la hist¨°ria i, a poc a poc, el personatge va sortint perqu¨¨ la mateixa hist¨°ria ho demana aix¨ª¡±, diu, com si l¡¯Ifi l¡¯atrap¨¦s. Splott ¨¦s un districte de Cardiff equiparable a Vallecas a Madrid, o a Nou Barris a Barcelona. ¡°No soc de Vallecas, soc de Puerta de Toledo [barri molt popular, a prop del Rastro], per¨° no m¡¯ha calgut cap immersi¨® per inspirar-me i entendre l¡¯Ifi. Jo no he viscut la seva situaci¨® extrema, per¨° la gent propera s¨ª, no m¡¯¨¦s un rotllo lluny¨¤¡±.

Herv¨¢s culpa el capitalisme d¡¯una situaci¨® que ha fet la vida impossible a una classe que es pensa que ¨¦s classe mitjana, per¨° que no ho ¨¦s. ¡°El capitalisme ens t¨¦ calmats; la hist¨°ria ho ha neutralitzat tot per generar aquest statu quo, que no ¨¦s cap altra cosa que una anomenada classe mitjana que, en realitat, ¨¦s la mediocritat, un engany. I aquesta presumpta classe mitjana est¨¤ trepitjant l¡¯estrat m¨¦s baix, el d¡¯Ifi¡±.

En l¡¯obra hi s¨®n molt presents les retallades pressupost¨¤ries. Per¨° a la pe?a es veu qui paga els plats trencats de les retallades. ¡°L¡¯obra ens acosta uns n¨²meros, uns titulars, una realitat de telenot¨ªcies i ens la mostra tal com ¨¦s: com plora, riu o balla aquesta persona que est¨¤ darrere d¡¯aquestes xifres. S¡¯acosta a l¡¯¨¦sser hum¨¤ i aix¨° produeix empatia. ?s un text en el qual cada paraula respon a un estat d¡¯¨¤nim: ¨¦s important explicar hist¨°ries pol¨ªtiques des dels trets humans, explicar la pol¨ªtica social, no la dels discursos¡±.

?s important explicar hist¨°ries pol¨ªtiques des dels trets humans, explicar la pol¨ªtica social, no la dels discursos

¡°La virtut d¡¯Ifi ¨¦s que ¨¦s terriblement conscient de la seva realitat. Se¡¯n va de festa i beu per fugir-ne¡±, diu l'actriu. ¡°En un altre estrat social hauria estat una l¨ªder de masses, si existeixen¡±. Perqu¨¨ Herv¨¢s creu que el triomf a la vida ¨¦s subjectiu: ¡°Tamb¨¦ els rics viuen enganyats, en una fantasia. L¡¯amo de Zara segur que es pensa que ha triomfat a la vida! Igual que el que s¡¯hipoteca per comprar-se un BMW per tenir un cotxe que, segons la seva carta astral, no li pertany¡±.

Manipulaci¨® subliminal

L¡¯engany hi ¨¦s, tamb¨¦, en el consumisme: ¡°El salari base sembla l¡¯estudi d¡¯alg¨² molt pervers que ha pensat: ¡®A aquests animalons els donem alguns diners perqu¨¨ es comprin quatre coses i s¨®n feli?os...¡¯. Tot molt ben calculat per a una vida no real, que puguin pagar 20 euros al mes per un gimn¨¤s i comprar-se quatre pantalons de merda pel preu d¡¯un en un centre comercial¡­ Amb aix¨° la classe asfixiada i explotada viu la fantasia d¡¯haver triomfat a la vida, un triomf que aniquila tota ideologia¡±, deixa anar Herv¨¢s, categ¨°rica.

L¡¯obra intenta fer entendre aquesta manipulaci¨® subliminal que t¨¦ calmada la gent. ¡°Tinc uns cosins molt de dretes... No solem parlar de pol¨ªtica, esclar. Per¨° un va veure l¡¯obra i em va dir que l¡¯havia fet baixar dels n¨²vols de cop, que mai ho hauria dit, per¨° que vist aix¨ª, en primera persona, el tema es veu diferent... El que passa ¨¦s que ¨¦s diferent barallar-se pels drets d¡¯un amic que pels d¡¯un n¨²mero¡±.