Pascal i la distracci¨®

L¡¯editorial Elba acaba de publicar un llibre espl¨¨ndid, de Marina van Zuylen, professora de Filologia Francesa i Literatura Comparada a la Universitat de Bart, i directora d¡¯un programa d¡¯Humanitats: A favor de la distracci¨®n (Barcelona, Elba, 2019). En angl¨¨s, el llibre presenta el t¨ªtol The Plenitude of Distraction, i aquesta darrera paraula porta petits problemes quan s¡¯ha de traduir al catal¨¤: oscil¡¤la entre les nostres paraules distracci¨®, diversi¨® i lleure, per¨° cap de les tres acaba de ser el mateix que all¨° que els angl¨°fons entenen per distraction.

En realitat, la paraula que m¨¦s s¡¯hi aproxima, en les lleng¨¹es rom¨¤niques, ¨¦s la francesa divertissement, que a Fran?a compta amb un referent molt conegut gr¨¤cies Blaise Pascal, l¡¯autor de les Pens¨¦es (Pensaments), tan llegides i tan influents en la hist¨°ria del moralisme franc¨¨s. Al cap¨ªtol II.8 del llibre de Pascal, intitulat Le divertissement, l¡¯autor no hi parla exactament de la capacitat de distreure¡¯s en un sentit negatiu, sin¨® en el sentit d¡¯una compensaci¨® beneficiosa als deures i planys de la vida de cada dia, tant les dels monarques ¡ªque necessiten anar a ca?ar per distreure¡¯s una mica dels maldecaps de la seva feina (?)¡ª, com les de l¡¯artes¨¤ afeixugat per la tasca quotidiana o la del pag¨¨s en temps de sembra. Tothom necessita una mica d¡¯esbarjo despr¨¦s de la jornada, tothom busca en el divertissement ¡ªo en la ¡°distracci¨®¡±, en el cas del nostre llibre d¡¯avui¡ª l¡¯equilibri imprescindible per fer-se la vida passadora.

¡°Sense avorriment passem per la vida com aut¨°mats, deixem que el temps resti malaguanyat¡±

Per¨° Pascal partia d¡¯un a priori molt interessant: ¡°La nostra naturalesa consisteix en el moviment; el rep¨°s total ¨¦s la mort¡±. D¡¯aqu¨ª que accept¨¦s, d¡¯una manera que hem de considerar antropol¨°gica o sociol¨°gica, que la gent s¡¯ha de distreure de tant en tant. ?s cert que el seu tarann¨¤ el va portar a considerar que la cosa ¨°ptima seria poder prescindir de tota mena de distracci¨®; per¨° aix¨° nom¨¦s ho aconsegueixen aquells que estan dotats d¡¯una gran capacitat de ¡°moviment intel¡¤lectual¡± com el seu, que ¨¦s el cas d¡¯un home d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia portentosa, un gran matem¨¤tic i un preinform¨¤tic, molt abans de les noves tecnologies. Per aix¨° va escriure, pensant m¨¦s en ell mateix que en el com¨² dels mortals, que ¡°totes les desgr¨¤cies dels homes provenen d¡¯una sola cosa, que ¨¦s no saber quedar-se en rep¨°s dins d¡¯una habitaci¨®¡±. Se suposa que aquest home optaria per un divertissement productiu, a la seva manera, ¨¦s a dir, rumiant. Per¨° la plebs, la gent que anomenem normal ¡ªqui accepta ser-ho?¡ª ¡°estimen el soroll i l¡¯enrenou; per aix¨° la pres¨® els resulta un suplici tan terrible; per aix¨° el plaer de la soledat els resulta una cosa incomprensible¡±.

A partir d¡¯aquesta font, i d¡¯altres, l¡¯autora del llibre que hem dit comenta diverses aproximacions al tema de la distracci¨®, sempre tirant a una consideraci¨® positiva d¡¯aquesta activitat. Esmenta Hume en diverses p¨¤gines, parla del concepte que Rousseau va definir al seu llibre Les r¨ºveries du promeneur solitaire ¡ªen catal¨¤, Els somieigs del passejant solitari, a Edicions Proa¡ª, no oblida les agudes interpretacions de Walter Benjamin del concepte de fl?neur ¡ªque tampoc no t¨¦ una traducci¨® justa en catal¨¤¡ª descrit a la poesia de Baudelaire, i no s¡¯est¨¤, per fi i entre altres min¨²cies, d¡¯esmentar la teoria de l¡¯avorriment segons Heidegger ¡ªen parla en unes quantes p¨¤gines del seu llibre ?sser i temps i als Conceptes fonamentals de la metaf¨ªsica: ¡°Sense avorriment ¡ªaix¨° ho escriu l¡¯autora del llibre¡ª passem per la vida com aut¨°mats, sense experimentar res en profunditat; deixem que el temps passi volant i resti malaguanyat. Nom¨¦s l¡¯avorriment, si es materialitza plenament i ens enfrontem a ell, pot mantenir-nos alerta existencialment i permetre¡¯ns viure l¡¯experi¨¨ncia en comptes de consumir-la¡±. ?s all¨° que en catal¨¤ es diu ¡°perdre el temps¡±, que, per sort per a la nostra llengua i la nostra civilitzaci¨®, t¨¦ un op¨°sit que no he conegut en cap altre idioma: ¡°fer temps¡±, cosa que hauria fet les del¨ªcies de Kant, que no sabia catal¨¤.

Marina van Zuylen, doncs, remarca en aquest llibre tot el que t¨¦ de positiu l¡¯aprofitament del lleure en favor del que ella anomena ¡°la indeterminaci¨® productiva¡±, aquell estat en qu¨¨ el lleure podria concedir-nos si no estigu¨¦ssim, ai las!, tan abdu?ts pel fet d¡¯omplir l¡¯oci amb ximpleries, quan no l¡¯emprem, sempre segons l¡¯autora, quedant-nos clavats davant els enlluernaments d¡¯internet.

Ara veieu, per¨°, qu¨¨ fa la gent al metro o a l¡¯autob¨²s: en comptes de mirar els passatgers i fer somieigs sobre les seves vides, en comptes de mirar per la finestra i veure els batecs de la vida quotidiana a la ciutat, tothom juga amb l¡¯estri que li han ofert les noves tecnologies, possiblement per assegurar-se llurs inventors que, ni de la distracci¨®, ni del divertissement, ni de l¡¯avorriment, no en surti cap idea de deb¨° productiva.