A Beckett sempre se l¡¯espera

Sembla com si Samuel Beckett (Dubl¨ªn, 1906 ¡ª Par¨ªs, 1989) vagu¨¦s per la vida com una ¨¤nima en pena. Com qualsevol dels seus personatges novel¡¤lescos o teatrals: com Molloy, que s¡¯arrossega pel m¨®n amb quatre trastos; com Wladimir i Estrag¨®, que esperen Godot deixant passar el temps. Com si la vida no tingu¨¦s sentit. Enguany es compleixen 30 anys de la mort del premi Nobel de Literatura del 1969 i la seva vig¨¨ncia en la novel¡¤la, el teatre i la poesia ¨¦s evident. ¡°Amb Beckett comen?a el teatre contemporani¡±, diu, categ¨°ric, Toni Casares, director de la Sala Beckett de Barcelona, que ara celebra (tamb¨¦) els seus 30 anys de vida. La traducci¨® de l¡¯obra de Beckett, sobretot la liter¨¤ria, va trigar a arribar a Espanya, b¨¤sicament a trav¨¦s de les editorials catalanes Lumen i Tusquets, en una ¨¨poca en qu¨¨ el pa¨ªs vivia sota una dictadura, molt allunyada dels moviments avantguardistes europeus.

¡°El teatre no va trigar tant a traduir-se al castell¨¤¡±, explica Antonia Rodr¨ªguez-Gago, professora em¨¨rita de Literatura Anglesa a la Universidad Aut¨®noma de Madrid i experta i traductora de Beckett. ¡°La revista Primer Acto va n¨¦ixer el 1957 amb una traducci¨® d¡¯Esperando a Godot de Trino Mart¨ªnez Trives, que va ser l¡¯introductor del teatre de Beckett a Espanya. Al n¨²mero 2 es va publicar Final de partida i, al n¨²mero 39, ja el 1963, D¨ªas felices, tamb¨¦ en traduccions de Mart¨ªnez Trives¡±. Abans, el 1960, l¡¯editorial Edicions del Mall havia publicat Oh, els bons dies, en versi¨® al catal¨¤ de Vicen? Altai¨® i del rossellon¨¨s Patrick Gifreu. El 1989, Enciclop¨¨dia Catalana va editar Tot esperant Godot en traducci¨® de Joan Oliver. Ramon Llad¨® va traduir la novel¡¤la Molloy, que Edicions 62 va publicar el 1990, un any despr¨¦s de la mort de Beckett, i va reeditar el 2002.

Edicions 62 i Emp¨²ries van publicar, el 2001, Poemes i mirlitonades, una edici¨® biling¨¹e amb traducci¨® de Maria del Mar D¨ªaz Amat i amb pr¨°leg d¡¯Albert Balasch. Cosset¨¤nia va editar Final de partida, tradu?da per Joan Cavall¨¦. Cal destacar tamb¨¦ les traduccions de totes les obres de teatre que va fer la Diputaci¨® de Barcelona ¡ªl¡¯Institut del Teatre¡ª, en dos volums. El primer, Teatre complet I, amb traduccions de Joan Oliver, Joan Cavall¨¦, Sergi Belbel, V¨ªctor Batall¨¦ i Joaquim Mallafr¨¨, inclou les peces Tot esperant Godot, Fi de partida, Acte sense paraules, Tot all¨° que ha caigut, Krapp: ?ltima gravaci¨® i Cremalls. En el segon volum trobem, en versions de Sergi Belbel, Joan Cavall¨¦ i Joan Oliver, Fragment de teatre. Dies feli?os, Esb¨®s radiof¨°nic, Esborrany radiof¨°nic, M¨²sica i paraules, Cascando, Com¨¨dia, Anar i venir, Respir, No jo, Aquella vegada. Arrossegant els peus i Un mon¨°leg.

Per¨° les edicions de Beckett en catal¨¤ no s¡¯aturen. L¡¯Institut del Teatre va publicar fa dos anys Quad, un recull de peces per a televisi¨® tradu?des per H¨¨ctor Piquer, mentre que la Instituci¨® de les Lletres Catalanes ha concedit un ajut a Xavier Valls, que est¨¤ fent la que ser¨¤ l¡¯¨²nica traducci¨® al catal¨¤ d¡¯Eleutheria, la primera obra teatral de Beckett, de la qual fins ara nom¨¦s hi ha a Espanya la versi¨® en castell¨¤ de Jos¨¦ Sanchis Sinisterra.

Tusquets Editores explica que els dos llibres m¨¦s venuts de Beckett s¨®n Teatro reunido, un volum amb les principals obres publicat amb motiu del centenari del naixement de l¡¯autor, el 2006, i del qual s¡¯ha fet una tercera edici¨® el 2017; i Esperando a Godot, tradu?t per Ana Mar¨ªa Moix, que es va publicar per primera vegada el 1982 a la Colecci¨®n Marginales i de la qual es van fer nou edicions fins al 1993. El 1995 va apar¨¨ixer a la Colecci¨®n F¨¢bula, on es van fer 19 edicions fins al 2014, i entre el 2015 i el 2018, dins de la Colecci¨®n Austral, se n¡¯han fet cinc edicions m¨¦s.

Desconeixement de Beckett

?s significatiu que la primera novel¡¤la tradu?da al castell¨¤ fos El Innombrable (Lumen, 1966), que ¨¦s l¡¯¨²ltima d¡¯una trilogia que formen Molloy i Malone muere, escrites per Beckett entre 1951 i 1953. ¡°Aquest retard demostra, m¨¦s que un cert (i real) desorientament, el desconeixement que hi havia a Espanya de l¡¯obra de Beckett, que va escriure la seva primera novel¡¤la, Murphy, el 1936, i fins el 1970 no es va traduir al castell¨¤, tamb¨¦ per Lumen. La censura franquista va ser un fre per al coneixement de l¡¯obra de Beckett: es considerava un autor pessimista, ateu i un existencialista tronat¡±, diu Rodr¨ªguez-Gago. N¡¯hi ha prou a llegir les cr¨ªtiques del Godot que es va estrenar al teatre Windsor de Barcelona el febrer del 1956: ¡°Literariamente el drama es pura basura, con unas expresiones no ya soeces sino fecales, que hasta la fecha no se hab¨ªan pronunciado en las tablas espa?olas¡±, escrivia el cr¨ªtic falangista Jos¨¦ Mar¨ªa Junyent.

Es diu que un no acaba de veure clares les obres de Beckett fins que ja estan muntades. ¡°Tots els directors que l¡¯han posat en escena coincideixen en aix¨°: les propostes de Beckett s¨®n tan b¨¨sties que al final acabes fent el que et demana. I, tot i aix¨ª, permeten relectures, actualitzacions¡±, explica Casares. En aix¨° insisteix Joan Cavall¨¦, traductor del dramaturg irland¨¨s i gran coneixedor de la seva obra, quan explica que en les traduccions dels seus textos teatrals, les didasc¨¤lies (les acotacions) s¨®n tan importants o m¨¦s que les veus dels personatges: ¡°En Beckett, com en Valle-Incl¨¢n, Handke o Brossa, la didasc¨¤lia arriba a menjar-se l¡¯obra¡±, va escriure Cavall¨¦ a la revista Pausa.

Beckett, que va tenir una animada vida sentimental i va ser una persona oberta en el tracte i simp¨¤tica amb els seus amics, reconeixia que tenia ¡°esc¨¤s talent per a la felicitat¡±, tot i que tenia clar que calia viure la vida: ¡°No, no em penedeixo de res, l¡¯¨²nic que em molesta ¨¦s haver nascut, ¨¦s tan llarg, morir, sempre ho he dit, tan cansat a la llarga¡±, va escriure el 1957. Els seus primers anys feli?os van ser quan va estar intern al Portora Royal School, allunyat de la severitat de la seva mare, ¡°quasi qu¨¤quera¡±. Ja llicenciat en Filologia Moderna, el 1928 va accedir a l¡¯?cole Normale Sup¨¦rieure de Par¨ªs, aut¨¨ntic centre de les avantguardes europees, on va entrar en contacte amb James Joyce, de qui va esdevenir col¡¤laborador. Tamb¨¦ el va influenciar Marcel Proust, sobre qui va escriure un assaig tot assumint que ¡°l¡¯obra d¡¯art no ¨¦s creada ni elegida, sin¨® descoberta, excavada¡±, perqu¨¨ ja existeix en la realitat.

¡°En Beckett tot ¨¦s una q¨¹esti¨® de veus i imatges¡±, comenta Rodr¨ªguez-Gago, ¡°de personatges que mostren situacions b¨¤siques de la realitat humana ubicats en situacions l¨ªmit on fan tot el possible per tirar endavant, per continuar vivint fins que les paraules i les imatges s¡¯acabin¡±. En aquest sentit, Gago coincideix amb Casares a dir que l¡¯obra de Beckett ¨¦s, fins i tot, vitalista: ¡°La vitalitat del seu teatre es veu en el fet que s¡¯aferra a les poques traces de vida que queden¡±, diu el director teatral catal¨¤. L¡¯humor, sovint catalogat de cru, negre, c¨¤ustic, refor?a, tamb¨¦, aquesta vitalitat: ¡°La famosa ironia beckettiana fa que els seus estranys personatges ens resultin familiars¡±, diu Rodr¨ªguez-Gago. Com a mostra d¡¯aquestes ¡°ganes¡± de viure, val a dir que la Winnie (gaireb¨¦ el seu ¨²nic personatge femen¨ª i alegre), protagonista d¡¯Els dies feli?os, que viu ensorrada en un forat, t¨¦ una pistola a l¡¯abast... per¨° no la fa servir. ¡°No hi ha autor m¨¦s vital que Beckett¡±, ha proclamat tamb¨¦ el mestre Peter Brook.

Tot esperant Godot, on dos personatges esperen l¡¯arribada d¡¯alg¨² (qui ¨¦s Godot? Beckett sempre va assegurar que, si ho hagu¨¦s sabut, ho hauria escrit) que no arriba mai i lluiten contra el seu avorriment, ¨¦s l¡¯obra que va encimbellar Beckett. Ell, superat per la fama, va escriure: ¡°L¡¯¨¨xit o el frac¨¤s popular no m¡¯han importat mai gaire, de fet em trobo millor en l¡¯¨²ltim, at¨¨s que he respirat profundament els seus aires vivificants tota la meva vida d¡¯escriptor, tret d¡¯aquests dos darrers anys¡±. Es diu que cada any Godot s¡¯est¨¤ representant en algun teatre del planeta. S¨®n recordats els muntatges de Llu¨ªs Pasqual al Lliure el 1999, o el m¨¦s recent d¡¯Alfredo Sanzol, el 2013. Teresa Rosell recorda en la seva tesi doctoral (Universitat de Barcelona) l¡¯opini¨® de Sanchis Sinisterra: ¡°Si Godot hagu¨¦s arribat, si hagu¨¦s acudit, encara que fos amb retard, a la seva imprecisa cita amb Vladimir (Didi) i Estrag¨® (Gogo), el teatre contemporani no seria el que ¨¦s¡±. I segueix: ¡°L¡¯obra de Beckett irromp en la dramat¨²rgia occidental inscrivint-hi, com a postulat b¨¤sic, una escandalosa abs¨¨ncia, una sostracci¨®, un buit¡±.

Beckett va patir un punt d¡¯inflexi¨® vital i, sobretot, estil¨ªstic, quan va tenir una revelaci¨®: ¡°Vaig comprendre que el meu cam¨ª era l¡¯empobriment, la ren¨²ncia i l¡¯emancipaci¨® del coneixement; era restar m¨¦s que sumar¡±, li va confessar al seu bi¨°graf James Knowlson. ¡°Va agafar el cam¨ª de l¡¯elemental, del frac¨¤s, de l¡¯exili i de la p¨¨rdua; de l¡¯home ignorant i despr¨¨s¡±. ¡°Ho he provat. He fracassat. Tant ¨¦s, hi tornar¨¦. Fracassar¨¦ millor¡±, va escriure Beckett.

Passada la Segona Guerra Mundial, Beckett, en aquesta revoluci¨® estil¨ªstica, va renunciar a la seva llengua, l¡¯angl¨¨s, perqu¨¨ per a ell era m¨¦s f¨¤cil escriure sense estil en franc¨¨s. En una carta al cr¨ªtic nord-americ¨¤ Richard Coe, deia que ¡°temia la llengua anglesa (...) perqu¨¨ en ella no podia evitar escriure poesia¡±. El franc¨¨s li aportava ¡°l¡¯estranyament de la llengua¡± que li calia per a aquella simplificaci¨® m¨¤xima de la llengua que buscava.

En el teatre becketti¨¤ es veu perfectament aquesta tend¨¨ncia al minimalisme en l¡¯estil. ¡°El seu desig era sortir del soliloqui de la novel¡¤la i, a trav¨¦s del teatre, ampliar el camp d¡¯acci¨® de la paraula: Beckett comen?a el seu viatge teatral amb Tot esperant Godot, on arriba a posar cinc int¨¨rprets en escena; segueix amb Final de partida, on n¡¯hi ha quatre; a Els dies feli?os s¨®n dos; a L¡¯¨²ltima gravaci¨® n¡¯hi ha un de sol, Krapp; a Acte sense paraules hi ha nom¨¦s el cos, privat de la paraula, i a No jo, nom¨¦s hi ha una boca, pura epifania vocal; a Companyia, per fi, el cos desapareix i queda nom¨¦s la veu¡±, analitza el director teatral itali¨¤ Giancarlo Cuteruccio a Nel buio di un teatro accecante (¡®En la foscor d¡¯un teatre encegador¡¯).

¡°El teatre oficial sempre li ha tingut por a Beckett¡±, sost¨¦ Rodr¨ªguez-Gago. Tot i aix¨°, es pot dir que entre els autors catalans Beckett est¨¤ molt present. ¡°Directa o indirectament, en prop d¡¯un 70% d¡¯ells hi ha la petjada de Beckett¡±, diu, segur, Casares. ¡°La primera generaci¨® de la nostra sala, amb Sergi Belbel, Llu?sa Cunill¨¦, Josep Pere Peir¨®¡­ s¨®n tots beckettians, influenciats, evidentment per Sanchis Sinisterra¡­ En les generacions seg¨¹ents, ja m¨¦s indirectament, tamb¨¦ trobem aquesta petjada¡±.

Josep Maria Mir¨®, autor d¡¯El principi d¡¯Arquimedes, ¨¦s un bon exemple. ¡°Tots els que ens hem format a la Beckett hem mamat all¨° que en deien menys ¨¦s m¨¦s, un missatge absolutament becketti¨¤¡±, explica Mir¨®. ¡°?s un teatre que ens interroga sobre el nostre present per¨° que no t¨¦ resposta. ?s un paradigma evolutiu que comen?a amb Tx¨¦khov, passa per Beckett, arriba a Pinter i que encara es mant¨¦, en el qual l¡¯autor no t¨¦ la veritat i, per tant, l¡¯espectador ha de lligar s¨ªmbols esc¨¨nics i aportar el seu punt de vista. S¡¯acaba amb la recepci¨® passiva i burgesa que ens ho dona tot mastegat. Cal que l¡¯espectador desxifri el que veu a l¡¯escena¡±. El mateix Beckett explicava aquest vessant que tant el relaxava: ¡°Quan escric una obra de teatre em fico dins dels personatges, soc tamb¨¦ l¡¯autor de les paraules i em poso en la pell del espectadors visualitzant el que succeeix a l¡¯escenari¡±.

De fet, per a Casares, Beckett ¨¦s m¨¦s actual que mai: ¡°Els personatges, instal¡¤lats en un escenari apocal¨ªptic, aparentment sense sentit ni vida, lluiten per continuar vivint. ?s el paisatge de la societat actual! Pensem en el canvi clim¨¤tic, sense anar m¨¦s lluny. Hi pot haver un escenari m¨¦s becketti¨¤?¡±.