Joves rere la foguera

Des del dilluns 14 d¡¯octubre, data en qu¨¨ es va saber la sent¨¨ncia del proc¨¦s, Catalunya ¡ªi sobretot Barcelona¡ª ha vist cr¨¦ixer una onada de protestes en qu¨¨, quan es fa fosc, no ha faltat la crema de m¨¦s d¡¯un miler de contenidors, destrosses del mobiliari urb¨¤ i llan?aments de pedres contra la policia. Les cinc jornades de greus disturbis es van saldar amb uns 600 ferits, manifestants i agents a parts iguals. Quatre persones han perdut un ull per l¡¯impacte de pilotes de goma llan?ades pels antiavalots i un policia encara es recupera a l¡¯UCI.

En primera l¨ªnia, enfrontant els agents, es calcula que hi ha mig miler d¡¯antisistema que la policia ha dividit entre militants de l¡¯independentisme revolucionari i ¨¤crates. Per¨° s¡¯hi han afegit centenars de joves disposats a mantenir el pols al carrer, de manera pac¨ªfica o amb pedres a la m¨¤. Els va fer sortir al carrer la sent¨¨ncia, per¨° les seves raons van m¨¦s enll¨¤ del sobiranisme.

¡°Hi veiem una pluralitat de perfils, entre els quals hi ha una base de classe mitjana d¡¯estudiants que veuen el seu futur en q¨¹esti¨®¡±, analitza Carles Feixa, investigador de moviments juvenils a la Universitat Pompeu Fabra. ¡°Hi ha una s¨¨rie de circumst¨¤ncies que han enc¨¨s la metxa: la precarietat laboral, els mini jobs, les taxes de la universitat i un sentiment d¡¯injust¨ªcia. ?s la primera vegada des de la Transici¨® que els joves veuen que viuran pitjor que els seus pares. Una Catalunya independent ¨¦s per a ells l¡¯¨²nica utopia concreta¡±, afegeix.

Aquesta percepci¨® d¡¯injust¨ªcia ¨¦s ¡°crucial¡± per explicar l¡¯adhesi¨®, segons Ricard Vinyes, catedr¨¤tic d¡¯hist¨°ria contempor¨¤nia de la Universitat de Barcelona. ¡°?s tremendament subjectiu, per¨° el desacatament, el rebuig, ¨¦s procedent quan es considera il¡¤leg¨ªtima l¡¯autoritat que s¡¯est¨¤ exercint. I all¨° il¡¤leg¨ªtim no ¨¦s respectable¡±, completa.

Per Jordi Mir, del Centre d¡¯Estudis sobre Moviments Socials de la Pompeu Fabra, els malestars s¡¯acumulen. ¡°S¡¯ha ajuntat la reacci¨® a una sent¨¨ncia que hi ha qui considera excessiva amb un malestar social. Hi ha persones amb un discurs molt clar sobre com la viol¨¨ncia pot ser un mecanisme de transformaci¨® social i persones que se sumen perqu¨¨ no veuen cap altra manera de ser escoltades¡±.

EL PA?S ha parlat amb cinc joves que van participar en algunes de les protestes que van sortir als carrers de Barcelona la setmana passada. Aquest ¨¦s un extracte de les converses mantingudes.

Estel Carb¨®, estudiant de Pedagogia, 20 anys.

No vull que hi hagi desgr¨¤cies, per¨° vull que es vegi el foc

¡°La via pac¨ªfica nom¨¦s ens ha portat al no¡±

Sempre m¡¯han venut que en una Catalunya independent viur¨ªem millor. No n¡¯estic conven?uda, per¨° segur que algunes coses funcionarien. No haur¨ªem d¡¯estar pagant el que no ens correspon. Cuido una nena de 6 anys per guanyar alguns diners. I els caps de setmana soc volunt¨¤ria en un centre d¡¯adults amb discapacitat. Com que visc molt lluny de la universitat em passo quatre hores al dia en transport p¨²blic i pago 200 euros al trimestre. Pago 1.500 euros de matr¨ªcula universit¨¤ria de Pedagogia i si volgu¨¦s fer un m¨¤ster me¡¯n costaria 3.000. A casa ¨Csom quatre, comptant el meu germ¨¤- vivim nom¨¦s del sou del meu pare, que ¨¦s d¡¯uns 2.000 euros. Fa m¨¦s d¡¯un any que la meva mare no treballa. ?s una independentista aguerrida. El meu pare no, per¨° creu que els joves ens hem de moure. Jo veig que no ens escolten, no ens donen veu, les coses no podrien anar pitjor del que ja hi van. Em sento dins d¡¯una roda: si no treballo no puc estudiar, per¨° si no estudio no podr¨¦ treballar. I aix¨° ¡ªi la protesta¡ª transcendeix l¡¯independentisme. La viol¨¨ncia ¨Cjo no l¡¯anomenaria aix¨ª¡ª ¨¦s necess¨¤ria per donar visibilitat al conflicte. No desitjo cap desgr¨¤cia, per¨° vull que es vegi el foc. La via pac¨ªfica nom¨¦s ens ha portat al no. I aix¨° que soc una persona que t¨¦ por: jo no em posar¨¦ en primera l¨ªnia

Jordi, nom fictici, 21 anys, estudiant i aturat

Cal defensar el carrer

¡°Cal defensar el carrer¡±

M¡¯agrada el rap, escric lletres i poesia. Parlo de mi i del que veig en el dia a dia. No soc anarquista, per¨° em considero antisistema. El capitalisme em sembla una xacra que enriqueix nom¨¦s unes quantes persones. No soc independentista, veig aix¨° de les fronteres com una bogeria i em sembla absurd crear-ne m¨¦s, per¨° l¡¯1 d¡¯octubre vaig votar a favor de la independ¨¨ncia com a protesta contra l¡¯Estat. Mai no havia cremat un contenidor ni res de semblant, per¨° aquests dies he fet barricades i els meus col¡¤legues van comen?ar a picar el terra amb pals per treure pedres i llen?ar-ne a la policia. All¨° de picar el terra no em va semblar gaire correcte perqu¨¨ ¨¦s un espai que compartim tots, per¨° b¨¦. Van carregar contra nosaltres i no apuntaven a terra com diu el reglament. Que per qu¨¨ no me¡¯n vaig anar? Perqu¨¨ la policia no havia de passar. Cal defensar el carrer, la policia ¨¦s un s¨ªmbol feixista per a nosaltres. Jo em moc per un futur millor. El fi no justifica els mitjans, per¨° si els negres no s¡¯haguessin reivindicat encara serien esclaus i si les dones no s¡¯haguessin reivindicat tampoc podrien votar. No estic inventant la roda. Crec que es pot dialogar i obtenir m¨¦s privilegis com a comunitat per¨° formant part d¡¯Espanya. No em vull separar perqu¨¨ crec que hi hauria m¨¦s conflicte.

O es crema un contenidor o no se'ns veu

Julia Termens, a l¡¯atur, 22 anys.

¡°O es crema un contenidor o no ens veuen¡±

No s'estan cremant coses perqu¨¨ s¨ª

M¡¯acaben d¡¯acomiadar de la botiga de maquillatge on treballava. Guanyava 600 euros per 25 hores setmanals. Visc amb el meu pare i la seva dona. Em pago el menjar i les despeses. No m¡¯he pogut permetre anar a la universitat, treballo des que vaig acabar l¡¯ESO. Protesto perqu¨¨ necessito canvis. Necessito mirar al futur i veure sortides, i una Catalunya independent podria millorar la situaci¨®. Que s¨ª, que no et dic que aix¨° sigui tan f¨¤cil, per¨° ¨¦s que miro el meu horitz¨® i no veig res, m¡¯entens? La sent¨¨ncia va ser la gota que va fer vessar el got. No estic a favor de la viol¨¨ncia, per¨° em fa la sensaci¨® que l¡¯¨²nica manera que ens escoltin ¨¦s fer crear un bon caos. Tampoc no estic a favor que hi hagi un policia a l¡¯UCI, per¨° ¨¦s que a nosaltres ens han deixat cecs. Jo no participar¨¦ ni de la viol¨¨ncia verbal, per¨° entenc perfectament qui l¡¯exerceix perqu¨¨ o es crema un contenidor o no ens veuen.

Pau, nom fictici, a l¡¯atur, 18 anys.

¡°No s¡¯estan cremant coses perqu¨¨ s¨ª¡±

Estic fart que als catalans ens mirin mal

He fet barricades per tallar carrers i paralitzar la ciutat. He tirat tamb¨¦ pedres a la policia, per¨° nom¨¦s quan venien cap a nosaltres. No s¡¯estan cremant coses perqu¨¨ s¨ª. ?s desobedi¨¨ncia civil amb un objectiu: denunciar Espanya i la repressi¨® de la seva policia. Si f¨®ssim un pa¨ªs democr¨¤tic n¡¯hi hauria hagut prou amb una manifestaci¨® pac¨ªfica, per¨° aquests anys de protesta pac¨ªfica no han servit per a res. Calia que la gent ens vei¨¦s. Entenc que molesti, per¨° aquesta ¨¦s la r¨¤bia que ens han provocat. La gent est¨¤ farta.

A casa la meva mare i jo arribem justos a final de mes. He acabat el batxillerat i m¡¯he agafat un any per treballar i poder pagar la universitat. Faria qualsevol cosa, per¨° no m¡¯ha trucat ning¨². Vull estudiar biologia, per¨° no s¨¦ si podr¨¦ pagar la matr¨ªcula. Crec que a una Catalunya independent li aniria millor econ¨°micament. En totes les protestes hi ha una suma de les frustracions per les condicions de vida. No soc nacionalista catal¨¤, no surto al carrer per Catalunya nom¨¦s. Em considero m¨¦s catal¨¤ que espanyol, per¨° surto per les h¨°sties que ens han donat, per la sent¨¨ncia i perqu¨¨ no ens fan cas. No ens deixen votar i aix¨° ho solucionaria tot.

Arnau, estudiant, 17 anys

¡°Estic fart que als catalans ens mirin malament¡±

Estudio en una escola concertada i a casa meva no hi ha problemes de diners. M¡¯agradaria ser pilot comercial. Podria formar-me a l¡¯Ex¨¨rcit, per¨° no m¡¯hi veig. El meu pare, que ¨¦s tamb¨¦ independentista, est¨¤ en contra que sigui pilot, militar i fins i tot espanyol. Jo volia sortir al carrer no tant per l¡¯independentisme en si, sin¨® per just¨ªcia, la pena que els ha caigut als l¨ªders ¨¦s desproporcionada. Em vaig manifestar el dia de la vaga i la meva mare em va prohibir sortir quan va veure els cops. ¡®Tu no hi vas m¨¦s. Si ets masoquista ja et faig cops jo¡¯. Hi ha joves que creuen en la causa i ho fan b¨¦ i a d¡¯altres els agrada la brega i aix¨° ¨¦s una excusa per venir a repartir.

Crec que Catalunya podria valer-se per si mateixa i les coses ens anirien molt millor. Els diners que ens tornen s¨®n inferiors al que donem, hauria de ser m¨¦s proporcional. A m¨¦s de la q¨¹esti¨® econ¨°mica ¨¦s que ens sentim menyspreats. Tinc amics de Saragossa a Instagram i pengen coses dient: ¡®carai, catalans, com vingueu per aqu¨ª us apallissarem¡¯. Estic fart d¡¯anar a llocs a Espanya i que em mirin malament per ser catal¨¤. Tamb¨¦ hi ha la q¨¹esti¨® de la llengua, veig malament que ens imposin el castell¨¤. El Govern central hauria de cedir bastant i donar m¨¦s autonomia.Ens barallem per una cosa que ens tocar¨¤ viure la resta de la nostra vida. Si no ens llancem al carrer, qui ho far¨¤? Em morir¨¦ sense viure-ho, per¨° sabent que vaig lluitar per una cosa en qu¨¨ creia.