Santi Vila: ¡°Ning¨² sap a qu¨¨ es refereix Quim Torra quan diu ¡®ho tornarem a fer¡¯¡±

Santi Vila (Granollers, 46 anys) afronta una pena d¡¯un any i vuit mesos d¡¯inhabilitaci¨® i una multa de 60.000 euros. Vila, exconseller de la Generalitat, va deixar el Govern hores abans de la frustrada declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia del 2017. Ara, despr¨¦s d¡¯esquivar la pres¨®, fa classes a la universitat i treballa en una empresa. Assegura que ¡°aix¨° de Catalunya nom¨¦s s¡¯arregla votant¡± i preveu que aviat hi haur¨¤ eleccions auton¨°miques.

Pregunta. Quim Torra insisteix amb ho tornarem a fer. ?s un error?

Resposta. Aquesta expressi¨® t¨¦ moltes cares. Una ¨¦s la de Jordi Cuixart, que interpreto com una variant de dir que la democr¨¤cia no s¡¯acaba anant a votar, la democr¨¤cia tamb¨¦ vol dir el dret a la manifestaci¨® i a la protesta. Una altra cosa ¨¦s quan ho tornarem a fer ho diu Quim Torra, que ni el seu Govern sap qu¨¨ vol dir. El primer l¡¯entenc i el respecto, el segon no sap ning¨² a qu¨¨ es refereix.

P. Torra parla d¡¯un moment referendari. Un escenari similar al de 2017.

R. Les raons objectives que expliquen el frac¨¤s de la legislatura del 2017 es mantenen. Tots hem apr¨¨s que un refer¨¨ndum unilateral i sense reconeixement no interpel¡¤la el conjunt de la ciutadania, sin¨® nom¨¦s els que ja pensen d¡¯aquesta manera. L¡¯autocr¨ªtica d¡¯aquesta setmana de Carme Forcadell, sobre la falta d¡¯empatia cap als no independentistes, ¨¦s molt valuosa. La vaig fer el 2015 i va ser titllada d¡¯heretgia.

P. Torra ¨¦s el problema?

R. Ell t¨¦ una tensi¨® moral molt forta que no ha sabut resoldre b¨¦, entre president i agitador. La responsabilitat del Govern ¨¦s ser el Govern de tots, no nom¨¦s d¡¯una part. El problema ¨¦s un altre: com en qualsevol societat moderna occidental, tenim una generaci¨® de joves frustrats i amb moltes expectatives per¨° sense les seguretats dels seus pares. Aix¨° genera crispaci¨® i explota de moltes maneres.

P. Expectatives generades per un Govern que deia que tenia la independ¨¨ncia a tocar.

R. Tots haur¨ªem d¡¯haver estat m¨¦s responsables. Jo el primer. Em penedeixo d¡¯aquella legislatura. Va quedar demostrat que, si es fan pol¨ªtiques que cont¨ªnuament criden a l¡¯estimulaci¨® dels sentiments, despr¨¦s ¨¦s molt dif¨ªcil fer tornar la ciutadania a la ra¨®.

¡°Alimentem un discurs antisistema, hi juguem cont¨ªnuament¡±

P. Joves que criden contra un ¡°Estat repressor¡±. Ho veu aix¨ª?

R. Espanya ¨¦s un pa¨ªs homologable a la resta d¡¯Estats europeus amb tots els seus defectes i les seves virtuts. Una altra cosa ¨¦s que a Barcelona ara ¨¦s possible anar a veure Jocker i que quan acaba la gent aplaudeixi. Per qu¨¨? Perqu¨¨ el protagonista dispara al s¨ªmbol del poder? Culturalment alimentem un discurs antisistema, hi juguem cont¨ªnuament, i desdibuixem que un agent de l¡¯autoritat t¨¦ un rol. Que hi haur¨¤ excessos, probablement, per¨° tenim mecanismes per depurar-los.

P. Com es pot reconduir aix¨° ara?

R. Amb pol¨ªtics a la pres¨® ser¨¤ molt dif¨ªcil. A mi no em quadra gaire que si el Tribunal Suprem diu que tot va ser un ¡°somni¡± la sent¨¨ncia sigui la que ¨¦s. Cal anar a la gesti¨® pol¨ªtica amb l¡¯extintor, no amb el llan?aflames. Despr¨¦s de les eleccions generals vindran inevitablement les catalanes i tindrem interlocutors v¨¤lids. Ser¨¤ el moment per dialogar, per¨° amb una proposta que trenqui el frontisme.

P. Per tant, considera que Pedro S¨¢nchez no ¨¦s ara un interlocutor v¨¤lid?

R. No ajuda aquest context de cr¨°nica precampanya electoral que vivim. Aqu¨ª els pol¨ªtics s¨®n una caricatura de si mateixos. Confesso que em vaig alegrar que S¨¢nchez guany¨¦s, per¨° ha estat irresponsable el fet de deixar que Espanya afront¨¦s la sent¨¨ncia amb un Govern en funcions. El problema de Catalunya nom¨¦s s¡¯arreglar¨¤ votant.

P. Votant qu¨¨?

R. Pot ser un ajust constitucional, un nou marc estatutari, un pacte de finan?ament. I pot ser que la ciutadania no ho recolzi, per¨° cal proposar un contracte refundacional per a un programa compartit del conjunt dels espanyols. Es necessita aud¨¤cia a Madrid i Barcelona.

P. Se li ha assignat el rol del tra?dor en tota aquesta hist¨°ria. L¡¯ataquen fins i tot per la seva orientaci¨® sexual. Com ho viu?

R. Ho visc amb resignaci¨®. Alguns que m¡¯acusaven de tra?dor ja han tastat la seva pr¨°pia medicina [en refer¨¨ncia a Esquerra Republicana, entre d¡¯altres]. Amb el temps veurem que no hi ha ni herois ni tra?dors, sin¨® que actuem com considerem millor. M¡¯han sorpr¨¨s els atacs obertament hom¨°fobs, els atribueixo al joc del poder.

P. Es parla molt del que ha apr¨¨s l¡¯independentisme. Qu¨¨ n¡¯ha apr¨¨s el Govern?

R. Que el problema existeix i que amb ter¨¤pia de cop no s¡¯arregla. Que en un moment donat caldr¨¤ passar de les paraules amables a les propostes. Des del 2010 no n¡¯hi ha hagut cap.