Jonathan Safran Foer: ¡°O ens desfem de certs h¨¤bits o ens desfem del planeta¡±

Jonathan Safran Foer?t¨¦ un somni recurrent: es veu, en ple 1941, a la shtetl (poblet) polon¨¨s de la seva ¨¤via jueva sacsejant els ve?ns i cridant-los: ¡°Heu de fer alguna cosa!¡± davant la imminent arribada de les tropes nazis. Nom¨¦s la seva ¨¤via va fugir, i va deixar enrere els seus avis, germans i cosins, que la van veure fer els preparatius i fins i tot la van ajudar, per¨° no es van moure. Ni van dir res. I van ser exterminats... ?s una de les impactants hist¨°ries que repunten, juntament amb una important allau de dades cient¨ªfiques, el seu assaig Podem salvar el m¨®n abans de sopar (Ara Llibres), una posada en pr¨¤ctica que, un cop comprovat que amb els fets objectius no n'hi ha prou per mobilitzar la humanitat contra el canvi clim¨¤tic, cal convertir el problema en un tema emocional tamb¨¦. En sintonia amb el seu primer assaig, Comer animales (2011), proposa ara que, m¨¦s que comprar-se un cotxe el¨¨ctric o plantar arbres, seria millor menjar carn nom¨¦s per sopar: si les vaques del m¨®n conformessin un pa¨ªs seria el tercer d'emetre m¨¦s gasos d'efecte hivernacle, despr¨¦s de la Xina i els EUA.

El missatge del novel¡¤lista de les celebrades Tot est¨¤ il¡¤luminat o Tan fuerte, tan cerca sembla que sigui, en el fons, denunciar que ning¨² es creu que la fi del planeta, a aquest ritme, est¨¤ molt a prop, pensant que, a ¨²ltima hora, o b¨¦ arribar¨¤ un messies o un invent que ho arreglar¨¤ tot. ¡°La confusi¨® de la gent ¨¦s deguda a la manera extrema com s'est¨¤ elaborant el discurs clim¨¤tic: anem al "ja estem condemnats" o al "tranquils, que al final tot acabar¨¤ b¨¦"; ¨¦s molt temptador veure-ho com un problema existencial en comptes de pr¨¤ctic: l'existencial ens excusa de la participaci¨® i ens permet sentir emocions m¨¦s tranquil¡¤litzadores¡±.

Un gran enemic del canvi clim¨¤tic, sost¨¦ Safran Foer (Washington DC, 42 anys), s¨®n les xarxes socials, perqu¨¨ ¡°ens animen a tenir la sensaci¨® que expressar l'opini¨® o l'emoci¨® ¨¦s igual a fer alguna cosa: mirem la vida de Greta Thunberg per internet, donem un like i ja est¨¤, ens pensem que som ambientalistes; i no, aix¨° no va del que se sent o se sap, sin¨® nom¨¦s del que es fa¡±, diu qui s'autoinculpa, pels seus constants viatges amb avi¨®, de ¡°deixar una petjada de carboni molt m¨¦s gran que el negacionista mitj¨¤; cal lluitar contra el narcisisme f¨¤cil de proclamar valors amb els quals un, al final, no viu¡±. Un segon mal de les xarxes ¨¦s que ¡°amb els likes i no likes s'ha acabat polititzant el tema i aix¨° no va de liberals o conservadors: o ho resolem o patim tots¡±.

Fora del redu?t ¨¤mbit de la ci¨¨ncia-ficci¨®, el canvi clim¨¤tic no t¨¦ relators, novel¡¤listes o cineastes, abandonament que podria fer-se extensible al comprom¨ªs dels intel¡¤lectuals de tota condici¨® de mig m¨®n. ¡°?s cert: jo tamb¨¦ he desertat del tema com a novel¡¤lista, i ¨¦s perqu¨¨ resulta massa dur i no t¨¦ les qualitats per explicar una bona hist¨°ria: ¨¦s complicat, vague, dispers, dif¨ªcil de dividir entre dolents i herois¡­¡±. Per¨°, d'acord amb els temps, creu Safran Foer ¡°comen?a a haver-hi relats, per¨° no en el sentit tradicional: Greta ha captat la imaginaci¨® de milions de persones, ¨¦s la seva inspiradora; l'hero?na de la hist¨°ria, el relat del canvi clim¨¤tic, ¨¦s ella, i no ha estat una creaci¨® dels mitjans o d'uns intel¡¤lectuals que s'han mullat poc, especialment als EUA: les manifestacions mundials de fa uns dies van ser la 19a not¨ªcia a la CNN, mentre que a Europa van ser portada¡±.

A partir de la premissa que ¡°o ens desfem de certs h¨¤bits d'alimentaci¨® o ens desfem del planeta¡±, es destil¡¤la del llibre una responsabilitat que sembla exigir m¨¦s a les persones del carrer que a les grans corporacions o governs. ¡°Necessitem un canvi sist¨¨mic, per¨° cal comen?ar per l'individu; pensar que els governs han de fer lleis contra el canvi clim¨¤tic i pressionar les corporacions est¨¤ b¨¦, aix¨° alleugeriria la pressi¨® mental de les persones, per¨° la realitat ¨¦s que no sembla que ho hagin de fer, per la qual cosa ¨¦s millor que ajudem amb canvis en els nostres h¨¤bits que impliquin conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques per a aquests governs i empreses; als EUA esperem a veure qu¨¨ fa la Xina, per¨°, mentrestant, jo, qu¨¨ puc fer?¡±.

Aquesta iniciativa individual, creu l'escriptor, ¡°no consisteix a deixar de volar o de menjar o de conduir: cal allunyar-se d'aquesta por d'explicar les coses aix¨ª. Es tracta de moderar aquestes conductes: sobreestimem el que podem fer en un any i subestimem el que podem fer en 10¡±, resumeix.

En les petites tessel¡¤les vivencials del llibre, Safran Foer rememora la pat¨¨tica actitud del jutge jueu del Tribunal Suprem dels EUA Felix Frankfurter, que el 1942 va justificar la seva inacci¨® en els cercles de poder davant les atrocitats al gueto de Vars¨°via que li explicava un fugit, Jan Karski, amb un paralitzador: ¡°?s que no em puc creure el que em diu¡±. ¡°No vull convertir-lo en un br¨¨tol, per¨° em serveix per refor?ar la meva pr¨°pia lluita per creure; segurament va ser un criminal, per¨° jo no soc gaire millor que ell¡±. Esbossa una lleuger¨ªssima l¨ªnia de somriure rere les rodones ulleres de nacre quan se li comenta si, fruit de les seves propostes (que implicarien una reducci¨® del consum de carn en un 90% i de llet en un 60% al Regne Unit i als EUA), el seu llibre no ¨¦s un brindis al sol, sobretot quan experts com Guy McPherson o David Wallace-Wells han posat data a l'apocalipsi: 2030. ¡°De moment, no hi ha cap cient¨ªfic seri¨®s de tots aquells amb qui he parlat que m'hagi dit que hem arribat al final; estic conven?ut que la Humanitat far¨¤ el que cal fer. Ja hi ha indicadors: el consum de carn ha baixat en els ¨²ltims mesos un 30% a Europa. El problema ¨¦s si hi arribarem a temps¡±. I creu que ho farem? ¡°La velocitat dels canvis ¨¦s sorprenent en tot ¨¤mbit de la vida, ¨²ltimament; s¨®n molt lents un temps i, de sobte, en un any, tot s'accelera. Podem fer-ho¡±. Safran Foer ja hi contribueix: del Comer animales?a aquest llibre ja ha deixat, per fi, d'ingerir ous i productes l¨¤ctics ¡°per esmorzar i dinar¡±.