La pol¨ªtica, un lloc de treball

El disgust era gruixut: havien estat al seu costat en les boges aventures conspiratives quan la dictadura de Primo de Rivera, i ara que tocava poder, l¡¯abril del 1931, Francesc Maci¨¤ no nom¨¦s rebaixava la Rep¨²blica catalana a Generalitat, sin¨® que, a sobre, no comptava amb ells a l¡¯hora de conformar-ne l¡¯administraci¨®. O sigui, sense ideals assolits... i sense feina. Un cop molt dur per als ¡°descamisats del catalanisme¡±, els desheretats de l¡¯ordre pol¨ªtic i cultural regionalista dissenyat pels dirigents de la Mancomunitat, la gent del Bloc Obrer i Camperol o d¡¯escissions d¡¯Estat Catal¨¤, els joves de proced¨¨ncia rural i de petites ciutats d¡¯interior que anaven a Barcelona per triomfar com a periodistes, intel¡¤lectuals, artistes o, almenys, funcionaris... Nom¨¦s acabarien en aquesta darrera feina quan, despr¨¦s que no se¡¯n sortissin gaire amb la campanya ¡°La tra?ci¨® de Maci¨¤¡±, van acceptar que la Generalitat era l¡¯embri¨® d¡¯on podria sorgir una revoluci¨® nacional i prolet¨¤ria dirigida per sectors t¨¨cnics i intel¡¤lectuals, un canvi d¡¯actitud i discurs que va coincidir amb la incorporaci¨® de molts d¡¯ells, entre 1932 i 1933, com a funcionaris de l¡¯administraci¨® catalana.

S¨ª, la lluita dels partits pol¨ªtics per arribar a les institucions, ja fossin ajuntaments o la mateixa Generalitat, ¨¦s una batalla per hegemonitzar i influir en la vida social i pol¨ªtica, per¨° tamb¨¦ una ¨¤nsia per conquerir llocs de treball p¨²blic. O aquesta ¨¦s una de les moltes lectures que es pot desprendre de Leviat¨¢n en Catalu?a (Espuela de Plata), on l¡¯historiador i professor de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona David Mart¨ªnez Fiol (Barcelona, 1962) reflecteix tant les lluites (internes i externes) dels partits per assolir el poder com els marrameus i les frustracions dels qui, al final, si no l¡¯aconseguien, no tocaven diner. En aquesta l¨ªnia, l¡¯autor deixa caure que la gran for?a del moviment sobiranista actual ha trobat una bona base social, precisament i per raons ¨°bvies, en les classes mitjanes funcionarials de la Generalitat i de les administracions locals: segons com, els hi va la feina, tamb¨¦.

La idea for?a, des d¡¯un bon comen?ament, era que, sense trencar amb Espanya, a Catalunya li calia certa autonomia per desenvolupar-se industrialment; s¨®n les tesis reflectides al Memorial de Greuges (1885) o al Mensaje a la Reina Regente(1888): una descentralitzaci¨® administrativa com a via de modernitzaci¨® pol¨ªtica, per¨° que tamb¨¦ generaria un funcionariat propi. Les Bases de Manresa (1892) ja parlen de l¡¯organitzaci¨® del ¡°poder regional¡±, amb c¨¤rrecs p¨²blics i militars nom¨¦s catalans, i la Mancomunitat (1914), tot i no tenir compet¨¨ncies fiscals ni d¡¯ordre p¨²blic, ni tampoc el control de l¡¯administraci¨® de l¡¯Estat a Catalunya, en canvi s¨ª que tenia la clau d¡¯acc¨¦s a la funci¨® p¨²blica. Aix¨ª, Mart¨ªnez Fiol defensa que la capacitat de generar llocs de treball de la Mancomunitat era ¡°una manera de competir amb el republicanisme¡± (que volia passar a la pantalla de l¡¯autonomia) ¡°pel control de les classes mitjanes i professionals catalanes¡±.

A cavall entre la necessitat de sotmetre i foragitar l¡¯oposici¨® i de donar feina als seus, el 1923 el dictador Primo de Rivera nomen¨¤ molts militars com a delegats dels governadors civils i acab¨¤ traspassant, des d¡¯una hiperatrofiada i inflacionada administraci¨® militar a la civil, 29 generals, 536 caps i oficials i 358 membres de tropa. Amb un tap aix¨ª, als darrers anys les manifestacions d¡¯universitaris contra el dictador foren notables: ells eren els aspirants a funcionaris d¡¯un nou Estat, creu l¡¯historiador.

¡®Oblidats¡¯ de la revoluci¨®

Part d¡¯aquest funcionariat primorriverista se sentir¨¤ abandonat i depurat amb la dictablanda del general Berenguer, i alguns acabaran, considera Mart¨ªnez Fiol, nodrint l¡¯oposici¨® republicana. Per la seva banda, la nov¨ªssima ERC, que pret¨¦n liderar una administraci¨® auton¨°mica amb gana de serveis (proposta que implicar¨¤ una necessitat de plantilles ¨¤mplies amb professionals), resulta que no t¨¦ ni intel¡¤lectuals ni aquesta mena de professionals per alimentar-la, cosa que l¡¯obligar¨¤ a mantenir en els seus llocs de treball aquells que havien estat incorporats pels regionalistes de la Mancomunitat i els readmesos de l¡¯etapa Berenguer: no eren titulats, per¨° tenien el pedigr¨ª d¡¯haver lluitat contra la dictadura. Aquest ¨¦s el context que explica el pes en la vida pol¨ªtica i institucional de Catalunya als anys trenta del Partit Catalanista Republic¨¤ (Claudi Ametlla, Mart¨ª Esteve, Manuel Carrasco i Formiguera...), que, per l¡¯alt perfil t¨¨cnic dels seus militants (metges, advocats, periodistes...), van tenir una representaci¨® en l¡¯administraci¨® de la Generalitat que no els havien donat les urnes. Estant aix¨ª les coses, apareix el descontentament dels ¡°descamisats catalanistes¡±.

Els fets del Sis d¡¯Octubre de 1934 tamb¨¦ es poden llegir sota aquest prisma: al carrer van sortir, d¡¯una banda, els rabassaires i el sector mercantil, que b¨¦ podrien representar la gent del CADCI: dos grups, en definitiva, que es consideraven els grans oblidats de la revoluci¨® republicana de 1931. D¡¯altra banda, ho van fer tamb¨¦ molts funcionaris p¨²blics catalanistes d¡¯esquerra, en bona part per la por de perdre els seus llocs de treball, feina obtinguda en molts casos m¨¦s per m¨¨rits pol¨ªtics que professionals. Els anarquistes, malgrat que Llu¨ªs Companys no mantenia males relacions amb la CNT, no van donar suport a la revolta, marcats pel seu odi visceral cap a Josep Denc¨¤s i els germans Badia, els seus enemics declarats, instal¡¤lats a Palau a la conselleria de Governaci¨® i en els ¨¤mbits d¡¯ordre p¨²blic.

La import¨¤ncia de controlar les institucions per a la batalla ideol¨°gica, per¨° tamb¨¦ per a la pax romana dins d¡¯un partit, la sintetitza l¡¯actitud del govern radical-cedista, que l¡¯octubre de 1934 no derogaria l¡¯Estatut sin¨® que nom¨¦s el suspendria (fins a abril de 1935), a difer¨¨ncia del que volia la dretana CEDA, que en demanava la suspensi¨®. Era pur pragmatisme pol¨ªtic, el d¡¯Alejandro Lerroux: es tractava de poder desmuntar l¡¯estructura de poder i de clientelisme d¡¯ERC i permetre, en la mateixa tacada de billar, refer el seu Partido Republicano Radical (PRR) i reconstruir la seva influ¨¨ncia a Catalunya. Es va fer per la via de nomenar com a president accidental de la Generalitat una persona que no era ben b¨¦ dels seus, l¡¯exdin¨¤stic Manuel Portela Valladares, per¨° que havia deixat bon regust entre els catalans conservadors quan va ser governador civil en els dif¨ªcils episodis de pistolerisme a Barcelona (1910-1912 i 1923). Quan va ser nomenat ministre de la Governaci¨®, la presid¨¨ncia accidental de la Generalitat va recaure en Joan Pich i Pon, que tamb¨¦ va assumir el c¨¤rrec de governador general de Catalunya, a banda que ja era l¡¯alcalde accidental de Barcelona des de gener de 1935.

El Sis d'Octubre els funcionaris sortiren al carrer tamb¨¦ per salvar el lloc de feina

Via decrets, el PRR havia aconseguit desbancar els regionalistes i ERC i s¡¯esfor?¨¤ per presentar-se com a salvador de l¡¯autonomia i modernitzador de la seva economia, tal com mostrava el projecte conjunt entre ajuntaments, Generalitat i la Companyia Telef¨®nica, de juny de 1935, per portar el tel¨¨fon als pobles on no n¡¯hi havia. Tamb¨¦ es va vendre com a mostra de dinamisme i seriositat l¡¯increment d¡¯obres a Barcelona: 128 edificis i 96 reformes m¨¦s el 1935 que l¡¯any anterior (140 milions de pessetes de l¡¯¨¨poca). Unes xifres no gaire allunyades, per¨°, de la condici¨® de Pich i Pon com a president, tamb¨¦, de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona... Els radicals reorientaven el govern auton¨°mic als seus interessos i, alhora, oferien la imatge d¡¯uns funcionaris m¨¦s preocupats per la feina i la modernitzaci¨® de la instituci¨® que per fer pol¨ªtica.

El gir de la truita de febrer de 1936 comport¨¤ la creaci¨® immediata de comissions depuradores i la conseq¨¹ent reposici¨® de funcionaris despatxats abans d¡¯octubre de 1934. La recuperaci¨® de nomenaments de personal proper a ERC en l¡¯ambivalent (pel seu paper en el r¨¨gim transitori) Acci¨® Catalana Republicana, o en la Uni¨® Socialista de Catalunya (que havia donat suport al moviment d¡¯octubre), va ser de tal magnitud que les queixes dels altres partits, especialment de la Lliga, foren constants. L¡¯onada de la depuraci¨® arrib¨¤ tamb¨¦ a les mateixes files nacionalistes, descavalcant un bon nombre de dencasistes. Per a aquests el suposat ¡°oasi catal¨¤¡± era nom¨¦s un estratagema propagand¨ªstic per facilitar l¡¯entesa pol¨ªtica entre la Lliga i la direcci¨® companyista d¡¯ERC per tal de ¡°repartir-se els c¨¤rrecs i els llocs de treball de l¡¯administraci¨® p¨²blica de Catalunya¡±, diu Mart¨ªnez Fiol. ¡°L¡¯Ajuntament en mans de la Lliga. Centenars i centenars de nomenaments i d¡¯ascensos sense reglament, sense concurs, sense publicitat i sense vergonya¡±, bramava el mar? de 1936 una portada d¡¯Ara!!, l¡¯¨°rgan de les Joventuts d¡¯Esquerra d¡¯Estat Catal¨¤, nascut poc abans de les eleccions del 16 de febrer de 1936, les terceres generals, i ¨²ltimes, de la Segona Rep¨²blica Espanyola.

La bogeria de juliol i agost de 1936 tamb¨¦ es pot llegir sota la premissa que la revoluci¨® era una via de promoci¨® professional per als obrers manuals, marginats de les vies acad¨¨miques oficials d¡¯acc¨¦s a la funci¨® p¨²blica, tant civil com militar, segons l¡¯autor de Leviat¨¢n en Catalu?a. L¡¯assalt als llocs de treball de l¡¯administraci¨® p¨²blica catalana per part de les masses i dels l¨ªders sindicals fou incessant aquells primers mesos de guerra. Les bestieses van arribar a l¡¯eliminaci¨® de juristes de carrera i a l¡¯arribada de militants sindicals i pol¨ªtics d¡¯esquerra i extrema esquerra com a jutges improvisats, amb casos tan tragic¨°mics com el de la composici¨® del Tribunal de Just¨ªcia Popular de Lleida, amb el president i dos fiscals que eren ferroviaris d¡¯ofici adscrits a la CNT i el POUM. El descontrol i la falta de professionalitat en la just¨ªcia catalana durant els vuit primers mesos de la Guerra Civil va ser denunciat fins i tot en un opuscle per Mari¨¤ Rubi¨® i Tudur¨ª, germ¨¤ del fam¨®s urbanista: La just¨ªcia a Catalunya: 19 de juliol de 1936-19 de febrer de 1937. Els secretaris dels ajuntaments van ser peces tamb¨¦ molt cobejades.

D¡¯altra banda, la continu?tat com a funcionaris de la Generalitat de la classe intel¡¤lectual catalanista de la preguerra estava garantida a partir de certa estatitzaci¨® de les principals institucions de la cultura catalana i catalanista, com l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans o el Teatre del Liceu, per¨° tamb¨¦, diu Mart¨ªnez Fiol, a trav¨¦s de la configuraci¨® d¡¯una xarxa educativa pr¨°pia, coordinada pel Consell de l¡¯Escola Nova Unificada (CENU), a la qual els mateixos anarquistes van afegir els centres de la seva ¨°rbita... perqu¨¨ no perdessin subvencions ni cobertures.

Depuracions

Un cop incorporats consellers anarcosindicalistes al govern de la Generalitat (una discutida via possibilista cap a l¡¯obtenci¨® del monopoli de la revoluci¨®, que dividia el mateix moviment), la batalla per l¡¯oferta p¨²blica de feina tamb¨¦ formava part del substrat dels Fets de Maig de 1937: la viol¨¨ncia dels famosos ¡°incontrolats¡± no deixava der ser una manera de marcar un territori veritablement llibertari que es negava a acceptar la centralitzaci¨® del poder, una variant de la lluita pels monopolis de l¡¯oferta p¨²blica i privada de treball i de l¡¯ordre p¨²blic, sost¨¦ Mart¨ªnez Fiol. L¡¯autor creu que el fet que el president del govern espanyol Juan Negr¨ªn busqu¨¦s sotmetre definitivament els comit¨¨s locals i les col¡¤lectivitzacions ja l¡¯hi hauria estat b¨¦ a Companys.

A Lleida, el 1936 es van posar a Just¨ªcia ferroviaris de la CNT i el POUM

Com que la vida ¨¦s circular, les primeres comissions gestores franquistes als territoris alliberats en plena guerra a Lleida i Tarragona ja van deixar entreveure falses fidelitats a la causa nacional. Per¨° era una mena de quid pro quo: els feixistes no tenien quadres pol¨ªtics a Catalunya i molts volien recuperar (o no deixar) la trona i la n¨°mina. Aix¨° explicaria que es trobessin alguns components continuistes en l¡¯administraci¨® franquista respecte al personal que havia format part de la Mancomunitat, l¡¯antic regionalisme o el primorriverisme, que tingu¨¦ el seu cim en el nomenament el 1939 del comte de Montseny com a president de la Diputaci¨® de Barcelona.

La llei del 10 de febrer d¡¯aquell any, per la qual es destitu?en tots els funcionaris de la Generalitat i s¡¯obria el trist proc¨¦s de depuraci¨® i les presentacions d¡¯avals, era la traducci¨® legal de recompensar la gent fidel, tot donant-los llocs de treball p¨²blics, com es va fer a mans plenes amb els membres, per exemple, del Benem¨¦rito Cuerpo de Mutilados de Guerra por la Patria, uns col¡¤lectius que tenien reservats un m¨ªnim del 30% dels llocs de treball a les administracions p¨²bliques. La pol¨ªtica sempre ha donat feina.

Catalans amb Franco

CARLES SANTACANA

1939. Any zero del ¡°Nuevo Estado¡± a Catalunya, que li permet fer i desfer a voluntat despr¨¦s de la derrota militar republicana. I, ¨°bviament, necessita milers de catalans que hi participin per fer efectiu el control del territori i de la societat. Els vencedors disposaven d¡¯un fant¨¤stic bot¨ª de guerra: milers de llocs de treball que havien de passar un proc¨¦s de depuraci¨® pol¨ªtica, des dels mestres als farmac¨¨utics, i un altre gran nombre de c¨¤rrecs pol¨ªtics, encara que fossin simples regidors d¡¯un poble petit, que se situaven en una posici¨® de privilegi accentuada per l¡¯omnipres¨¨ncia de l¡¯aparell estatal en la vida quotidiana.

La Falange (FET-JONS) va esdevenir aleshores l'instrument per enquadrar un personal pol¨ªtic d'adictos on van confluir sobretot persones sense milit¨¤ncia anterior, els pocs falangistes d'abans del 1936 i un nombre important de tradicionalistes i catalanistes conservadors. Un munt de c¨¤rrecs locals ocupats per personal aut¨°cton, com no podia ser d'una altra manera si el r¨¨gim pretenia arribar arreu, situats sempre sota les ordres superiors dels governadors civils, c¨¤rrec en qu¨¨ la pres¨¨ncia catalana va ser relativament escassa (l'historiador Mart¨ª Mar¨ªn la xifra entre el 3% i el 5%), per¨° significativa. Evidenciar l'exist¨¨ncia d'aquests catalans franquistes ¨¦s un dels objectius de Ha llegado Espa?a, el llibre de Mar¨ªn que vol combatre la idea d'una societat catalana aliena al r¨¨gim. La tesi no ¨¦s nova: l'autor ja l'havia exposat fa anys arran del seu estudi sobre el personal pol¨ªtic dels ajuntaments catalans, i en aquesta ocasi¨® es complementa referint-se tamb¨¦ al que anomena "catalans de Madrid", especialment tots aquells que en la d¨¨cada de 1960 van participar de c¨¤rrecs importants en l'aparell estatal per col¡¤laborar en la fase de desenvolupament econ¨°mic, per exemple amb noms com Laureano L¨®pez Rod¨®, Fabi¨¢n Estap¨¦, Juan Antonio Samaranch o d'altres, una circumst¨¤ncia que considera que es va produir perqu¨¨ tenien un perfil adequat a la gesti¨® de l'etapa del creixement econ¨°mic. Biografies interessades van voler situar aquesta participaci¨® en un sentit nom¨¦s t¨¨cnic, per¨° Mar¨ªn demostra que en la majoria de casos la sintonia pol¨ªtica era evident.

El segon eix del llibre ¨¦s sobre l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una pol¨ªtica espec¨ªfica del r¨¨gim amb relaci¨® a Catalunya, q¨¹esti¨® en qu¨¨ planteja una conclusi¨® d¡¯entrada: ¡°La dictadura fou igual en tots els territoris de l¡¯Estat, amb certs matisos que caldr¨¤ analitzar¡±. Certament, la mateixa ess¨¨ncia del franquisme com a r¨¨gim uniformitzador l¡¯empenyia a una pol¨ªtica formalment i institucionalment id¨¨ntica a tot el territori, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que era ben conscient que actuava sobre realitats socials diferents, i aix¨° porta l¡¯autor a parlar de ¡°pol¨ªtiques espec¨ªfiques que el r¨¨gim aplic¨¤ per domesticar les peculiaritats de la societat catalana¡±. Potser en algun moment l¡¯especificitat i la peculiaritat van descolorir una mica el prop¨°sit uniformitzador.

En tot cas, ¨¦s evident que, pel que fa a Barcelona, la conflu¨¨ncia d¡¯una base catalanista i d¡¯un potent moviment obrer van activar unes alarmes molt especials, que requerien d¡¯accions especials, ja fos amb relaci¨® a la llengua i la cultura, ja fos sobre l¡¯¨²s del sindicalisme oficial. Una mostra d¡¯aquesta atenci¨® espec¨ªfica ¨¦s el sentit de l¡¯autoritzaci¨® d¡¯activitats culturals de la tradici¨® catalanista, que es permetien ¡°per evitar haver de parlar mai m¨¦s d¡¯autonomia pol¨ªtica¡±. Aquest era el prop¨°sit, encara que no va reeixir en el sentit desitjat, com es va constatar de seguida.

Resulta especialment interessant un apunt final del llibre: el contrast de qu¨¨ va ser dels pol¨ªtics franquistes a Madrid i a Catalunya. Mar¨ªn apunta que ¡°la via madrilenya d¡¯anada i tornada de la pol¨ªtica encara mantenia els vasos comunicants amb l¡¯Administraci¨® i l¡¯empresa p¨²blica, mentre que la via catalana es trobava connectada m¨¦s aviat a l¡¯empresa privada¡±. Aquesta difer¨¨ncia no nom¨¦s va ser important en les traject¨°ries dels protagonistes, sin¨® que tamb¨¦ ha influ?t en la percepci¨® posterior de la vinculaci¨® de les elits catalanes amb el franquisme. Segur que va ser menor que les forjades al voltant de Madrid, per¨° en cap cas anecd¨°tica, com a vegades podria semblar.

En definitiva, un llibre que vol combatre t¨°pics, fer emergir la implicaci¨® dels catalans franquistes (no nom¨¦s en la postguerra) i fer front al presentisme i la frivolitat amb qu¨¨ sovint es parla de la relaci¨® del franquisme i la societat catalana.