Barcelona projecta baixar activitat econ¨°mica d¡¯entresols a baixos buits

Barcelona t¨¦ bona salut comercial, en general, per¨° hi ha barris o zones concretes que pateixen desertitzaci¨®. La ciutat compta amb m¨¦s de 78.000 locals i dues terceres parts d¡¯ells tenen activitat, segons l¡¯¨²ltim cens que va realitzar l¡¯Ajuntament, el 2016. Un altre estudi de 2018, aquest centrament en els 23 eixos comercials aglutinats a Barcelona Comer? amb 30.000 establiments, oferia una ocupaci¨® del 86%. Per combatre els locals buits, l¡¯Ajuntament projecta baixar l¡¯activitat econ¨°mica de principals i entresols a les plantes baixes.

¡°Seria una manera d¡¯alliberar espai que ara est¨¤ ocupat per despatxos i altres activitats comercials per poder destinar-los a habitatge i que els baixos tinguessin ¨²s¡±, explica la regidora de Comer? del Consistori, Montserrat Ballar¨ªn, que juntament amb Jaume Collboni, primer tinent d¡¯alcalde, s¨®n els que impulsen aquest pla.

Un projecte que, puntualitza Ballar¨ªn, est¨¤ en fase de definici¨®: ¡°S¨®n moltes variables, per¨° seria interessant perqu¨¨ ajudaria a mitigar dos problemes que tenim a Barcelona: el d¨¨ficit d¡¯habitatge i persianes baixades a nivell de carrer amb l¡¯impacte que aix¨° suposa als barris¡±, afegeix. De moment, el Consistori est¨¤ actualitzant el cens de locals per tenir una fotografia actualitzada del panorama. Es part de la premissa que l¡¯activitat comercial o professional a nivell de carrer ¨¦s fonamental per a la qualitat de vida de qualsevol barri. La seguretat i el teixit social depenen, en gran manera, que les plantes baixes no tinguin les seves persianes permanentment tancades.

El problema va per barris. ?s m¨¦s dif¨ªcil veure locals buits a l¡¯Eixample o Ciutat Vella que en algunes zones de Nou Barris, Sant Andreu, Guinard¨®, o determinades ¨¤rees de Sant Mart¨ª o les Corts. Segons la radiografia de Barcelona Comer?, l¡¯ocupaci¨® sobrepassa el 97% a Gran de Gr¨¤cia, Sants i Sarri¨¤. Per sobre de 90% es troben Sant Antoni, l¡¯Eix del Raval, i el Cor d¡¯Horta. Entre el 80% i el 90%, la majoria de la resta dels eixos: Eixample, Poblenou, Poble-sec, Sant Andreu i Sant Mart¨ª. I per sota del 80% estan Sants-Les Corts Eix Comercial, Creu Coberta i Eix Maragall. Comercialment, es considera una ¨¤rea en risc de desertitzaci¨® amb una ocupaci¨® per sota del 70%.

¡°D¡¯entrada farien falta dades molt precises de quina activitat hi ha en entresols i principals susceptibles de baixar als locals perqu¨¨ per norma general els preus dels baixos s¨®n m¨¦s cars¡±, apunta ?scar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana. Ni aquest organisme, ni el mateix Consistori i tampoc la Cambra de Comer? de Barcelona tenen un cens de l¡¯activitat professional en entresols i principals.

Gentrificaci¨®

¡°Algunes vegades es projecten iniciatives dif¨ªcils de posar a la pr¨¤ctica i resulta complicat descentralitzar l'activitat econ¨°mica¡±, afegeix Gorgues, que mira amb cert escepticisme la idea de l¡¯Ajuntament de guanyar superf¨ªcie per a habitatge en entresols i principals. ¡°A molts edificis de l¡¯Eixample, per exemple, existeix l¡¯entreplanta, que ja va ser dissenyada com a oficina perqu¨¨ no compleixen les condicions d¡¯habitabilitat¡±. Gorgues creu, a m¨¦s, que la manera de treballar ha canviat amb l¡¯impacte de les tecnologies i internet: ¡°Els professionals necessiten menys metres quadrats que abans i molts locals ara resulten grans¡±. En els ¨²ltims anys, per exemple, el tancament de sucursals banc¨¤ries est¨¤ deixant una reguera de baixos de superf¨ªcie considerable sense ¨²s, especialment fora de la zona centre.

Des del punt de vista p¨²blic, el problema de la desertitzaci¨® de locals a alguns barris, com Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Roquetes, o la Marina, ¨¦s m¨¦s complex de resoldre. ¡°Quan hi ha carrers sencers amb els baixos sense ¨²s ¨¦s molt dif¨ªcil aixecar la persiana¡±, apunta Enric Miravitlles, responsable de l¡¯¨¤rea de Desenvolupament Local de Proximitat de Barcelona Activa. Aquesta empresa municipal va emprendre el 2018 intervencions puntuals per combatre la desertitzaci¨® o la gentrificaci¨®, aquesta en algunes zones de Ciutat Vella.

En aquest districte i en locals que s¨®n de propietat p¨²blica ja s¡¯han fet plans de dinamitzaci¨® amb concursos per captar projectes que vagin m¨¦s enll¨¤ del monocultiu tur¨ªstic que busquen usos econ¨°mics que encaixin b¨¦ amb el ve?nat. Es va fer una primera edici¨® el 2018 amb vuit locals que estan ja funcionant i ara s¡¯est¨¤ preparant una altra convocat¨°ria de vuit m¨¦s. Tamb¨¦ s¨®n locals de propietat municipal que es volen destinar al comer? de proximitat, que en ¨¤mplies zones de Ciutat Vella gaireb¨¦ ha desaparegut.

Des de Barcelona Activa s'ha impulsat un altre programa de subvencions p¨²bliques a l¡¯activitat en plantes baixes de propietat privada amb dues convocat¨°ries ¡ªel projecte es diu Impulsem el que fas¡ª el 2018 i una altra aquest any a 21 zones de la ciutat que o b¨¦ pateixen desertitzaci¨® o gentrificaci¨®. S'han donat 10 subvencions ¡ªde 10.000 euros cadascuna per al cost del lloguer¡ª a altres tants projectes i ara es plantegen ajuts a les reformes dels locals perqu¨¨ un dels costos m¨¦s importants ¨¦s la posada a punt per aixecar persianes: ¡°?s un primer pas de pol¨ªtiques p¨²bliques perqu¨¨ fins ara no existien¡±, matisa Miravitlles.