Manipular la cap de l¡¯Estat

La picabaralla televisiva sobre Catalunya va arribar minuts despr¨¦s de l'atorgament dels desens Premis Princesa de Girona a la capital catalana. Pel que plou, van funcionar. Es van celebrar, malgrat el setge dels radicals. Aix¨ª que la proclama inquisitorial de Pablo Casado fent Pedro S¨¢nchez ¡°responsable¡± del que ¡°pugui passar en la visita del rei Felip VI d'aquest dilluns¡± va caure en el no-res. Si en la seva l¨°gica hauria estat el responsable (culpable) en el cas que hagu¨¦s anat malament, se suposa que tamb¨¦ n'era el beneficiari en el sup¨°sit que sort¨ªs b¨¦.

I com que va ser d'un passar m¨¦s que correcte (el pitjor i m¨¦s trist va ser la demostraci¨® que uns suposats catalans no van deixar circular ni deixar entrar altres catalans a l'acte), el seu goig a manipular per endavant l'erosi¨® de la instituci¨® Corona va caure en un pou. ?s el mateix que li va passar a l'energ¨¨tic Boris Johnson quan va intentar utilitzar en benefici propi la instituci¨® que encarna Isabel II contra el Parlament. I va fracassar.

Casado no va aconseguir abusar de la primera compareixen?a dif¨ªcil d'Elionor (de) Borb¨®, que ¨¦s, en principi, la futura reina. Per diverses raons. Perqu¨¨ Felip VI va ser clar denunciant que ¡°la viol¨¨ncia i intoler¨¤ncia no tenen cabuda en democr¨¤cia¡± (missatge a Quim Torrra), per¨° igualment reconeixent ¡°la Catalunya orgullosa de les seves senyes d'identitat¡± (missatge a la resta). Perqu¨¨ ¡°sabem moltes coses de la hist¨°ria i de la cultura catalana¡±, com va certificar la pubilla. Tots dos van parlar en diversos idiomes, notablement en catal¨¤:

¡ªHa estat impecable ¡ªconfessava al meu costat un sobiranista molt d'esquerres.

¡ªEl pronuncia millor que el seu pare?¡ªcoincidia, admirativa, una republicana de b¨¦.

I ¨¦s que aquesta, la de la llengua, ¨¦s una q¨¹esti¨® primordial per a l'acostament social. El pluriling¨¹isme ¨¦s la fibra de la pluralitat cultural, l'arrel de la plurinacionalitat. Per aix¨° tot va ser normal, m¨¦s enll¨¤ del blindatge securitari?excepcional. I normal que el matem¨¤tic premiat,?Xavier Ros, recoll¨ªs el guard¨® amb un lla? groc a la solapa en record dels pol¨ªtics presos.

Com deia l'anterior cap de l'Estat, parlem. Doncs b¨¦, del quintet del debat, nom¨¦s dos van parlar del di¨¤leg com a mecanisme per canalitzar la q¨¹esti¨® de Catalunya. Pedro S¨¢nchez, acompanyant-lo de la ¡°fermesa¡± antiseparatista i la proporcionalitat de les mesures de manteniment de l'ordre p¨²blic amena?at. Pablo Iglesias, sense apel¡¤lar a aquests dos ¨²ltims mecanismes. El president en funcions va acompanyar les seves receptes de tres mesures seminoves: una assignatura d'educaci¨® en valors c¨ªvics; una llei audiovisual que exigeixi un qu¨°rum de dos ter?os de cada Parlament per triar els consells de les televisions p¨²bliques per evitar-ne el sectarisme; una reforma del Codi Penal que torni a penalitzar la convocat¨°ria il¡¤legal de refer¨¨ndums. Per descomptat que la primera ¨¦s her¨¨ncia de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero; la segona, una proposta ja engegada a Catalunya; i la tercera la va rebutjar fa temps el seu partit, i Mariano Rajoy no la va rescatar. Seran insuficients. Per¨° van ser l'¨²nica cosa no gastada, ni ret¨°rica. La resta, nacionalisme centralista fabricant d'independentistes.