El misteri de la muntanya de Tor s¡¯emporta la seva pe?a clau

Jordi Riba Segal¨¤s, conegut (i temut) a tot el Pirineu catal¨¤ amb el sobrenom de el Palanca, va morir la matinada de divendres passat per causes naturals a Lleida. Va ser un dels protagonistes d¡¯un dels episodis m¨¦s foscos de la cr¨°nica negra rural catalana: les tres morts que van tenir lloc en aquest poble deshabitat del terme municipal d¡¯Alins (Pallars Sobir¨¤).

?s un enclavament lim¨ªtrof amb Andorra en el qual els conflictes per la propietat dels terrenys comunals ¡ªper on transiten camins de contrabandistes i en els quals es va arribar a estudiar la construcci¨® d¡¯una estaci¨® d¡¯esqu¨ª¡ª va provocar la ira, enveges i plets entre els dos cacics del municipi: El Palanca i Josep Montan¨¦, el Sansa, al qual la just¨ªcia va atorgar la titularitat exclusiva de la muntanya i que poc despr¨¦s va ser brutalment assassinat.

El periodista Carles Porta, al seu llibre Tor, tretze cases i tres morts va ser el primer a fer p¨²blica aquesta cr¨°nica del Far West catal¨¤ que s¡¯ha tancat en fals despr¨¦s de la mort de l¡¯¨²ltim dels supervivents d¡¯una llarga hist¨°ria d¡¯enveges, interessos i, sobretot, sang.

Riba es va oposar a repartir les finques. ¡®El Sansa¡¯, el seu amo, va acabar assassinat

Els problemes a Tor van comen?ar el 1896. Va ser llavors quan els ¨²nics 13 ve?ns del municipi van crear una societat de copropietaris dels terrenys comunals. D¡¯aquesta manera, eren ells mateixos els que regulaven l¡¯explotaci¨® de les pastures i la fusta de la muntanya. Llavors van redactar uns estatuts que establien uns requisits necessaris per pert¨¤nyer a la societat: ser cap de fam¨ªlia, residir tot l¡¯any al poble i mantenir, almenys, una casa oberta. Les prec¨¤ries condicions en qu¨¨ vivien els ve?ns de Tor ¡ªel municipi queda totalment a?llat per la neu i fins i tot a comen?aments d¡¯aquest segle encara no disposava de llum, aigua corrent ni tel¨¨fon¡ª va fer que a poc a poc els descendents dels 13 copropietaris anessin abandonant Sort i, amb aix¨°, anessin perdent els drets sobre els terrenys.

El 1976 va apar¨¨ixer a la muntanya Rub¨¦n Casta?er, un controvertit agent immobiliari aragon¨¨s establert a Andorra. Casta?er volia construir una estaci¨® d¡¯esqu¨ª a Tor, hotels i superf¨ªcies comercials, i ho va proposar a la societat de copropietaris. El Sansa era partidari de l¡¯explotaci¨® tur¨ªstica de la muntanya i el Palanca volia continuar explotant les pastures i la fusta dels boscos. A m¨¦s a m¨¦s, la zona era un lloc de pas dels contrabandistes andorrans, per la qual cosa construir un complex tur¨ªstic seria una trava per continuar amb aquesta activitat il¡¤legal que deixava peatge a alguns propietaris del municipi. La propietat dels terrenys comunals va desembocar en amenaces i enfrontaments entre el Sansa i el Palanca, fins al punt que tots dos van contractar llenyataires perqu¨¨ fessin la funci¨® de guardaespatlles a la muntanya.

L¡¯agent immobiliari ¡ªque tamb¨¦ tenia guardaespatlles¡ª va pactar amb el Sansa i una altra fam¨ªlia, els Cerd¨¤, deixar la resta de ve?ns sense drets en l¡¯associaci¨® de copropietaris. Despr¨¦s de firmar un contracte d¡¯arrendament ¡ªper 99 anys per 200.000 pessetes anuals¡ª Casta?er es considerava l¡¯amo de la muntanya. El 3 de juliol de 1980 dos guardaespatlles de l¡¯agent immobiliari van matar a trets dos dels guardaespatlles del Palanca, dos llenyataires de Vic. Els dos homicides van ser condemnats a vuit anys de pres¨® i Casta?er, a indemnitzar les fam¨ªlies amb 10 milions de pessetes. Mai no les van cobrar.

Exc¨¦s de demanda

El 1981 va comen?ar un plet en la just¨ªcia lleidatana per determinar el propietari dels terrenys de Tor. En un primer moment els hereus de la muntanya van pretendre un pacte per dividir l¡¯espai comunal en 13 parts. El Palanca s¡¯hi va negar. El febrer de 1995 el jutjat de Tremp va publicar una sent¨¨ncia en la qual, seguint els estatuts amb qu¨¨ es va crear la societat de copropietaris, va establir que l¡¯¨²nic amo de la muntanya era el Sansa. La decisi¨® judicial tamb¨¦ va ser la seva sent¨¨ncia de mort: El juliol de 1995, el seu cad¨¤ver va apar¨¨ixer al seu domicili. Tenia un cable enrotllat al coll i la cara desfigurada. Dos ve?ns de la Seu d¡¯Urgell van ser detinguts i absolts per falta de proves despr¨¦s de passar 14 mesos a la pres¨®.

Mai no es va resoldre el crim i mai no es va construir la projectada pista d¡¯esqu¨ª en uns terrenys pels quals continuen circulant els contrabandistes. El Palanca, si alguna vegada va saber qu¨¨ havia passat, s¡¯ha emportat el secret a la tomba.