La Fundaci¨® Su?ol inaugura amb una acci¨® de Miralda la seva nova etapa

Qui s¡¯apropi a con¨¨ixer-la al nova seu de la Fundaci¨® Su?ol barri de Les Corts (Mej¨ªa Lequerica, 14) rebr¨¤ de regal una misteriosa postal d¡¯Antoni Miralda, que funciona com un ¡°rasca i guanya¡±. En rascar-la, trobar¨¤ un codi QR que nom¨¦s durant aquesta setmana li donar¨¤ acc¨¦s a les reserves, on es conserva la col¡¤lecci¨® Su?ol, una de les m¨¦s importants d¡¯Espanya. Josep Su?ol, el seu impulsor, no podr¨¤ inaugurar la nova seu, perqu¨¨ va morir dilluns als 92 anys. ¡°Hem pensat que el millor homenatge que pod¨ªem brindar-li era continuar amb la inauguraci¨®, tal com estava prevista¡±, indica Sergi Aguilar, director de la Fundaci¨® i nebot del col¡¤leccionista i empresari.

Junts, Aguilar i Su?ol, havien decidit arrencar la nova etapa amb Cromom¨¤, la ¡°postal interactiva¡± de Miralda, l¡¯artista que ja havia inaugurat el 1976 el domicili privat del mecenes amb la festa ritual Situaci¨® color, que roman com una fita en la hist¨°ria de la ¡®performance¡¯ a Catalunya. Al principi dels 80 va ser una altra vegada Miralda l¡¯encarregat d¡¯inaugurar l¡¯espai que ara acull la nova seu. Llavors, amb el nom de Galeria 2, s¡¯utilitzava com a magatzem de la col¡¤lecci¨® i espai per a resid¨¨ncies art¨ªstiques, una cosa absolutament pionera i innovadora per a l¡¯¨¨poca.

¡°Oferir la possibilitat de con¨¨ixer les reserves, un espai que sol mantenir-se ocult, ¨¦s la nostra manera d¡¯obrir-nos al p¨²blic i promoure¡¯n la participaci¨®¡±, explica Aguilar, indicant que aproximadament la meitat de l¡¯espai de Les Corts es dedicar¨¤ a atresorar el 85% de les obres reunides per Su?ol, mentre que les altres es troben al seu habitatge. ¡°La col¡¤lecci¨® est¨¤ enterament catalogada i consta de 1.300 obres, incloent-hi molts dibuixos, per exemple, de la primera ¨¨poca de Zush, un dels artistes m¨¦s ben representats del fons. Su?ol va deixar d¡¯adquirir obres quan vam obrir la seu al Passeig de Gr¨¤cia¡±, recorda Aguilar, i afegeix que ¡°despr¨¦s de m¨¦s de deu anys necessit¨¤vem un canvi. B¨¤sicament farem el mateix per¨° diferent. Traslladar-nos a Les Corts ens permetr¨¤ gastar menys en infraestructures i m¨¦s en producci¨® i projectes d¡¯artistes joves¡±.

A difer¨¨ncia d¡¯aqu¨ª Passeig de Gr¨¤cia, l¡¯entrada ¨¦s gratu?ta, i tamb¨¦ l¡¯acc¨¦s i la consulta de l¡¯important fons bibliogr¨¤fic, que els arquitectes de Tool Estudio, autors de la reforma, han utilitzat per separar el vest¨ªbul, que acollir¨¤ petites mostres i activitats com tallers, projeccions o confer¨¨ncies, de la sala d¡¯exposicions i les oficines, ¡°la sala m¨¤quines¡± com les anomena Aguilar. La intervenci¨® de Miralda ¨¦s l¡¯al¡¤licient m¨¦s gran per¨° no l¡¯¨²nic de l¡¯obertura: tamb¨¦ hi ha una ¡®performance¡¯ d¡¯Esther Rodr¨ªguez-Barbero, un concert audiovisual de Sara Font¨¢n i Anna Russell i un taller per a nens de M¨°nica Planes. Des del punt de vista expositiu, la sala s¡¯inaugura amb Aix¨°ilaresta, un projecte de Luis Bisbe, conegut per subvertir i reinterpretar espais i obres, que dialoga amb obres mestres de la col¡¤lecci¨® de Picasso, Fontana, Dal¨ª i T¨¤pies.

Despr¨¦s de la inauguraci¨®, hi haur¨¤ una setmana de portes obertes del 18 al 23 de novembre i despr¨¦s una s¨¨rie de visites guiades per a artistes, comissaris i altres col¡¤lectius del m¨®n de l¡¯art i l¡¯educaci¨®. A mitjans de desembre, la Fundaci¨® tancar¨¤ per tornar a obrir el 16 de gener amb la primera exposici¨® de la programaci¨® 2020, que ha estat encarregada a Valent¨ªn Roma, director de la Virreina Centre de la Imatge. ¡°La idea ¨¦s treballar a partir d¡¯idees i conceptes i oferir una mirada intel¡¤lectual a partir d¡¯all¨° visual¡±, puntualitza el director. Al llarg de tot el 2020, Roma proposar¨¤ una nova lectura de la col¡¤lecci¨® en tres actes titulats: Obres mestres conegudes, ¡®Tot el que ¨¦s s¨°lid s¡¯esvaeix¡¯ i ¡®Vint rostres i tres multituds¡¯. Curiosament, el retrat, un dels g¨¨neres m¨¦s representats a la col¡¤lecci¨®, va ser la m¨¦s c¨¨lebre idiosincr¨¤sia de Josep Su?ol que al llarg de tota la seva vida va aconseguir mantenir el seu rostre ocult al p¨²blic, fins al punt que el 2017 no va anar a recollir la Creu de Sant Jordi i fins i tot els obituaris dels diaris han aparegut sense ef¨ªgie.