Els bojos del ¡®running¡¯

¡°Hem sortit a totes les teles!¡±, diu un dels bojos. Fa poc m¨¦s de 24 hores corria sota la pluja, la calamarsa i el vent. Per¨° no estava sol. 27.000 bojos m¨¦s van participar diumenge en la m¨ªtica cursa de 20 quil¨°metres de la Behobia. Hi havia el temor que se suspengu¨¦s perqu¨¨ coincidia amb la nova data de les eleccions generals. Per¨° ja se sap el t¨°pic: no hi ha res que intimidi un basc. Si la pol¨ªtica no va poder, encara menys la pitjor tempesta dels ¨²ltims 10 anys, segons es comentava per all¨¤, entre runners tremolant, xops i a les portes de la pneum¨°nia.

La pr¨¨via va ser emocionant. ¡°La millor cursa de la teva vida¡±, repetia Antonio Baquero, col¡¤lega d¡¯El Peri¨®dico de Catalunya. En un paper en blanc va dibuixar el tra?at, que semblava un passeig: una recta, una pujadeta, m¨¦s recta, una altra pujadeta... ¡°I ja est¨¤¡±, va dir, deixant anar el boli. ¡°Un festival!¡±, s¡¯hi sumava Guillem S¨¢nchez, de la mateixa secta del periodisme, que va utilitzar com a prova un v¨ªdeo d¡¯un dia assolellat, m¨²sica i una gran colla de corredors emocionats i contents, sortint al ritme de Freed from desire.

Aquest any, a m¨¦s, celebrava el centenari. La primera Behobia data del 30 de mar? del 1919, amb 36 inscrits. La van c¨®rrer 22 persones i nom¨¦s la van acabar 14. Es va repetir, amb algunes suspensions, com les derivades de la Guerra Civil, i tamb¨¦ es van provar altres modalitats, com la cursa de relleus. Des de llavors ha tingut 55 edicions. La primera amb atletes femenines va trigar 60 anys a arribar: el 1979. El 10 de novembre, ¨¦rem el 25,3% de tots els corredors.

El cap de setmana abans de la cursa va passar amb la mirada clavada al cel. Tant se val les vegades que s¡¯actualitz¨¦s: ¡°100% pluja¡±, predeia el m¨°bil. ¡°Al final no plour¨¤, ja ho veur¨¤s¡±, sostenia qui creu en els girs de gui¨® d¡¯¨²ltima hora. La tarda abans ja gaireb¨¦ no quedava cap esperan?a. El vent capgirava els paraig¨¹es, els bassals proliferaven arreu, les vambes suposadament preparades per repel¡¤lir l¡¯aigua filtraven fins a l¡¯¨²ltima gota que queia. L¡¯emoci¨® de la recollida de dorsals es dilu?a quan la pluja gaireb¨¦ impedia poder tornar al cotxe.

La nit es va matar entre pizzes i Ferreras (Antonio, el de La Sexta). Res de sortir de pintxos. Calia arribar ben d'hora al bus. ¡°Aix¨° no ¨¦s una cursa, ¨¦s el m¨¦s incre?ble que passa per aqu¨ª¡±, assegurava el conductor que portava els m¨¤rtirs d¡¯Irun a Behobia. La calor que entelava els vidres per l¡¯aglomeraci¨® de gent era un miratge. ¡°Res de mirar el rellotge, s¡¯ha de sortir a passar-ho b¨¦¡±, animava el conductor del bus, que tampoc volia mentir: ¡°?s molt dura¡±. ¡°Un dels errors ¨¦s agafar-s¡¯ho com un entrenament¡±, assenyalava una altra de les boges del running, que ho havia llegit en un web. ¡°Una trencacames¡±, puntualitzava, perqu¨¨ no en qued¨¦s cap dubte.

Els runners carregaven amb unes quantes capes: mitjons, vambes, malles curtes, top, samarreta, armilla i gorra per c¨®rrer. A sobre, jersei i uns pantalons llargs per al fred, que la tradici¨® marca que s¡¯abandonen a la sortida, on hi ha gent que els recull. I a sobre de tot aix¨°, un impermeable per si de cas plovia. Eren dos quarts d¡¯onze del mat¨ª. Les esses de la cua del lavabo del McDonalds d'Hendaia gaireb¨¦ sortien per la porta del local. Probablement no faran mai tan poca caixa.

Es podien distingir els que s'estrenaven perqu¨¨ abandonaven l¡¯impermeable i la roba d¡¯abric uns metres abans de la sortida. Despr¨¦s aprendrien que havia estat un error terrible. Encara m¨¦s perqu¨¨ tot apuntava que havia de ploure intensament, com avisaven els m¨°bils, les prediccions a la tele, a la r¨¤dio, al diari, i el sentit com¨² si es mirava el cel gris prenyat de pedres. Eren tants els participants que hi havia un tap a la sortida de m¨¦s de 15 minuts. Llavors va passar el que s'esperava: la pluja fina va esclatar en calamarsa i tempesta que colpejava les gorres, deixava tothom xop fins al moll de l'os i fins i tot espatllava els auriculars sense fils del xino.

Una dona jove, que semblava que s¡¯hagu¨¦s dutxat vestida, saltava i ballava d¡¯alegria al costat d¡¯un home al ritme de la m¨²sica que retronava pels altaveus. Els novells m¨¦s llestos (entre els quals no s'inclou qui escriu) recuperaven les bosses d¡¯escombraries de terra com a impermeable. La sortida anava per calaixos. L'apoteosi sota l'aigua es va allargar 10 minuts m¨¦s. Quan es va comen?ar a c¨®rrer, la samarreta pesava un quintar i s¡¯enganxava a la panxa, costava doblegar els dits de les mans i les cames tremolaven envermellides. ¡°Qu¨¨ hi faig aqu¨ª?¡± era el pensament recurrent.

Un pensament que va interrompre una parella de vellets abra?ats sota un paraig¨¹es que xocaven la m¨¤ i esperonaven cada corredor que els passava pel costat. En un balc¨® tota una fam¨ªlia es deixava la veu animant. Els cotxes feien sonar el cl¨¤xon en suport dels bojos del running passats per aigua a cada pujada i cada baixada. Fins al rac¨® m¨¦s apartat, nens, pares i joves aplaudien. Les gominoles i les tapes dels punts d¡¯avituallament feien el fet. Les desenes de voluntaris repartien gots doblegats perqu¨¨ s¡¯hi pogu¨¦s beure b¨¦, sense tirar-se (encara m¨¦s) aigua per sobre.

La pluja anava cedint despr¨¦s d'haver-se desfogat de valent. Fins i tot apareixia el sol uns minuts, en un gir imprevist de gui¨®. Els dits ja no feien mal. La roba anava m¨¦s lleugera i ni tan sols feia falta la m¨²sica de l'mp3. Els crits d'¨¤nim dels bascos ofegaven el silenci habitual de qualsevol cursa llarga. En l¡¯arribada a Sant Sebasti¨¤ no hi cabia ni una agulla. N¡¯hi havia que entraven fent l¡¯avioneta. Venien ganes d¡¯abra?ar el primer que pass¨¦s. Vint quil¨°metres despr¨¦s, es constatava: la Behobia ¨¦s ¨²nica, fins i tot amb un vendaval de pluja i calamarsa. M¨¦s greu ¨¦s aix¨° dels bojos del running, que poblen el m¨®n.