Separar m¨¦s pol¨ªtica i cultura i invertir 65 euros per habitant l¡¯any, reptes del sector catal¨¤

Marcar un horitz¨® de finan?ament que intenti arribar als 65 euros per habitant l'any (avui, s¨®n 34 euros) i augmentar la dist¨¤ncia entre la gesti¨® pol¨ªtica i la cultura. Aquests s¨®n dos de la trentena de grans reptes i prioritats que s'hauria de plantejar la cultura catalana i que sobresurten de les conclusions a les quals ha arribat, despr¨¦s de dos anys i mig de feina de 108 professionals i creadors en 16 debats, el F¨°rum Cultura 2020, iniciativa promoguda pel Cercle de Cultura, entitat sota el paraigua del Cercle d¡¯Economia.

¡°Est¨¤ molt b¨¦ que hi hagi concursos p¨²blics, per¨° es detecta una demanda difusa en el sector d'anar m¨¦s enll¨¤, que hi hagi m¨¦s dist¨¤ncia entre la pol¨ªtica i la gesti¨® de la cultura: en els ¨°rgans de govern dels equipaments, i especialment dels grans, hi ha poca societat civil i experts i molts representants institucionals; ¨¦s una gran anomalia, i m¨¦s si s'acara amb par¨¤metres europeus¡±, assegura Esteve Le¨®n, vicepresident de la junta del Cercle de Cultura i coordinador de la taula de treball Pol¨ªtiques culturals, una de les vuit en qu¨¨ es va dividir el f¨°rum.

Una mirada global al document, accessible en obert des del web de l'entitat i presentat dimecres a Barcelona, permet constatar que ¡°el sector est¨¤ desorganitzat: cadasc¨² va a la seva a causa dels egos, el poc temps al que es poden dedicar les persones i la precarietat econ¨°mica¡±, apunta Jordi Pardo, coordinador del f¨°rum, que en positiu va ressaltar ¡°el gran potencial cultural de Catalunya, tot i que no est¨¤ ben aprofitat¡± i la ¡°densitat creativa¡±. Altres reptes fonamentals passen, segons els organitzadors, per la necessitat d'impulsar una llei de mecenatge i patrocini, aix¨ª com avan?ar en les millores de fiscalitat: ¡°Si no canvia l'actual model de patrocini arribar¨¤ fins on arribar¨¤¡­ i arribar¨¤ a poc¡±, sentencia Le¨®n, per qui ¡°el sistema normatiu actual de la cultura est¨¤ obsolet, en fallida: el 70% de la despesa p¨²blica en cultura a Catalunya ¨¦s a c¨¤rrec dels ajuntaments i, en canvi, el seu marge jur¨ªdic ¨¦s limitad¨ªssim¡±, exemplifica.

No gaire lluny d'aquesta mesura hi ha la potenciaci¨® del paper del Consell Nacional de la Cultura i dels Arts (CoNCA). En aquest punt, el document mostra la seva voluntat, segons Pardo, d'¡°estar obert al debat, que sigui una eina de treball i un punt i seguit¡±, ja que, fora de la condici¨® sine qua non de la necessitat de revisar les seves funcions i criteris d'actuaci¨®, el text deixa obert tant que pogu¨¦s dependre de Presid¨¨ncia de la Generalitat i no de la Conselleria de Cultura perqu¨¨ aix¨ª tingu¨¦s m¨¦s poder, com que depengu¨¦s del Parlament, a imatge del Consell de l¡¯Audiovisual, per tenir m¨¦s independ¨¨ncia pol¨ªtica.

El text tamb¨¦ reclama la necessitat d'impulsar una visi¨® estrat¨¨gica del conjunt del territori. ¡°Caldria aturar-se a pensar qu¨¨ passaria amb Figueres sense el Museu Dal¨ª, o T¨¤rrega sense la fira de teatre o Espluga de Francol¨ª sense el Museu de la Vida Rural i la proximitat a Poblet; Olot destina el 10% del seu pressupost a Cultura des de fa gaireb¨¦ 20 anys, independentment del color pol¨ªtic de l'Ajuntament, i aix¨° es tradueix en un impacte econ¨°mic¡±, aporta Segimon Borr¨¤s, president del Cercle de Cultura. Enlla?a aix¨ª amb un altre dels punts forts de les conclusions: la necessitat de culturitzar altres sectors com l'economia, gesti¨® urbana, educaci¨®, sanitat¡­ ¡°En particular la cultura s'ha de dirigir al sector econ¨°mic i fer-li entendre que ¨¦s una inversi¨®, no una despesa¡±, creu Pardo, que qualifica la cultura de ¡°prove?dora de dignitat, factor d'igualtat social i element que ho lliga tot¡±.

En qualsevol cas, per ella mateixa la cultura ¨¦s un motor econ¨°mic, coincideixen els promotors del f¨°rum: ¡°La cultura crea m¨¦s ocupaci¨® que l'automoci¨® a la zona metropolitana de Barcelona¡±, sost¨¦ Pardo; un sector que en el seu moment daurat (2010) abans de la crisi movia unes xifres, entre despesa familiar i pressupostos, d'uns mil milions d'euros i donava feina a unes 196.000 persones, per¨° que amb la crisi van arribar a reduir-se prop d'un 25%¡±, apuntala estad¨ªsticament Le¨®n.

Els documents de treball de les diferents taules sobre les quals se sustenten les primeres valoracions del F¨°rum Cultura 2020 es prestaran a les entitats que ho sol¡¤licitin, aix¨ª com als gaireb¨¦ 140 socis, individuals i col¡¤lectius, que conformen el Cercle de Cultura, entitat que t¨¦ alguns projectes en cartera, pendents de trobar finan?ament, i que podrien passar per la creaci¨® d'una taula d'entitats, unes jornades sobre el govern de les grans institucions culturals o la creaci¨® d'un bar¨°metre que sistematitzi les grans dades que puguin prendre el pols al sector. Com a primer pas, ahir mateix el Cercle d¡¯Economia va acollir una taula de debat amb la pres¨¨ncia de Tena Busquets (directora del Teatre Principal i del festival Sism¨°graf), Daniel Mart¨ªnez (president del Grup Focus), Joan Manuel Tresserras (exconseller de Cultura de la Generalitat), Francesc Vilar¨® (secretari general de Cultura) i Pardo, una convocat¨°ria que va tancar la consellera de Cultura, Mari¨¤ngela Vilallonga.