El mapa de les viol¨¨ncies

No ¨¦s nom¨¦s una empenta o un cop de puny. No ¨¦s nom¨¦s una estirada de cabells o una bufetada. No ¨¦s nom¨¦s una esgarrapada ni nom¨¦s t¨¦ a veure amb les ferides sobre la pell. La viol¨¨ncia de g¨¨nere, la viol¨¨ncia que s'exerceix sobre les dones nom¨¦s pel fet de ser dones, a qualsevol lloc del m¨®n i a qualsevol hora, t¨¦ diverses formes. Ni les xifres oficials dels pa?sos que les recullen ¡ªho fan 106, segons ONU Dones¡ª ni les globals computen el total d'aquestes viol¨¨ncies ni les desgranen. La majoria estan presents en les xifres oficials per maltractament, tot i que no es desagreguin: no nom¨¦s no s¨®n excloents sin¨® que, majorit¨¤riament, s¨®n inherents les unes a les altres. Quan es parla de viol¨¨ncia masclista es tendeix a pensar en la f¨ªsica, la sexual o la psicol¨°gica. I algunes passen gaireb¨¦ desapercebudes, com la viol¨¨ncia econ¨°mica, la patrimonial o la social. D'altres no se'n parla amb regularitat als pa?sos desenvolupats, on gaireb¨¦ no passen, com els matrimonis for?osos o la mutilaci¨® genital femenina; i nom¨¦s hi ha dades aproximades dels estats on aquestes pr¨¤ctiques continuen esteses. Organitzacions internacionals, cossos de seguretat i expertes hi coincideixen: ¨¦s impossible saber la xifra exacta de qualsevol viol¨¨ncia. Nom¨¦s es coneix el que es denuncia. L'OMS estima que una de cada tres dones (35%) al m¨®n ha patit viol¨¨ncia masclista, f¨ªsica o sexual. Tamb¨¦ es calcula que nom¨¦s la denuncia una de cada tres. Tot seguit, un rep¨¤s de les diferents viol¨¨ncies i les seves xifres ¨Cquan n'hi ha¨C a Espanya.

Viol¨¨ncia f¨ªsica

?s la m¨¦s f¨¤cil de recon¨¨ixer, la m¨¦s evident i la que sempre recullen les dades. La produeix qualsevol acci¨® que provoca dany al cos de la dona ¡ªuna empenta, una pessigada o una esgarrapada tamb¨¦ s¨®n viol¨¨ncia f¨ªsica. La seva forma m¨¦s extrema ¨¦s l'assassinat. Aquest any s¨®n 51 les dones assassinades per les seves parelles o exparelles a Espanya, 1.027 des que se'n registren dades oficials, el 2003. A m¨¦s, el 2018 es van interposar 166.620 den¨²ncies per viol¨¨ncia de g¨¨nere; i el sistema Viogen, l'eina de seguiment de la policia per a aquests casos, havia registrat fins a l'octubre d'aquest any 513.308 v¨ªctimes i 570.387 casos (60.538 actius).

Viol¨¨ncia sexual

Tocaments en bars i discoteques, fregaments sense perm¨ªs al transport p¨²blic o una violaci¨®. Qualsevol intromissi¨® no permesa en el cos d'una dona, amb penetraci¨® o sense, ¨¦s viol¨¨ncia sexual. L'any passat aquests delictes van ser els que m¨¦s van cr¨¦ixer: un 23,2%, segons la Fiscalia. Les dades d'Interior xifren en 1.702 els delictes de violaci¨® i en 12.109 les agressions i abusos sense penetraci¨® el 2018. I dues tend¨¨ncies preocupants pel Ministeri Fiscal: l'augment de les den¨²ncies de violacions grupals; i les dades de delictes contra la llibertat sexual comesos per menors, no pels n¨²meros absoluts (648 casos) sin¨® pel creixement, un 43% m¨¦s que el 2017.

Viol¨¨ncia psicol¨°gica

Amena?ar, humiliar, ridiculitzar, a?llar, fustigar... El maltractament psicol¨°gic pot arribar a ser tan subtil que no es percebi. Mina la confian?a, destrueix l'autoestima, ¨¦s repetitiu, tendeix a intensificar-se amb el temps i es produeix de dues maneres: activa (insultar o q¨¹estionar de manera constant les accions o els sentiments) o passiva (ignorar la parella o imposar silenci, per exemple). Organitzacions internacionals descriuen moltes conseq¨¹¨¨ncies derivades d'aquesta viol¨¨ncia ¨Ctristesa, angoixa, depressi¨®, ansietat, comportaments d'autolesi¨®, consum abusiu de drogues...¨C que poden desembocar en el su?cidi. Encara que no hi ha dades espec¨ªfiques d'aquesta viol¨¨ncia (s'engloben en les de viol¨¨ncia f¨ªsica), sempre acompanyen, i gaireb¨¦ sempre antecedeixen, aquesta viol¨¨ncia.

Viol¨¨ncia vic¨¤ria

La frase ¡°et prendr¨¦ el que m¨¦s estimes¡± correspon a aquesta viol¨¨ncia, la que exerceixen els maltractadors contra terceres persones per fer el m¨¤xim mal possible a la parella o exparella. Poden ser fills i filles, mares o pares, germanes o germans. A Espanya nom¨¦s es comptabilitzen com a v¨ªctimes de viol¨¨ncia masclista, i des del 2013, els menors assassinats. S¨®n 34 des de llavors, tres el 2019.

Viol¨¨ncia econ¨°mica

Exercir, d'una manera o altra, control sobre els diners per aconseguir un perjudici psicol¨°gic i minvar la independ¨¨ncia de la dona ¨¦s viol¨¨ncia econ¨°mica. Segons les ¨²ltimes dades disponibles, en la Macroenquesta de viol¨¨ncia contra la dona del Ministeri de Sanitat, del 2015, un 7,2% de les dones que alguna vegada han tingut parella han patit que es neguessin a donar-los diners per a despeses de la llar; un 7,5%, que els impedissin prendre decisions sobre l'economia familiar o fer compres lliurement; i un 5,1% afirmen que no les deixaven treballar o estudiar fora de casa. A Espanya, aquest tipus de viol¨¨ncia es recull a la llei del 2007 de mesures de prevenci¨® i protecci¨® integral contra la viol¨¨ncia de g¨¨nere, en l'adhesi¨® d'Espanya al Conveni d'Istanbul i en el Pacte d'Estat contra la viol¨¨ncia de g¨¨nere i, tot i que ¨¦s habitual, no est¨¤ encara gaire reconeguda socialment i no existeixen dades actualitzades.

Viol¨¨ncia patrimonial

Trencar objectes de valor de la parella, amagar-los, impedir l'acc¨¦s a documents o a habitacions de la casa, amagar el correu o la documentaci¨® personal s¨®n alguns exemples de viol¨¨ncia patrimonial, una forma de viol¨¨ncia econ¨°mica.?En la llei del 2007, de mesures de prevenci¨® i protecci¨® integral contra la viol¨¨ncia de g¨¨nere, es recull aquest tipus, en l'article 3: "... que inclou la privaci¨® intencionada i no justificada legalment de recursos, inclosos els patrimonials, per al benestar f¨ªsic o psicol¨°gic de la v¨ªctima, dels seus fills o filles o de les persones que en depenen, o la discriminaci¨® en la disposici¨® dels recursos que li corresponguin legalment o impossibilitar l'acc¨¦s de la dona al mercat laboral amb la finalitat de generar depend¨¨ncia econ¨°mica".

Viol¨¨ncia laboral

A Espanya, la bretxa de g¨¨nere t¨¦ una xifra oficial, de l'INE: la difer¨¨ncia entre el sou dels homes i el de les dones ¨¦s d'un 22,34%. Per¨° no tot t¨¦ a veure amb el sou, sin¨® que en els c¨¤rrecs que s'exerceixen o als quals es t¨¦ acc¨¦s tamb¨¦ hi ha desigualtat; per exemple, l'¨²ltim informe Cient¨ªfiques en xifres, del Ministeri de Ci¨¨ncia i Innovaci¨®, va xifrar en un 21% els llocs de m¨¦s responsabilitat cient¨ªfica que ocupen les dones. I no passa nom¨¦s en la vida laboral, sin¨® que tamb¨¦ en les pensions hi ha desigualtat: la pensi¨® mitjana d'una dona l'any passat va ser de 740,2 euros, per a ells va ser de 1.162,3 euros.

Viol¨¨ncia institucional

No ¨¦s un terme recent, tot i que nom¨¦s ha comen?at a tenir atenci¨® social i medi¨¤tica en els ¨²ltims anys. El 1993 la Declaraci¨® sobre l'eliminaci¨® de la viol¨¨ncia contra la dona, de l'Assemblea General de l'ONU, ja la recollia. El text va descriure aquesta viol¨¨ncia com "la viol¨¨ncia f¨ªsica, sexual i psicol¨°gica perpetrada o tolerada per l'Estat, arreu on passi". L'article 4 afegia: "Els Estats han de condemnar la viol¨¨ncia contra la dona i no invocar cap costum, tradici¨® o consideraci¨® religiosa per eludir la seva obligaci¨® de procurar eliminar-la. Els Estats han d'aplicar per tots els mitjans apropiats i sense demora una pol¨ªtica encaminada a eliminar la viol¨¨ncia contra la dona". Aix¨ª, el dany institucional ¨¦s qualsevol acci¨® d'organismes p¨²blics que desprotegeix o danya les dones: des de les retallades de pressupost destinat a aquesta finalitat fins a la falta d'educaci¨® en perspectiva de g¨¨nere dels operadors jur¨ªdics o l'abs¨¨ncia de credibilitat de les v¨ªctimes.

Tr¨¤fic de persones i prostituci¨®

El tr¨¤fic de persones i la prostituci¨® estan estretament relacionats, com apunten l'Oficina de les Nacions Unides sobre la Droga i el Delicte i la UE: ¡°Les dones i nenes representen el 71% de les v¨ªctimes detectades a tot el m¨®n i el 80% de les identificades a l'Europa occidental. El 95% acaben explotades per la prostituci¨®, cosa que fa pal¨¨s com ¨¦s d'estreta la relaci¨® que hi ha entre el tr¨¤fic de persones i la prostituci¨® i un clar component de g¨¨nere¡±. A Espanya ¡ªon la prostituci¨® ¨¦s al¡¤legal a l'espera d'una nova legislaci¨® de la qual ja es va fer un esborrany l'any passat i que preveu el Pacte d'Estat¡ª, s'estima que l'explotaci¨® sexual de dones mou 3.700 milions d'euros l'any. Interior va registrar, el 2017, 14.000 prostitutes a Espanya, tot i que creu que aquesta xifra pot ser el triple; i la policia estima que el 80% s¨®n v¨ªctimes for?ades, tot i que no hi ha xifres oficials.

Assetjament i ciberassetjament

El ciberassetjament inclou diverses formes que, a m¨¦s, es van ampliant segons van canviant les tecnologies. Pot anar des del control de les xarxes socials fins a l'amena?a de publicar imatges, v¨ªdeos o informaci¨® personal sexual de la parella. Ja ha estat recollit en diversos documents i estudis de diversos organismes, com la Delegaci¨® del Govern contra la viol¨¨ncia de g¨¨nere, que la defineix com una forma de viol¨¨ncia de g¨¨nere que limita la llibertat, genera dominaci¨® i relacions desiguals entre homes i dones que tenen o han tingut una relaci¨®. "Suposa una dominaci¨® sobre la v¨ªctima mitjan?ant estrat¨¨gies humiliants que afecten la privadesa i la intimitat, a m¨¦s del dany que suposa a la seva imatge p¨²blica", va apuntar l'organisme fa gaireb¨¦ una d¨¨cada en un dels seus informes sobre aquesta q¨¹esti¨®. I ja avan?ava que les dones eren v¨ªctimes d'aquesta viol¨¨ncia amb m¨¦s assidu?tat que els homes. Sobretot, en els ¨²ltims anys, nenes i adolescents. Segons l'¨²ltim informe de Save the Children sobre la viol¨¨ncia en l¨ªnia Viol¨¨ncia viral, de totes les den¨²ncies en les quals la v¨ªctima era menor d'edat, 2.286 ¨Camb dades del Ministeri de l'Interior¨C el 65,44% eren nenes.

Persecuci¨® per avortar

Encara que a Espanya l'avortament ¨¦s legal durant les primeres 14 setmanes de gestaci¨®, segons la llei de terminis del 2010, no s'ha aturat mai la pressi¨® que exerceixen diferents col¡¤lectius sobre les dones que prenen la decisi¨® d'interrompre l'embar¨¤s. El setembre passat, 62 organitzacions feministes, sindicals i civils agrupades en la Plataforma Pro-Drets, van denunciar una fustigaci¨® creixent a les portes de les cl¨ªniques que fan avortaments i van demanar la creaci¨® d'un nou tipus penal per actuar contra ¡°els grups antidrets i antielecci¨®¡± que la perpetren. Segons les seves dades, al voltant de 8.000 dones l'han patida des que va entrar en vigor la llei de terminis.

Viol¨¨ncia social i simb¨°lica

La viol¨¨ncia social i simb¨°lica ¨¦s aquella exercida per la societat, en el seu conjunt o des de diferents organitzacions, contra les dones. El masclisme, constru?t socialment, tamb¨¦ es refor?a socialment. Aix¨ª, es considera viol¨¨ncia social accions com la cosificaci¨® que es fa de certes dones, frases que menyspreen, estereotips sexistes, insults, la culpabilitzaci¨® medi¨¤tica o la fustigaci¨® que en ocasions es fa de les v¨ªctimes, sobretot de viol¨¨ncia sexual, o el silenci davant d'abusos o agressions de major o menor gravetat.

Matrimoni for?¨®s

Les xifres globals s¨®n molt elevades per a una cosa que l'Organitzaci¨® Internacional del Treball ja considera una forma d'esclavitud moderna. Segons dades d'Unicef, al voltant de 650 milions de dones s'han casat quan encara eren nenes i, cada any ho fan aproximadament 12 milions m¨¦s, encara que tamb¨¦ apunta que la tend¨¨ncia ¨¦s a la baixa. A Espanya, els matrimonis for?osos amb prou feines han tingut rellev¨¤ncia en l'agenda p¨²blica i medi¨¤tica perqu¨¨ gaireb¨¦ no es produ?en ¡ªi les dades de matrimonis infantils que registra l'INE suposen al voltant d'un 0,03% de tots els enlla?os¡ª, no obstant aix¨°, els moviments migratoris, creixents en els ¨²ltims anys, han fet que aquesta pr¨¤ctica aparegui a Europa. L'any passat, la Fundaci¨® de Dones Progressistes va fer un estudi amb l'objectiu d'aproximar-se a aquesta forma de viol¨¨ncia a Espanya a trav¨¦s de reunions i entrevistes amb organitzacions i personal del tercer sector que treballen amb persones migrants, per¨° no hi ha xifres oficials.

Mutilacions genitals

Com passa amb els matrimonis for?osos, la mutilaci¨® genital femenina no ¨¦s una pr¨¤ctica habitual a Espanya, per la qual cosa no t¨¦ xifres, tot i que s¨ª que est¨¤ recollida com a delicte al Codi Penal, des del 2003. Al m¨®n, les dades tamb¨¦ tendeixen a anar a la baixa per¨° continuen sent elevades: segons les organitzacions internacionals, m¨¦s de 200 milions de dones han estat sotmeses a la mutilaci¨® genital, de les quals almenys mig mili¨® a Europa. I s'estima que tres milions de nenes estan en situaci¨® de risc cada any en pa?sos, sobretot, d'?sia, l'?frica subsahariana i el Pr¨°xim Orient. Diferents associacions i entitats a Espanya intenten comptabilitzar quantes dones migrants provinents de cultures on aquesta pr¨¤ctica segueix arrelada viuen a Espanya o quantes nenes pertanyen a nuclis familiars que mantenen aquesta tradici¨®, per valorar el risc. Una d'aquestes ¨¦s la Fundaci¨® Wassu UAB, segons les seves dades, s¨®n al voltant de 70.000, un 5,2% m¨¦s que el 2012.

Crims d¡¯honor

Igual que les dues viol¨¨ncies anteriors, els crims d'honor no es recullen a Espanya. Aquesta viol¨¨ncia, arrelada en alguns pa?sos d'?sia i l'Orient Mitj¨¤, es tradueix en l'assassinat d'una persona, normalment una dona, a les mans de la seva fam¨ªlia. Dins d'aquesta viol¨¨ncia tamb¨¦ es recullen els atacs amb ¨¤cid, les mutilacions o les privacions de llibertat. Creuen que el desprestigi que ha causat a la fam¨ªlia per una cosa que ha fet (tenir relacions sexuals amb alg¨² que la fam¨ªlia no accepta) o a qu¨¨ s'ha negat (com un matrimoni for?¨®s) els dona dret a matar-la, torturar-la o a?llar-la. Els experts apunten a la dificultat de fer un c¨¤lcul, global o per pa?sos, perqu¨¨ molts d'aquests assassinats no es denuncien com a tals, de vegades se n'informa com si fossin su?cidis o accidents. L'estimaci¨® del Fons de Poblaci¨® de Nacions Unides ¨¦s de 5.000 dones assassinades cada any.