Janette Sadik-Khan: ¡°Les superilles s¨®n un model per al futur¡±

Per la seva obstinaci¨® a recuperar la ciutat per als ve?ns, a Janette Sadik-Khan (San Francisco, 1960) la comparen amb l'activista i te¨°rica de l'urbanisme Jane Jacobs. Va ser comissionada de Transport i Mobilitat de l¡¯Ajuntament de Nova York durant el mandat de l'alcalde Michael Bloomberg, i va pacificar desenes d'espais p¨²blics i va crear 650 quil¨°metres de carrils bici. Avui assessora alcaldes de tot el m¨®n com a directora de Bloomberg Associates. Ha estat l'estrella convidada de l'Smart City Expo World Congress de Barcelona i es va fer petita la sala on va tornar a pronunciar que ¡°si canvies els carrers, pots canviar el m¨®n¡±. Defensa invertir en transport p¨²blic i rebutja que el cotxe signifiqui llibertat: ¡°La llibertat ¨¦s poder anar a qualsevol lloc sense haver d'agafar el cotxe¡±, va proclamar davant de m¨¦s de mil persones durant el sal¨®.

Pregunta.?Pacificar ciutats ¨¦s revolucionari. Per qu¨¨ hem trigat tant?

Resposta.?En els ¨²ltims 60 anys els carrers no han canviat. Mentre a les ciutats canviava la societat, la pol¨ªtica, l'economia, la tecnologia¡­ els nostres carrers s'han quedat congelats. Les ciutats m¨¦s reeixides estan canviant els seus carrers i veient el potencial que tenen.

P.?El seu llegat a Nova York s¨®n centenars de quil¨°metres de carrils bici i crear desenes de places on hi havia cotxes. Com ho va fer?

R.?Va ser molt important tenir una visi¨® per a la ciutat. L'alcalde Bloomberg va adoptar una mirada pol¨ªtica llarga. Va dir: ¡°Qu¨¨ farem en els pr¨°xims 25 anys, quina ciutat volem. Haurem d'acollir un mili¨® d'habitants nous i reduir els gasos d'efecte hivernacle un 30%¡±. Aix¨° tenia implicacions en l'¨²s del s¨°l, l'energia, el transport. Es tractava de fer-ho r¨¤pid per poder ensenyar els canvis. Els novaiorquesos s¨®n esc¨¨ptics, deien que res canviaria, perqu¨¨ res havia canviat en el passat recent. I vam ensenyar que era possible canviar sense anys d'enginyeria i planejament.

P.?Defensa fer aquests canvis amb ast¨²cia. Van parlar amb els ve?ns?

R.?Esclar! Hi ha 8,1 milions de novaiorquesos i 8,1 milions d'enginyers de tr¨¤nsit opinant sobre qu¨¨ ha de passar als carrers. Per¨° aix¨° ¨¦s bo, el carrer ¨¦s el principal lloc on interactuem. La clau va ser com vam implicar la ciutadania, els barris, en grups petits.

P.?Sona b¨¦ i f¨¤cil, per¨° quines resist¨¨ncies va haver de v¨¨ncer?

R.?La gent est¨¤ molt immersa en l¡¯statu quo, creu que els carrers serveixen per portar cotxes del punt A al punt B, no per passejar, per estar-s¡¯hi, per a busos o bicicletes. Es tractava d'actuar r¨¤pid i perqu¨¨ poguessin tocar i sentir el canvi. Hav¨ªem oblidat com es vivia a l'espai p¨²blic fa un segle.

P.?Quins van ser els col¡¤lectius m¨¦s hostils al canvi? Taxistes, repartidors, comerciants?

R.?Tots. Especialment els petits comerciants. Vam anar porta a porta, en cada canvi. Quan vam obrir carrils bici, les vendes de les botigues van pujar gaireb¨¦ un 50%. Els cotxes no compren, la gent s¨ª.

P.?Va tenir pressions per part de la ind¨²stria del motor?

R.?Dels conductors, moltes. Ens deien ¡°per¨° qu¨¨ feu, aix¨° no ¨¦s Copenhaguen ni Amsterdam, aix¨° ¨¦s Nova York¡±. Nosaltres insist¨ªem que seria bo per a la ciutat i la gent i al final del mandat de l'alcalde Bloomberg, el 72% dels ve?ns donava suport a les ¨¤rees per a vianants i el 63% els carrils bici. ?s possible canviar els carrers i quan la gent veu la difer¨¨ncia no hi ha marxa enrere.

P.?Les pacificacions que defensa vost¨¨ no s¨®n cares. Es fan amb pintura, cadires, plantes¡­ Urbanisme de baixa intensitat. Al final ¨¦s una q¨¹esti¨® de voluntat pol¨ªtica i no de diners?

R.?Millorar els carrers no ha de costar gaires diners ni gaire temps. Amb un objectiu clar, imaginaci¨®, lideratge i valentia pol¨ªtica pots fer-ho possible. Tots els canvis que vam fer a Nova York: 600 quil¨°metres de carrils bici, vuit noves l¨ªnies r¨¤pides de bus r¨¤pid, 50 noves zones per a vianants, el sistema de bicicleta p¨²blica m¨¦s gran dels Estats Units va ser menys d'un 1% del nostre pressupost.

P.?Creu que la reivindicaci¨® de l'espai p¨²blic t¨¦ a veure amb la mirada de g¨¨nere, que ha guanyat protagonisme?

R.?Crec que ¨¦s important dissenyar carrers per a la gent. La pres¨¨ncia de dones ¨¦s un indicador de la bona salut dels nostres carrers.

P.?El comer? en l¨ªnia i el repartiment a domicili s¨®n un nou repte per a la mobilitat de les ciutats. Com es podran encaixar en ciutats pacificades?

R.?Aquest ¨¦s un dels grans reptes, a Nova York s'ha triplicat el repartiment de mercaderies i hem de gestionar-lo b¨¦. Es tracta d'habilitar magatzems des d'on repartir al centre, fer l'¨²ltima milla amb vehicles el¨¨ctrics o bicicletes de c¨¤rrega, sistemes de microrepartiment. Si un extraterrestre arrib¨¦s a aquest planeta pensaria que adorem el cotxe, perqu¨¨ veuria que els cotxes ocupen el millor espai de les ciutats.

P.?I el cotxe aut¨°nom?

R.?Hi ha aspectes molt prometedors en la mobilitat aut¨°noma, per¨° hem de vetllar perqu¨¨ la tecnologia serveixi les nostres ciutats i no a l'inrev¨¦s. A les fotos sempre surt gent asseguda al cotxe per¨° mai veus qu¨¨ passa al carrer, ni veus gent al carrer. Ens hem d'assegurar de no tornar enrere ni cometre els mateixos errors, cal prioritzar la salut, caminar, les q¨¹estions fonamentals.

P.?A Espanya tenim un problema amb els patinets. Obligaran a reformular els carrils bici?

R.?Crec que la innovaci¨® en micromobilitat ¨¦s meravellosa, no ¨¦s un problema de tecnologia o mobilitat, sin¨® com ho gestionem i anar per davant. Les ciutats han de liderar i tenir propostes perqu¨¨ la gent tingui alternatives al cotxe. I els patinets s¨®n una bona elecci¨®, per exemple, per a la gent que viu en barris on no hi ha transport, per a l'¨²ltima milla poden ser una bona opci¨®.

P.?A Europa la reducci¨® del tr¨¤nsit est¨¤ vinculada a la reducci¨® de la contaminaci¨®. ?s partid¨¤ria dels peatges urbans?

R.?S¨ª. Hem de finan?ar el sistema de transport i les infraestructures i utilitzar la recaptaci¨® per millorar les xarxes de transport p¨²bliques. Aquest ¨¦s el futur, no els cotxes aut¨°noms.

P.?A Barcelona i Madrid hi ha veus que critiquen que quan redu?m tr¨¤nsit perjudiquem les classes m¨¦s baixes.

R.?No conec espec¨ªficament qu¨¨ passa aqu¨ª, per¨° ¨¦s evident que tenir cotxe i mantenir-lo ¨¦s molt car. Als Estats Units costa 10.000 d¨°lars l'any. Podrien servir per a habitatge, educaci¨®¡­ La clau ¨¦s aconseguir que la gent es mogui sense haver de tenir cotxe.

P.?En el passat, les tecnologies van modelar les nostres ciutats. Com ens poden ajudar ara les dades?

R.?L'alcalde Bloomberg prenia decisions basades en dades. Deia, ¡°confiem en D¨¦u, per¨° per la resta porteu-me dades¡±. Les dades ens serveixen per prendre decisions, per gestionar el tr¨¤nsit, per millorar la seguretat vi¨¤ria, els sem¨¤fors, per veure on cal invertir¡­ en temps real. Les dades tenen un gran potencial per a les ciutats.

P.?Han d'exigir les ciutats acc¨¦s a aquestes dades?

R.?Les ciutats han de tenir acc¨¦s a les dades de les empreses privades, per¨°, sobretot, hem de tenir molta cura a protegir la privacitat dels individus, ¨¦s essencial. No podem retrocedir en aquest sentit, ha de ser absolutament confidencial i an¨°nim qui es mou, on i com. S¨ª a dades que serveixin per gestionar millor, per¨° mai comprometent la privadesa.

P. Hi ha una sola recepta per pacificar ciutats o cada ciutat necessita un vestit fet a mida?

R.?Cada ciutat ¨¦s diferent, per¨° els reptes s¨®n els mateixos. M'encanta visitar alcaldes de tot el m¨®n per compartir les seves receptes sobre el que funciona i el que no.

P.?Ha pogut con¨¨ixer Barcelona?

R.?Estic encantada de ser a Barcelona, i veure les superilles ha estat emocionant, crec que s¨®n un model per al futur. Veure com esteu construint les superilles i intentant situar els equipaments i els serveis p¨²blics. Tamb¨¦ el que s¡¯est¨¤ fent amb l'aigua i l'energia. Em trec el barret per la feina que s'ha fet. He apr¨¨s molt, la d¡¯aqu¨ª ¨¦s una gran feina, l¡¯explicar¨¦ a altres ciutats del m¨®n.

P.?Vost¨¨ com es mou?

R.?Jo? Caminant, amb bici, en transport p¨²blic, i quan no hi ha cap m¨¦s opci¨®, condueixo.