Entre la malenconia i el mal menor

Joan Tard¨¤ diu que ¡°seria molt dif¨ªcil d¡¯entendre que no hi hagi acord per investir Pedro S¨¢nchez¡±. I no li falta ra¨®. Per m¨¦s que els vells tenors socialistes del bipartidisme, instal¡¤lats en la Entre la malenconia i el mal menor, que sembla ser la malaltia pol¨ªtica del nostre temps, se sumin als conservadors avisant que ve el llop, qualsevol desenlla? d¡¯aquest episodi que no sigui el govern d¡¯esquerres nom¨¦s beneficiaria la dreta, redu?da a dos, ara que Ciutadans s¡¯ha estimbat. La moderaci¨® formal del PP no impedeix que la seva alian?a amb Vox sigui s¨°lida, en la mesura en qu¨¨ el necessita com a primera parella de ball i a la vista que les elits conservadores l¡¯han integrat sense fer gaire escarafalls. Per m¨¦s que davant del PP europeu assumeixi a Zagreb el paper de xai, Casado s¡¯ha allunyat de qualsevol intent d¡¯a?llar Vox al Congr¨¦s, conscient que ha de comptar amb aquesta crossa per fer qualsevol pas endavant. El retorn al passat (encara que sigui disfressat de novetat) ¨¦s el pa de cada dia arreu, en un m¨®n desgavellat.

Repassem les opcions alternatives al govern d¡¯esquerres. De fet, nom¨¦s n¡¯hi ha dues: un govern entre socialistes i populars amb un president del PSOE que no fos S¨¢nchez o repetir eleccions. No crec que calgui dir gaire cosa sobre aquesta ¨²ltima opci¨®, que nom¨¦s serviria per eixamplar la dist¨¤ncia entre la ciutadania i la classe pol¨ªtica i per prolongar l¡¯allunyament d¡¯Espanya dels escenaris internacionals, incapa? de formar un govern estable. La reacci¨® ciutadana a tanta incompet¨¨ncia em resulta dif¨ªcil de preveure, per¨° ¨¦s evident que costa imaginar-se que a la tercera el PSOE encara tingu¨¦s premi.

El govern de socialistes i populars em sembla impossible i indesitjable. Sens dubte, seria el comiat de la socialdemocr¨¤cia espanyola, com ja ha passat a tot arreu quan s¡¯ha amarrat a la dreta, perdent qualsevol esb¨®s de singularitat i difer¨¨ncia. Per¨° al mateix temps deixaria el PP, el seu beneficiat potencial, sota la pressi¨® creixent de Vox, que tindria una gran finestra com a oposici¨® conservadora per consolidar-se definitivament.

Hi hauria una tercera opci¨®: que el PP facilit¨¦s amb l¡¯abstenci¨® la formaci¨® d¡¯un govern monocolor socialista amb S¨¢nchez de president. Sembla impossible, en temps en qu¨¨ a Casado encara li queda molt per sumar: acabar de cruspir-se Ciutadans i arrencar vot ¨²til de Vox. I nom¨¦s ho pot aconseguir afirmant-se com a ¨²nica alternativa a l¡¯esquerra. Segur que el PP ha apr¨¨s la lli?¨® de l¡¯¨²ltima legislatura de Rajoy. La generositat d¡¯Estat, que el PSOE va exercir amb ells, pot tenir sentit si es t¨¦ una arma de la qual el PP ara no disposa: la possibilitat de configurar una majoria per capgirar la situaci¨® amb una moci¨® de censura. S¨¢nchez va innovar. I segur que els seus adversaris n¡¯han pres nota.

Per tant, hi ha una sola oportunitat de formar govern: la coalici¨® d¡¯esquerres. I la sent¨¨ncia del cas ERO, testimoni de l¡¯estructura clientelar del PSOE andal¨²s, m¨¦s aviat li facilita la tasca a S¨¢nchez. Apropa la seva rival, Susana D¨ªaz, a la porta de sortida i accelera el pas a la reserva del vell PSOE, que t¨¦ figures emblem¨¤tiques a la llista dels condemnats. Per¨° no per aix¨° les dificultats de formar govern deixen de ser evidents. Suma actors que han viscut escenes d¡¯incomoditat i confrontaci¨® a dojo. I, a m¨¦s, han de comptar d¡¯alguna manera amb el gran dimoni del nostre temps ¨Cl¡¯independentisme catal¨¤¨C, el dolent en totes les equacions. Continua sent doctrina d¡¯Estat negar-li el reconeixement.

?s de sentit com¨², que el govern d¡¯esquerres ¨¦s l¡¯opci¨® menys lesiva per a l¡¯independentisme i obre una escletxa al retorn del conflicte a la via pol¨ªtica. ?s obvi que aquestes s¨®n dues raons per al rebuig dels qui es continuen aferrant a la intransig¨¨ncia patri¨°tica ara vestida de fonamentalisme constitucional, per¨° precisament per aix¨° ¨¦s dif¨ªcil entendre que l¡¯independentisme desaprofiti l¡¯oportunitat. La quimera del programa de m¨¤xims, les lluites fraticides i la por infantil de l¡¯acusaci¨® de tra?ci¨® poden provocar un enrocament. Que pagarien amb escreix l¡¯independentisme i l¡¯esquerra. Esquerra Republicana, si pret¨¦n ser la via racional i pactista, no pot deixar via lliure al revengisme de la dreta i dels nost¨¤lgics del vell ordre bipartidista. La pol¨ªtica ¨¦s l¡¯art del mal menor.