Tercera cultura enll¨¤

Entre el debat de la tercera cultura als anys seixanta del segle XX i els xips amb m¨¦s mem¨°ria, per no parlar de la immortalitat per a dem¨¤ passat, un nou segle ha dislocat la interacci¨® entre Humanisme i Ci¨¨ncia. Ara Jeremy Corbin proposa nacionalitzar internet. Seria el ciberexit del pa¨ªs on Turing pos¨¤ els algoritmes al servei de la computaci¨®. La m¨¤quina de Turing entra en escena amb els poders de la m¨¤quina de vapor. Del big bang exponencial an¨¤rem a la ciberguerrilla. Poders i contrapoders tecnol¨°gics xoquen cada dia a la ciberesfera. Les connexions entre tecnoci¨¨ncia i humanitats ¡ªla tercera cultura¡ª s¨®n m¨¦s vol¨¤tils i ret¨°riques. La q¨¹esti¨® ja seria trobar un nou llenguatge.

La traducci¨® en catal¨¤ de Les dues cultures i la revoluci¨® cient¨ªfica (1959), de C. P. Snow, ¨¦s de 1967 i va generar una certa pol¨¨mica, fins i tot una enquesta de la revista cristianomarxista Serra d¡¯Or. Aleshores Gabriel Ferrater ¡ªde formaci¨® matem¨¤tica¡ª escriu sobre la ¡°crassa ignor¨¤ncia del literat¡± quant a l¡¯altre ordre de cultura, que ¨¦s simplement el de la distinci¨® entre veritat i error, el desconeixement de la mena de verificaci¨®, factual o deductiva, a qu¨¨ cada proposici¨® es pot sotmetre, i a la qual s¡¯hauria d¡¯haver sotm¨¨s abans de ser proposada ¡ªcosa que generalment hauria volgut dir que no hauria estat proposada¡±. En termes dr¨¤stics, afeg¨ª que ¡°ci¨¨ncia vol dir pensament i pensament vol dir ci¨¨ncia, i que un extrem d¡¯incultura cient¨ªfica implica la incapacitat de pensar¡±. D¨¨cades despr¨¦s, prosseguim amb la l¨ªrica tribal, mentre la Catalunya real ja ¨¦s al m¨®n 2.0.

M¨¦s enll¨¤ de la tercera cultura, les noves complexitats interconnecten m¨¦s que mai. Comen?a una sinergia espectacular del coneixement i tot s¡¯esdev¨¦ als escenaris globals. En parla John Brockman, fundador de www.edge.org, ciberespai entre pensadors per abolir dist¨¤ncies entre les dues cultures. Per¨° la interconnexi¨® no millora, sin¨® que els cient¨ªfics comuniquen directament amb el p¨²blic. Ja no ¨¦s que els matem¨¤tics llegeixin S¨°focles o que els humanistes entenguin la nanotecnologia. La hip¨°tesi ¨¦s una unificaci¨® del coneixement hum¨¤ ¡ªla consilience¡ª. En l¡¯entretant, ¨¦s empobridor veure la ci¨¨ncia com un element deshumanitzador que ens dur¨¤ a societats clonades, perqu¨¨ aix¨° establiria un contrast virtual entre un futur especulatiu i la realitat d¡¯una ci¨¨ncia m¨¨dica que ¡ªper exemple¡ª ha posat fi a la mortaldat infantil. Benvinguda la consilience.