Un col¡¤leccionista d¡¯art catal¨¤ anomenat Picasso

Picasso va ser un geni de la pintura capa? de crear camins que despr¨¦s altres van seguir. Tamb¨¦ un acumulador gaireb¨¦ malalt¨ªs d¡¯objectes, coses i documents. I aix¨°, tot i els canvis continus de resid¨¨ncia. A Par¨ªs, on es va instal¡¤lar a viure de manera definitiva el 1904, i on va viure en gaireb¨¦ tants domicilis com relacions amoroses va tenir: a Bateau Lavoir de Montmartre, amb Fernande Olivier, on va pintar Les senyoretes d¡¯Aviny¨®; a Montparnase, amb Eva Gouel; a la Rue La Bo¨¦tie, amb la seva primera dona Olga Khokhlova, al proper castell de Bopisgeloup, on va intentar oblidar la ballarina russa amb la seva amant, Marie-Th¨¦r¨¨re Walter, i a la Rue de Grands-Augustins on, en companyia de la impressionant Dora Maar, va pintar el Guernica. Per¨° tamb¨¦ a la Costa Blava i la Proven?a on, despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, va continuar el seu periple vital, sobretot a Antibes, on va tenir un taller al castell Grimaldi, i a Vallauris, on va viure amb Fran?oise Gilot a la Galloise, i m¨¦s tard amb la seva segona dona, Jacqueline Roque, amb la qual el 1955 va comprar a Canes l¡¯espl¨¨ndida La Californie. Per fi, el 1961, es va instal¡¤lar a viure al tranquil Mougins, on va morir l¡¯abril de 1973.

I tot i els m¨²ltiples canvis d¡¯habitatge, Picasso sempre va conservar els objectes i papers que va acumular de manera convulsiva i que despr¨¦s de la seva mort es van dipositar a l¡¯arxiu del Museu Picasso de Par¨ªs. Amb ells els experts poden reconstruir la seva vida gaireb¨¦ al mil¡¤l¨ªmetre. Per exemple, durant la seva estada de cinc mesos a Barcelona el 1917, acompanyant Olga i els Ballets Russos de Diaghilev, es va escapar amb la seva dona el 14 de juliol a la platja de Coma-ruga. Van anar en tren fins a Sant Vicen? de Calders, i en tartana de l¡¯estaci¨® al Balneari Oriental Miramar, on es van allotjar. Si Picasso no hagu¨¦s guardat el rebut ¡ªa nom de Pablo Ruiz, amb un cost de 25,75 pessetes, incloses les cinc de la tartana¡ª no haur¨ªem sabut que hi va ser.

I si no es va desfer mai d¡¯aquests papers, tampoc no ho va fer de les obres d¡¯art que va reunir al llarg de la seva vida, sobretot donades i intercanviades amb els seus amics artistes, molts d¡¯ells d¡¯origen catal¨¤; m¨¦s d¡¯un centenar d¡¯obres d¡¯una quinzena d¡¯artistes que el van acompanyar en els diferents escenaris de la seva vida i que despr¨¦s de la seva mort van acabar disperses en diferents centres i hereus. Eduard Vall¨¨s, un dels principals especialistes en el pintor, ha tornat a reunir aquesta col¡¤lecci¨® d¡¯art catal¨¤ de Picasso, i el resultat de la seva recerca l¡¯ha presentat a la 8a Jornada Mercat de l¡¯art, col¡¤leccionisme i museus que s¡¯ha celebrat a Sitges sota el t¨ªtol Origen i actualitat de la col¡¤lecci¨® d¡¯art Catal¨¤ de Picasso: de Juli Gonz¨¤lez a Apel¡¤les Fenosa.

Per a Picasso les seves obres i les dels seus amics formaven part d¡¯un corpus que ell volia llegar per al futur. Quan li va dir a Brassa? que volia deixar una documentaci¨® al m¨¦s completa possible per a la posteritat, inclo?a sens dubte la seva col¡¤lecci¨® particular, que definia els seus gustos art¨ªstics, per¨° sobretot il¡¤lustrava el seu itinerari vital, des de les peces m¨¦s rellevants fins als artistes m¨¦s desconeguts que, gr¨¤cies a aquesta obsessi¨® de no llen?ar res, han arribat fins als nostres dies¡±, explica Eduard Vall¨¨s, que va ser conservador del Museu Picasso de Barcelona i ara ho ¨¦s d¡¯art modern i contemporani del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), a m¨¦s de reconegut autor d¡¯un bon nombre de llibres i comissari d¡¯exposicions sobre el pintor.

¡°Tal com Picasso no establia jerarquies entre t¨¨cniques art¨ªstiques, tampoc no ho va fer amb les obres de la seva col¡¤lecci¨®, que amagaven retalls de la seva pr¨°pia vida. Fora d¡¯excepcions, en moltes d¡¯elles el seu valor radicava precisament m¨¦s en aquest rerefons afectiu i en una relaci¨® personal que en un suposat valor art¨ªstic o fins i tot patrimonial, en aquest cas relatiu per a Picasso, ja que va tenir la vida solucionada des de dates molt primerenques¡±, prossegueix l¡¯expert. Per¨° Vall¨¨s no ho ha tingut f¨¤cil, ja que aquesta col¡¤lecci¨® catalana, a la qual no s¡¯ha prestat l¡¯atenci¨® deguda, va acabar dispersa despr¨¦s de la mort de Picasso el 1973.

Al Museu Picasso de Par¨ªs hi ha un bon nombre d¡¯aquestes peces. Hi van ingressar amb aquelles amb qu¨¨ els hereus van pagar els impostos de successi¨®. En concret, l¡¯Estat franc¨¨s va escollir 203 pintures, 158 escultures, 88 cer¨¤miques, 1.481 dibuixos i 1.618 gravats, 29 relleus, 16 collages, 33 esbossos i 35 llibres il¡¤lustrats.

¡°A m¨¦s, la fam¨ªlia, en un acte de generositat i seguint la voluntat de Picasso, va lliurar a l¡¯Estat les obres de la col¡¤lecci¨® privada de l¡¯artista signades per creadors com Modigliani, C¨¦zanne i Renoir, Mir¨® i Dal¨ª¡±, explica Vall¨¨s, que recorda que Fran?a va canviar la llei de successions perqu¨¨ els fills il¡¤leg¨ªtims de Picasso ¡ªClaude, Paloma (de Fran?oise) i Maya (de Th¨¦r¨¨se)¡ª paguessin impostos amb obres del seu pare.

Abans, el 1970, Picasso havia fet la major donaci¨® que va fer en vida: 921 obres, olis i dibuixos de la seva etapa infantil i juvenil, per crear un museu a la ciutat de Barcelona amb les peces que eren a la casa de la seva fam¨ªlia del passeig de Gr¨¤cia. De totes, 47 no s¨®n de Picasso; s¨®n obres d¡¯altres artistes catalans, an¨°nims i coneguts, que des de ben jove va conservar com si fossin seves.

Tamb¨¦ hi ha obres d¡¯aquesta col¡¤lecci¨® en mans dels seus hereus, com els de la Fundaci¨® Almi?¨¦ i Bernard Ruiz-Picasso, i col¡¤leccions particulars, algunes catalanes, com la Fundaci¨® Palau i la Fundaci¨® Apel¡¤les Fenosa. ¡°He fet una primera aproximaci¨® a aquesta col¡¤lecci¨® completament heterog¨¨nia, amb obres que tenen alguna cosa en com¨², i ¨¦s que hi ha un correlat molt expl¨ªcit relacionat amb la vida de Picasso que parla d¡¯una rica xarxa de relacions¡±.

Vall¨¨s est¨¤ segur que la seva llista no ¨¦s tancada i que poden apar¨¨ixer noves obres; la seva investigaci¨® ¡°¨¦s un working progress¡±. ¡°Picasso feia el que volia. Donava obres a tercers o a les seves parelles. Maya Picasso va regalar el 2004 a la Fundaci¨® Palau un bust que l¡¯escultor Joan Rebull li havia fet a ella i que el seu pare li havia regalat anys enrere¡±.

Les obres catalanes de la col¡¤lecci¨® de Picasso s¨®n, sempre segons Vall¨¨s, fruit de dos moments concrets. El primer a partir de 1895, quan Picasso viu a Barcelona per¨° encara ¨¦s un desconegut i rep ajuda d¡¯artistes del seu entorn, com Rusi?ol, que li compra sis obres, cinc de les quals es conserven al Cau Ferrat de Sitges. Un altre dels seus primers mecenes va ser el pintor i cr¨ªtic Sebasti¨¤ Junyent; un dels seus grans suports durant la seva ¨¨poca blava. ¡°Li va pagar el lloguer d¡¯un taller durant mesos, li va oferir el seu perqu¨¨ treball¨¦s amb ell, i est¨¤ documentada la compra de 20 dibuixos¡±, explica Vall¨¨s. Tamb¨¦ ¨¦s probable que li compr¨¦s l¡¯excepcional La vida i El vell jueu. En tot cas, Picasso va conservar sempre un retrat de 1903 que li va fer Junyent, Picasso davant de la vida, que en les poques vegades que s¡¯ha vist la gent a pensat que era de Picasso.

Emili Fontbona va ajudar a fer escultures i Richard Canals a fer gravats. ¡°No ¨¦s estrany que despr¨¦s retorn¨¦s aquests favors a Barcelona amb la gran donaci¨® que va fer per crear el seu museu, en una mena de quid pro quo en el temps¡±, apunta.

El segon moment ¨¦s entre els anys vint i quaranta, quan Picasso s¡¯ha consolidat a Par¨ªs com un gran pintor i all¨¤ el van a veure artistes catalans. I ell els ajuda comprant-los obres, organitzant exposicions, posant-los en contacte amb marxants o pagant directament a fonedors en el cas d¡¯Apel¡¤les Fenosa. ¡°?s una esp¨¨cie de llegenda per als catalans, i tots, a trav¨¦s de recomanacions, el visiten. I a la majoria els ajuda, perqu¨¨ Picasso era molt gener¨®s¡±, prossegueix Vall¨¨s.

Pel que fa a la forquilla d¡¯aquest segon per¨ªode, Vall¨¨s explica que es tracta d¡¯¡°una aproximaci¨® gen¨¨rica, ja que engloba la relaci¨® amb artistes importants de la col¡¤lecci¨® picassiana com Mir¨®, Fenosa, Dal¨ª o Rebull, per¨° ¨¦s evident que va mantenir la relaci¨® amb altres artistes catalans, si b¨¦ m¡¯he centrat en alguns de m¨¦s significatius que tenim ben documentats¡±.

La generositat de Picasso amb els seus amics artistes catalans, del primer i del segon per¨ªode, permet resseguir algunes coincid¨¨ncies.

Retrats reals d¡¯amics

Picasso va conservar fins a cinc retrats realitzats per altres artistes entre 1895 i 1903 que curiosament el mostren de manera m¨¦s real que els seus autoretrats. ¡°S¨®n dels pocs documents que donen una imatge diferent. Ell eludia el sentit imitatiu del retrat des de jove i els veia com un exercici d¡¯introspecci¨®¡±. Un d¡¯ells ¨¦s el que li va fer Ramon Riu el 1895, quan Picasso tenia 14 anys. ¡°?s un document de primera magnitud d¡¯un Picasso real¡±. El curi¨®s ¨¦s que, quan aquesta obra va ingressar al Museu Picasso de Barcelona, es va considerar que era de Picasso. ¡°Va ser ell el que va dir a Palau i Fabre el 1970 que no era seva sin¨® de ¡®mi condisc¨ªpulo de la Lonja¡¯, despr¨¦s de veure publicat l¡¯error a Gazeta Ilustrada¡±.

D¡¯altres s¨®n els que li fan Llu¨ªs Bagaria, amb boina i de perfil, el 1903, i dos de Manuel Pallar¨¨s que van acabar dipositats al Museu Picasso de Par¨ªs i al de Barcelona. De fet, el que ¨¦s a Fran?a va ser escollit per l¡¯Estat franc¨¨s com una obra original de Picasso. El cinqu¨¨ ¨¦s el de Junyent, que reflecteix l¡¯artista a la fi de la seva ¨¨poca blava.

El bon amic Mir¨®

Tots els artistes que arribaven a Par¨ªs i volien con¨¨ixer Picasso necessitaven una recomanaci¨®. En el cas d¡¯Apel¡¤les Fenosa i Joan Rebull va ser Pere Pruna. T¨¤pies ho va fer de la m¨¤ del metge Jacint Revent¨®s. Per¨° el m¨¦s ben recomanat va ser Joan Mir¨®, que va accedir a trav¨¦s de la mare de Picasso, amiga ¨ªntima de la seva. A m¨¦s, una tia de Mir¨® era la mare de Jaume Sabart¨¦s. Per tant, Mir¨® ho va tenir f¨¤cil. ¡°Quan va viatjar per primera vegada a Par¨ªs el 1920, la mare de Picasso li va donar una ensa?mada per al seu fill. Mir¨® va arribar al seu taller amb ella, per¨° Picasso no hi era i aix¨ª va passar diverses vegades fins que, quan el va rebre, l¡¯ensa?mada estava seca i era immenjable; una an¨¨cdota que Mir¨® explicava suvint¡±, segons Vall¨¨s.

Picasso, que se s¨¤piga, va conservar tres obres de Mir¨®: l¡¯Autoretrat de 1919 i Retrat d¡¯una ballarina espanyola, de 1921. El tercer ¨¦s una obra poc coneguda, un lin¨°leum que Mir¨® va dedicar a Picasso el 1947 i que va passar als seus hereus. La relaci¨® entre ells, recorda l¡¯expert, va ser intensa, tal com delata la correspond¨¨ncia que van mantenir. ¡°Picasso demanava sempre a Mir¨® consell per prestar les seves obres; li demanava perm¨ªs, encara que eren seves. I Mir¨® no sempre deia que s¨ª, perqu¨¨ tenia confian?a amb ell¡±.

El no amic Dal¨ª

El cas de Dal¨ª ¨¦s diferent. El de Figueres va arribar recomanat per Manuel ?ngeles Ortiz, un pintor andal¨²s amic de Picasso pel qual va intercedir el 1939 per treure¡¯l d¡¯un camp de concentraci¨®. Dal¨ª va viatjar a Par¨ªs el 1926, amb 22 anys, i es va presentar al taller de Picasso dient-li: ¡°Mestre, he vingut a veure¡¯l a vost¨¨ abans d¡¯anar al Louvre¡±, i Picasso li va contestar: ¡°Ha fet vost¨¨ molt b¨¦¡±. Per¨° mai no hi va haver sintonia entre ells, potser per difer¨¨ncies ideol¨°giques. Ara com ara, no hi ha const¨¤ncia, m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquesta trobada, que es tornessin a veure. Dal¨ª sempre va admirar Picasso, i aquest es va limitar a obviar-lo. Si amb Mir¨® es cartejava, a Dal¨ª no li va contestar mai les postals que cada estiu li enviaven ell i Gala.

Malgrat aix¨°, Picasso s¨ª que va tenir, almenys, tres obres del geni surrealista, de les quals no sabem com van arribar a les mans de Picasso. Una ¨¦s La mem¨°ria de la femme-enfant, del 1931, dibuix preparatori de l¡¯obra hom¨°nima del 1932 que es troba al Museu Dal¨ª de Sant Petersburg. Una altra ¨¦s el gravat Les tres banyistes de Picasso, en el qual Dal¨ª va col¡¤locar una quarta figura entre 1933 i 1934. ¡°Dal¨ª presumia d¡¯aquest treball conjunt en entrevistes televisives com la que va concedir a Joaqu¨ªn Soler Serrano a A fondo (1977), en qu¨¨ deia que en una exposici¨® que s¡¯havia de celebrar aviat a Londres es veuria el treball conjunt. Per¨° en realitat Picasso no sabia res del gravat¡±, relata Vall¨¨s. Les dues obres s¨®n al museu de Par¨ªs. El tercer ¨¦s una obra in¨¨dita, El cavaller de la mort, del 1937, que no va anar a Par¨ªs i que conserven els seus hereus.

Els amics su?cides

Dos dels millors amics de joventut de Picasso es van su?cidar, i aix¨° li va causar una gran consternaci¨®. Va conservar obres de tots dos, sobretot del seu gran amic Carles Casagemas, que es va su?cidar el 1901 als 20 anys a Par¨ªs, davant d¡¯amics comuns com Manolo Hugu¨¦ i Manuel Pallar¨¦s. Tres de les cinc obres que Picasso va mantenir en el seu poder, a la seva mort van passar a la seva fam¨ªlia i s¨®n al Museu Picasso de Barcelona: el fregit Tres homes i una dona, ja vells a l¡¯aire lliure, Retrat de gu¨¤rdia forestal i Paisatge amb arbre, que el mateix Vall¨¨s va identificar com de Casagemes quan va comissariar l¡¯exposici¨® que el MNAC va dedicar a aquest jove artista el 2014 i que fins llavors figurava com d'autor desconegut. Amb cinc obres, Picasso va ser el m¨¤xim col¡¤leccionista seu.

El segon su?cida ¨¦s Hortensio G¨¹ell, que va coincidir amb Picasso a l¡¯Acad¨¨mia de Sant Fernando de Madrid, on era ¡°el meu amic catal¨¤¡±. D¡¯ell tenia, almenys, un paisatge de 1898 influ?t per la colla del safr¨¤, en el qual es veu una platja de Salou i que va dedicar a Picasso, ¡°Al meu amic R. Picasso¡± (avui al Museu Picasso de Barcelona). Una obra que Picasso va utilitzar com a escenari per a una pintura seva: Retrat d¡¯un escriptor, de 1900.

L¡¯amic recuperat

Juli Gonz¨¢lez ¨¦s un dels casos en qu¨¨ la relaci¨® es mant¨¦ durant anys, malgrat un per¨ªode d¡¯un gran distanciament. Picasso tenia nou dibuixos de Gonz¨¢lez, vuit dels quals s¨®n al seu museu de Barcelona, on van entrar amb la donaci¨® de 1970. Alguns d¡¯ells, com una maternitat, presenten concomit¨¤ncies iconogr¨¤fiques amb obres conet¨¤nies de Picasso. ¡°?s important, per poder saber fins a quin punt algunes obres que Picasso va col¡¤leccionar ajuden a contextualitzar la seva, ja sigui per influ¨¨ncia o simplement per compartir un mateix esperit d¡¯¨¨poca¡± , explica Vall¨¨s.

Despr¨¦s de coincidir a Barcelona van estar anys sense parlar-se perqu¨¨ Gonz¨¢lez recriminava a Picasso que s¡¯havia quedat uns dibuixos seus. ¡°A l¡¯agost de 1904 Gonz¨¢lez li escriu una carta dient-li que fins que aquest assumpte no s¡¯aclareixi li prohibeix entrar a casa i al seu taller¡±. El 1927 Picasso i Gonz¨¢lez tornen a ser amics. ¡°En aquest any Gonz¨¢lez li escriu una carta en qu¨¨ li demana feina i just despr¨¦s comen?a el seu reconeixement internacional¡±.

L¡¯amic m¨¦s prol¨ªfic

Apel¡¤les Fenosa coneix Picasso el 1923 per Pere Pruna. ¡°En la primera trobada Picasso li pregunta per la feina que est¨¤ fent i ell li respon que ¡®moltes coses¡¯, per¨° no ¨¦s veritat, aix¨ª que en tornar al seu estudi es va posar a treballar intensament¡±, explica Vall¨¨s, que ha pogut documentar l¡¯exist¨¨ncia d¡¯unes 60 obres que van acabar a les mans de Picasso, tot i que nom¨¦s n¡¯ha localitzat unes 27. ¡°De totes maneres el mateix Fenosa assegurava que Picasso va arribar a tenir un centenar de les seves peces¡±. En fotos de l¡¯estudi de Picasso fetes per Brassa? es poden veure algunes d¡¯aquestes escultures, com ara els bustos de Jean Cocteau (de 1939) i el de Paul ?luard (de 1942). De les desaparegudes, un retrat del mateix Picasso que tamb¨¦ apareix en una de les imatges. D¡¯aquesta amistat, l¡¯obra m¨¦s singular ¨¦s Retrat de Dora Maar, comen?at per Fenosa i acabat per Picasso, que la fundaci¨® de l¡¯escultor conserva al Vendrell. Del juliol de 1941 Vall¨¨s ha localitzat una factura in¨¨dita pagada per Picasso a Robecchi, fonedor de Fenosa, per valor de 3.300 francs, en la qual s¡¯enumeren mitja dotzena de treballs.

Regals perduts d¡¯amics?

Es desconeix el parador d¡¯algunes de les obres d¡¯aquesta col¡¤lecci¨® que, per sort, estan documentades fotogr¨¤ficament. ?s el cas del paisatge Muntanya de Santa B¨¤rbara, de Manuel Pallar¨¦s, que va regalar a Picasso en record de l¡¯estada que van viure tots dos entre el 1898 i el gener de 1899 a la localitat d¡¯Horta de Sant Joan. ¡°Picasso el relaciona amb un lloc feli? de la seva adolesc¨¨ncia i un dels per¨ªodes millors de la seva vida. De fet, va tornar amb la seva parella Fernande Olivier entre maig i setembre de 1909¡±, explica l¡¯expert. Es coneixen almenys tres fotografies en qu¨¨ Picasso apareix davant d¡¯aquesta obra.

Altres de les peces desaparegudes s¨®n tres obres del pintor i gravador Jacint Salvad¨® que Picasso li va demanar, a trav¨¦s d'un marxant, a canvi d¡¯una pintura seva, el retrat que li va modelar Fenosa i una obra d¡¯Isidre Nonell que els galeristes Gaspar van regalar a Picasso als anys seixanta, pel seu aniversari.

Amic de la seva pr¨°pia obra

Potser per l¡¯afany de conservar-ho tot, Picasso, en la maduresa, va comprar obres seves de joventut que havia venut per temes econ¨°mics. ¡°Amb diners o canviant-les per altres obres seves de m¨¦s valor¡±, apunta Vall¨¨s, que parla de dues peces: un Retrat de Josep Fontdevila, realitzat a G¨°sol el 1906, que recompra el 1960 i que es conserva a la Fundaci¨® Palau, i el retrat Jaume Sabart¨¦s amb ¡®quevedos¡¯ (1901), que va estar penjat a Els 4 Gats amb un marc barroc i que Picasso va comprar quan el local va tancar. Despr¨¦s de la mort de Sabart¨¦s el 1968, Picasso el va lliurar al museu de Barcelona juntament amb la s¨¨rie de Las Meninas.