Montserrat Roig, en la ¡®tercera dimensi¨®¡¯

¡°Ah, no, amb pistola mai! Li ensenyar¨¦ un punyal que portava. ?s un punyal molt bonic; quan passejava el portava perqu¨¨ ens van dir que era necessari anar armat. Miri, hi ha un tub al centre de la fulla que servia per posar ver¨ª; ¨¦s un punyal florent¨ª...". Lloren? Villalonga, l'autor de Bearn, l¡¯hi mostra a la jove Montserrat Roig, que amb 27 anys li ha preguntat sense embuts: ¡°I la llegenda que corre que vost¨¨ es passejava amb camisa blava i pistola?¡± amb refer¨¨ncia al seu passat falangista. Feia estona que parlava en una sala fosca de la tan senyorial com monacal casa del gran novel¡¤lista mallorqu¨ª, que ¨¦s molt possible que caigu¨¦s davant de l'estrat¨¨gia de la periodista: ¡°Inclinava una mica el cap, somreia, i feia una pregunta amb certa innoc¨¨ncia encara que aquesta no fos gens innocent i comport¨¦s molta c¨¤rrega de profunditat¡±, recordava el realitzador Sergi Schaff, amb qui va treballar en diversos programes en l'¨¨poca daurada de TVE-Catalunya.

¡°Escorcollava els seus entrevistats com si fossin els seus personatges literaris: amb una incansable ambici¨® d'entendre i saber¡±, ha afirmat la periodista i escriptora Rosa Montero sobre qui va ser la seva amiga, per rematar: ¡°Les seves entrevistes semblen dotar d'una tercera dimensi¨® els entrevistats¡±. Les revistes Serra d'Or, Oriflama, Jano, Destino i el circuit catal¨¤ de TVE van ser els afortunats mitjans en qu¨¨ es va prodigar Roig (Barcelona, 1946-1991) amb un g¨¨nere que entrella?ava amb els perfils i que li va donar per recopilar-los en cinc volums: tres de Retrats paral¡¤lels (1975-1978) i dos de Personatges (1979).

¡°La feina que m'apassiona ¨¦s remoure el pa¨ªs, buscant alguna explicaci¨® que verifiqui el caos actual¡±, llisca en el text de la seva trobada amb l'hist¨°ric periodista de la Rep¨²blica Eugeni Xammar. Vist en perspectiva, el fris que construeix busca referents de la tradici¨® sociocultural catalana trencada el 1939 i cosir-los amb alguns dels nous noms que sorgeixen dels inquiets ¨²ltims anys del tardofranqusime. Una liofilitzaci¨® del seu projecte vital pot comprovar-se ara a Retrats paral¡¤lels, una antologia (Edicions 62), recopilades pels escriptors Gemma Ruiz i Albert Forns, amb les fotografies que en el seu moment va fer Pilar Aymerich.

¡°El primer que f¨¨iem quan prepar¨¤vem una entrevista era trucar-nos per comentar com ens vestir¨ªem (...) La Montserrat volia que el personatge se sent¨ªs c¨°mode; f¨¨iem tots els papers perqu¨¨ se sentissin relaxats i confiats¡±, recorda Aymerich en un curt per¨° suc¨®s pr¨°leg. Era present durant les sessions de fotos perqu¨¨ s¡¯hi donava un ambient d'intimitat en el qual es deien coses que no afloraven en l'entrevista. Tamb¨¦ va cridar l'atenci¨® d'Aymerich la documentaci¨® exhaustiva que demostrava la periodista: ¡°Semblava que els conegu¨¦s de tota la vida i se'ls ficava a la butxaca des del primer moment¡±. Queda clar en els 18 retrats recopilats, des del primer, un coetani Pau Riba, del qual dona des de tots els seus cognoms a fragments de les seves can?ons de l'¨¤lbum Dioptria I; o citant refer¨¨ncies de cinc dels seus llibres al mateix Josep Pla, o elogiant l'obra de Carles Riba per trencar el bloc de gel amb el qual la v¨ªdua, Clementina Arderiu, rep aquesta noia ¡°que diu coses tan grosses a Serra d'Or¡±, per¨° que anir¨¤ trufant l'entrevista amb versos de la sacrificada esposa del bard.

A la documentaci¨® s'afegeix una cultura aclaparadora que l'autora d'El temps de les cireres ja porta de s¨¨rie i que li permet, per exemple, fer un s¨ªmil amb els models del pintor Xavier Nogu¨¦s en veure el port de Xammar; tendir des de La Pla?a del Diamant ponts amb la narrativa de Joyce, Woolf i portar a col¡¤laci¨® una cr¨ªtica francesa per a satisfacci¨® infinita de Merc¨¨ Rodoreda en la potser millor entrevista per forma i fons; identificar un gravat de Brueghel a casa de Pla; esmentar amb tota la intenci¨® El Misantrop de Moli¨¨re i El Gatopardo de Lampedusa a Villalonga, o convocar la figura d'Alexandre Cirici Pellicer en la seva xerrada amb Oriol Bohigas.

Potser no va tenir tant m¨¨rit si no fos perqu¨¨ l'entrevistadora tenia en aquells moments entre 24 i 27 anys; va ser culturalment preco? en tot: va iniciar les seves col¡¤laboracions period¨ªstiques el 1968 i el desembre de 1970, mentre estava tancada a Montserrat, en protesta pel judici de Burgos contra militants d'ETA, es feia all¨¤ mateix p¨²blic que aquella jove an¨°nima entre 200 intel¡¤lectuals acabava de guanyar el premi V¨ªctor Catal¨¤ de contes per Molta roba i poc sab¨®, el seu debut literari. Al cap de poc temps, col¡¤laboraria en el combatiu Tele-eXpres com a cr¨ªtica de literatura en catal¨¤, la qual cosa refor?aria el seu ja nodrit p¨°sit llibresc.

A cavall en molts casos de l'entrevista directa de pregunta i reposada (si el personatge li dona per sostenir el ritme),i la d'estil indirecte i el perfil, els textos solen comen?ar amb una exquisida barreja en la qual s'entremesclen escenari geogr¨¤fic, detalls psicol¨°gics o sociol¨°gics i descripci¨® f¨ªsica de l'entrevistat, amb especial fixaci¨® a les mans. Ja all¨¤ o durant la xerrada, la trobada es veur¨¤, a m¨¦s a m¨¦s, repuntada per unes frases-retrat gaireb¨¦ po¨¨tiques: aix¨ª, ¡°Calders t¨¦ una cara ocell¨ªvola¡±; Arderiu apareix com ¡°una dona feta amb la suavitat de la porcellana i el tremp del roure¡±; Maria Aur¨¨lia Capmany, ¡°l'espl¨¨ndida antitesi de la Ben Plantada¡±, llueix ¡°mans expressives com les d'una venedora de mercat¡±; Xammar riu ¡°amb un ritme tallant i la seva metralla orat¨°ria ¨¦s esfere?dora¡±, i la figura de Rodoreda li sembla ¡°feble i dura com una estalactita¡±.

El doble resultat ¨¦s que els entrevistats cobren volum i acaben confessant, gr¨¤cies al clima creat per l'entrevistadora, el que no voldrien, ies fan transparents. Apunten llavors naturaleses inesperades, com una c¨°mica Mary Santpere lectora seriosa del Quixot, Gald¨®s, l'Amad¨ªs de Gaula, el Tirant lo Blanch i Simenon; el punt altiu d'un ambici¨®s Josep Maria Flotats, que el gener de 1973 i des de Par¨ªs, no dubta a afirmar que ¡°Tot el que ¨¦s amateur m¡¯esparvera¡± per referir-se a la llavors significada Agrupaci¨® Dram¨¤tica de Barcelona, que ¡°no tinc vocaci¨® ni d'ap¨°stol ni de m¨¤rtir... Si em donen l'oportunitat de fer teatre a casa nostra, hi anir¨¦.¡± I va adornant el seu discurs: ¡°Hi est¨¤s d'acord? B¨¦, tant me fa¡±.

L'entrevista amb Pla ser¨¤ dura. L'escriptor acaba de complir 75 anys i va menyspreant la jove de cabells curt i minifaldilla: ¡°Vost¨¨ ha llegit molt?¡±. Per¨° tamb¨¦ acabar¨¤ rendit, malgrat la famosa an¨¨cdota mai escrita segons la qual li va respondre a la seva pregunta sobre si li donava algun consell per ser bona escriptora que amb aquelles cames no era necessari que escrigu¨¦s. Durant la xerrada, l'autor de La vida amarga s¨ª que li va dir: ¡°Si les seves coses duren 30 anys en literatura ja pot estar segura que el que escriu ¨¦s realment important¡±. Dels retrats amb tercera dimensi¨® de Montserrat Roig en fa m¨¦s de quaranta...