Puritans i m¨¤rtirs catalans

Purit¨¤ t¨¦ el seu origen en la paraula anglesa puritan. A Anglaterra i Esc¨°cia, durant el segle XVI, anomenaven puritans els reformistes que demanaven que l¡¯Esgl¨¦sia anglicana trenqu¨¦s amb el catolicisme rom¨¤. La seva guerra civil va acabar amb el cap del rei a la guillotina, mentre una aristocr¨¤cia burgesa i protestant va prendre el poder; al final es tractava d'aix¨°, de manar i decidir sobre un territori. Una d¨¨cada despr¨¦s es va restablir la monarquia. En general, anomenem puritans els qui s¨®n virtuosos i s'entreguen sense dubtes a creences i regles. Aquesta entrega pot ser real o exagerada. Habitualment exigeixen m¨¦s del que ells estan disposats a patir. Despr¨¦s de llegir els ¨²ltims tuits de Quim Torra he arribat a la conclusi¨® que l¡¯actual president de la Generalitat ¨¦s un purit¨¤ de l¡¯independentisme. No governa, es dedica en cos i ¨¤nima a portar el poble catal¨¤ (el seu) cap a la independ¨¨ncia. I tot sacrifici, el de la ciutadania, ¨¦s poc.

En la manera d¡¯actuar i pensar del president actual, cat¨°lic i patriota, s¡¯observen similituds amb el carlisme catal¨¤ del segle XIX

Torra, que ha comparat el proc¨¦s amb les marxes i accions a favor dels drets civils de Gandhi, Rosa Parks o Luther King, solia fer bandera de la no-viol¨¨ncia. En la manera d¡¯actuar i pensar del president actual, cat¨°lic i patriota, s¡¯observen similituds amb el carlisme catal¨¤ del segle XIX. El fam¨®s lema ¡°D¨¦u, p¨¤tria, rei i furs¡± resumia els pilars de la santa tradici¨®; el mateix general Cabrera, l¨ªder de la primera i la segona guerra carlistes, col¡¤locava el rei en ¨²ltim lloc. L¡¯independentisme conservador que representa Torra ha eliminat el monarca i l'ha substitu?t per la rep¨²blica catalana. Igual que el carlisme, busquen els seus creients a l¡¯interior, al nord, fora de les poblades i mestisses metr¨°polis.

Despr¨¦s de setmanes de marxes cap a Barcelona, barricades i focs patri¨°tics, sense sentir cap condemna per part de la Generalitat, el president ha recomanat a les xarxes seguir els consells de l¡¯activista Paul Engler: ¡°Si els catalans voleu guanyar, heu de polaritzar molt m¨¦s, pressionar molt m¨¦s i acceptar alts nivells de sacrifici¡±. Aquestes paraules formen part del Manual de desobedi¨¨ncia, publicat pel nord-americ¨¤, que molts defineixen com un cat¨°lic d¡¯ultraesquerra.

Aquest nou llibre de cap?alera de l¡¯activisme recull els pensaments d¡¯un veritable il¡¤luminat. Engler, en una entrevista concedida fa uns dies al diari digital Vilaweb, assegurava: ¡°Els primers cristians deien que la llavor de l¡¯esgl¨¦sia era la sang dels m¨¤rtirs. Morir com un m¨¤rtir ¨¦s inherent als moviments guanyadors. No es vol que passi, per¨° ¨¦s inevitable un cop augmentes la tensi¨®¡±. Acabes de llegir el llibret i tens ganes d¡¯anar a Palau a reclamar la baixa volunt¨¤ria. El 2017 Rosa Maria Sard¨¤ ja va retornar la Creu de Sant Jordi, amb tota la seva laica ra¨®. Amb el seu gest va representar molts comuns mortals que no poden retornar creus i nom¨¦s esperen que el fanatisme vagi de farol, de passar a la hist¨°ria com a patriotes amb pensi¨® vital¨ªcia, xofer i despatx.

No s¨®n ¨¨poques per a m¨¦s sacrificis. Aquesta setmana els empresaris catalans han exigit ¡°estabilitat pol¨ªtica¡± i un informe de PwC alerta que ¡°les incerteses i la crisi pol¨ªtica han afectat la inversi¨® estrangera a Catalunya i han frenat projectes estrat¨¨gics¡±. La situaci¨® de la sanitat p¨²blica est¨¤ generant v¨ªctimes de deb¨° entre la ciutadania. El Col¡¤legi de Metges, tamb¨¦ les associacions i els sindicats del sector, fa mesos que adverteixen de la par¨¤lisi del Govern i la seva incapacitat per impulsar projectes. Actualment, Catalunya inverteix en sanitat un 3,7% el PIB, mentre que a Espanya ¨¦s el 6,2%.

Els catalans que no formen part del ¡°poble¡± de Torra i Puigdemont estan farts, a la vegada que senten rebuig i una mica de vergonya aliena davant de tant d¡¯exc¨¦s

La pol¨ªtica parlament¨¤ria tampoc ¨¦s una religi¨® que es nodreixi del martiri. No obstant aix¨°, quan ERC va anunciar que negociaria la investidura de Pedro S¨¢nchez, els seus socis de Govern s¡¯ho van prendre molt malament; els joves de la CUP i els CDR fins i tot van assaltar seus dels republicans. Cada dia s¨®n m¨¦s els ¡°tra?dors¡± i ¡°botiflers¡±. A les xarxes, els anomenats ¡°independentistes purs¡± (o viceversa) mantenen la seva l¨ªnia ultranacionalista desacreditant tothom que abandona les ess¨¨ncies, fent jocs de paraules xen¨°fobs sense por d¡¯ultrapassar els l¨ªmits de la democr¨¤cia i la llei. Com que tenen molts seguidors, llavors van a les r¨¤dios nacionals o a TV3 a continuar reclamant l¡¯acci¨® unilateral.

Els catalans que no formen part del ¡°poble¡± de Torra i Puigdemont estan farts, a la vegada que senten rebuig i una mica de vergonya aliena davant de tant d¡¯exc¨¦s. Poder circular per les carreteres sense por d¡¯esclafar un grup sardanista i aconseguir iniciar el di¨¤leg pol¨ªtic s¨®n objectius dels realistes, tant se val si es declaren independentistes o constitucionalistes. El poble de Catalunya no s¡¯ha de polaritzar m¨¦s, ni ha de pressionar m¨¦s; encara menys acceptar ¡°alts nivells de sacrifici¡±. Les inversions i les empreses fugen del martiri, s¡¯espanten davant de les fogueres. Governeu, pacteu i deixeu-vos de puritanismes in¨²tils.