Barcelona, un refugi per a periodistes amena?ats

Patricia Mayorga ¨¦s una periodista que no pot tornar a M¨¨xic sense estar en perill. La comunicadora, de 47 anys, investigava la infiltraci¨® del narcotr¨¤fic en les forces de seguretat locals a Chihuahua, al nord del pa¨ªs. Compartia informaci¨® amb la reportera Miroslava Breach que va ser assassinada el mar? del 2017. Li van disparar vuit bales quan sortia del seu domicili. En aquell moment, Mayorga se¡¯n va adonar que la seva vida corria risc. La mexicana ¨¦s una de les integrants del programa de protecci¨® per a periodistes de l¡¯Ajuntament de Barcelona i de l'entitat Taula per M¨¨xic, que ofereix un refugi per als comunicadors amena?ats per la seva professi¨® a la capital catalana.

La reportera de Proceso no viu des de fa tres anys a la seva Chihuahua natal. Prefereix no donar detalls de les intimidacions que va rebre. ¡°M¨¨xic ¨¦s una amena?a constant per la impunitat¡±, diu la periodista, que encara est¨¤ contractada pel seu mitj¨¤ i t¨¦ l'esperan?a de tornar aviat.

Ella no ¨¦s la primera comunicadora que acull el projecte. Sandra Vicente, representant de la Taula per M¨¨xic, explica que el programa ha rebut vuit reporters mexicans des del 2017. L'entitat proporciona suport psicosocial, un habitatge i la possibilitat d'integraci¨® sociolaboral. L'estada de refugi que ofereixen ¨¦s per un per¨ªode m¨¤xim de mig any. ¡°El que ens preocupa ¨¦s el retorn. Existeix un seguiment de les institucions¡±, assegura.

El director de Just¨ªcia Global i Cooperaci¨® de l'Ajuntament de Barcelona, David Llistar, explica que ells s'encarreguen de finan?ar i donar suport en el tr¨¤mit dels visats. El cost del programa ¡ªfirmat per un per¨ªode de dos anys¡ª puja a 315.000 euros; dels quals el 75% els aporta el consistori. Llistar precisa que el projecte va sorgir amb la idea de ¡°tornar-li al poble mexic¨¤ tot el que va fer¡± amb els refugiats espanyols despr¨¦s de la Guerra Civil.

M¨¨xic ¨¦s un dels pa?sos m¨¦s perillosos per exercir el periodisme. Aquest any 10 comunicadors han estat assassinats, segons Reporters sense Fronteres (RSF). El president de l¡¯organitzaci¨® a Espanya, Alfonso Armada, destaca que l¡¯espectre d¡¯intimidacions que pateixen ¨¦s ampli, des d¡¯amenaces indirectes com missatges a familiars, fins a d¡¯altres directes com trucades, missatges a internet o segrestos. ¡°Fa la sensaci¨® que la just¨ªcia ¨¦s absent i no es compleixen els est¨¤ndards jur¨ªdics m¨ªnims¡±.

El president de M¨¨xic, Andr¨¦s Manuel L¨®pez Obrador, va prometre el maig combatre la viol¨¨ncia contra la premsa. Tanmateix, el dirigent ha mantingut un enfrontament amb els mitjans que no s¨®n afins a les accions del seu Govern. Armada especifica que des de RSF es mantenen al marge dels espectres ideol¨°gics, per¨° considera que aquesta ¡°pol¨ªtica de confrontaci¨® distreu del fons del problema¡±. ¡°Ens preocupa que una gran part de les agressions es produeixen a petits poblats, diaris o emissores locals i precaris¡± apunta.

Yaneli Fuentes coneix de prop aquest escenari. La periodista va arribar fa dos mesos a Barcelona. Fins fa poc treballava a Diario Alternativo, un mitj¨¤ local al sud de M¨¨xic en qu¨¨ denunciava retencions, tortures i extorsions. El 2017 va ser amena?ada per primera vegada pel grup armat de la Uni¨® de Pobles i Organitzacions de l'Estat de Guerrero (Upoeg). La mexicana, de 29 anys, detalla que les amenaces van passar d¡¯intimidacions a les xarxes, a provocacions amb armes de foc i agressions f¨ªsiques. El juny passat la Coordinadora Regional d'Autoritats Comunit¨¤ries va emetre una ordre de detenci¨® en contra seu. Va ser llavors quan la va ajudar el Mecanisme de Protecci¨® a Persones Defensores dels Drets Humans i Periodistes. De moment, viu assimilant el que ha passat i compartint la seva experi¨¨ncia a Barcelona.