T¨¤pies, un pintor amb moltes taules

La personalitat art¨ªstica d'Antoni T¨¤pies es va nodrir sempre del context pol¨ªtic que li va tocar viure; per¨° tamb¨¦ del m¨®n art¨ªstic que el va envoltar. ?s el que li va passar amb el teatre en qu¨¨ l¡¯artista va tenir una breu per¨° intensa relaci¨® de tot just cinc muntatges que es mantenen dins els par¨¤metres de la seva personalitat art¨ªstica per qu¨¨ inclou els mateixos materials i bona part de les imatges que l¡¯interessen i plasma a la seva pintura. S¨®n altres t¨¤pies que poca gent va poder veure i que pel seu car¨¤cter ef¨ªmer van quedar relegats dins la producci¨® de l¡¯artista malgrat la radicalitat de les seves propostes i el fet d¡¯haver format part de la renovaci¨® del teatre catal¨¤ dels anys seixanta i vuitanta. La fundaci¨® de l¡¯artista recupera aquests muntatges amb l¡¯exposici¨® Antoni T¨¤pies. Teatre (fins al 19 d¡¯abril) en qu¨¨ reivindica aquest aspecte poc conegut del creador. ¡°?s una exposici¨® que suma a la lectura de T¨¤pies¡±, explica el director de la fundaci¨®, Carles Guerra.

L¡¯¨¤mbit teatral ¨¦s present a les seves obres pict¨°riques en peces com Relleu amb cordes (1963) en qu¨¨ mostra la part posterior de la pintura, les bambolines que s¡¯amaguen a l¡¯espectador; una cosa semblant al que va fer, dos anys abans, amb Or i sal, un muntatge en qu¨¨ ¡°T¨¤pies volia que es vei¨¦s la tramoia, que per ell era el misteri del teatre¡±, explica N¨²ria Homs, conservadora de la Fundaci¨® i comiss¨¤ria de la mostra.

Homs ha fet un gran esfor? per recuperar aquest tema, fins ara in¨¨dit, a partir del material documental que ha quedat dels cinc muntatges: l¡¯esmentada Or i sal (1963), Semimaru (1966), L¡¯armari en el mar (1978), L¡¯?boulement (1982), que es va muntar a Par¨ªs en col¡¤laboraci¨® amb el cr¨ªtic Jacques Dupin, es va representar en un hangar i per a la qual T¨¤pies va fer servir llen?ols, cordes i unes quantes taques de color amb n¨²meros, i Johnny va agafar el seu fusell (1989). I les ha reconstru?t a partir de materials diversos com ara pintures, esbossos, gravats, fotografies, programes, invitacions i articles de premsa que els il¡¤lustren..

A l¡¯exposici¨® queda clar les moltes coses que el T¨¤pies teatral li deu al seu bon amic, el multifac¨¨tic Joan Brossa, amb textos com el mecanoscrit del poeta de Carnaval escampat o la invasi¨® desfeta (1949), amb correccions manuscrites del pintor i la participaci¨® de tots dos en vetllades privades de cabaret, les ¡°sessions de caligarisme¡±, en domicilis com l'estudi de Modest Cuixart o la casa de Leopoldo Pom¨¦s, en qu¨¨ Brossa, Joan Pon? i Pere Portabella actuaven disfressats i maquillats i en qu¨¨ ¨¦s evident la fascinaci¨® per les marionetes, la m¨¤gia i l'¨°pera.

La mostra recull el frac¨¤s de T¨¤pies amb la l¨ªrica a partir de tres projectes fallits. El 16 d'octubre de 1973 el director de la Deutsche Oper Berlin es lamenta que el pintor no hagi acceptat fer la coreografia per a un Don Giovanni. ¡°Tinc la convicci¨® que la col¡¤laboraci¨® amb vost¨¨ podria donar al teatre musical noves experi¨¨ncies de gran import¨¤ncia¡±, li escriu. Sense perdre l'esperan?a li proposa que col¡¤labori en l'escenografia d¡¯El pavell¨® d'or, de Yukio Mishima. I T¨¤pies li respon que s¨ª. Malgrat la seva bona voluntat, el projecte ¡°no sabem per qu¨¨¡± no es va materialitzar. El tercer era per a Barcelona. ¡°Cap de mirar va ser una proposta de 1991 per al Liceu, per¨° la iniciativa de T¨¤pies es va ajornar fins que per diverses circumst¨¤ncies finalment no es va materialitzar¡±. Per sort, han quedat els seus esbossos que ara es poden veure a la T¨¤pies.