Viure en comunitat, una opci¨® al marge de l¡¯especulaci¨®

Als 77 anys, en Juan carrega a l'esquena tota una vida d¡¯activisme vinculat a les associacions de ve?ns. ¡°Intentant millorar el m¨®n¡±, diu. Quan li van parlar del projecte de viure en comunitat amb altres fam¨ªlies en una masia de Castellar del Vall¨¨s no s¡¯ho va pensar dues vegades. El va atreure la varietat d¡¯edats dels ve?ns i la possibilitat de cuidar-se els uns als altres. En Juan ¨¦s la m¨¦s gran del grup de 27 persones ¡ª12 fam¨ªlies, amb set menors, de diferents municipis de la comarca¡ª que formen la comunitat. ¡°Tinc cinc nets, per¨° ara en tindr¨¦ set m¨¦s¡±, fa broma aquest home, assegut a la gran taula de fusta que presideix la masia de Can Carner, on esperen traslladar-se d¡¯aqu¨ª a dos anys, un cop l¡¯hagin rehabilitat.

Al grup tamb¨¦ hi ha persones com la Marta, que viu a Terrassa i s'hi vol traslladar amb la seva parella i la seva filla per fugir de la ciutat, que veuen com un ¡°entorn agressiu¡±, buscant valors m¨¦s humans i col¡¤laboratius. O en Sebas, que ronda els 50 i pensa en el seu futur. ¡°Comencem a ser grans i amb la meva parella pensem en com volem envellir, si a casa sols, en una resid¨¨ncia o amb altres persones aqu¨ª en comunitat¡±. Les 12 fam¨ªlies van comprar a l¡¯octubre aquesta finca catalogada de deu hect¨¤rees, amb una superf¨ªcie constru?da de 1.500 metres quadrats. La idea ¨¦s que l¡¯edifici principal es destini a habitatge de les fam¨ªlies, que combinar¨¤ espais privats (dormitori, lavabo i cuina-office) i comuns (menjador, cuina, biblioteca...). Tamb¨¦ planegen desenvolupar un hort ecol¨°gic i destinar els porxos i pallers a activitats obertes al barri.

El projecte es remunta al 2016, quan un grup de fam¨ªlies van decidir buscar una forma alternativa d¡¯habitatge. Van crear una cooperativa i van buscar altres socis. ?s el que es coneix com a habitatge cooperatiu: la cooperativa ¨¦s la propiet¨¤ria de l¡¯habitatge i els socis paguen una quota mensual com a lloguer. Aquesta i altres formes alternatives com el cohabitatge o la masoveria urbana (de vegades fins i tot es confonen els termes) estan vivint una t¨ªmida eclosi¨® arran del problema dels desnonaments i la bombolla que viu el lloguer. ¡°El model alternatiu creix alhora que estan en crisi els dos r¨¨gims cl¨¤ssics d¡¯acc¨¦s a l¡¯habitatge¡±, apunta David Gu¨¤rdia, de Sostre C¨ªvic, entitat que fa 15 anys que treballa pel model cooperatiu d¡¯habitatge. ¡°T¨¦ els avantatges de la compra, que et dona estabilitat, i del lloguer, perqu¨¨ no est¨¤s lligat i en pots sortir quan vulguis. A m¨¦s, s¡¯evita l¡¯especulaci¨® perqu¨¨ un no pot vendre el pis perqu¨¨ no ¨¦s seu¡±, afegeix Gu¨¤rdia.

En aquests moments hi ha diversos projectes d¡¯aquest tipus en marxa, encara que molts es queden pel cam¨ª, per les barreres que han d¡¯esquivar. ¡°Per¨° el m¨¦s important ¨¦s trobar el finan?ament necessari. Els bancs tradicionals no hi entren, nom¨¦s entitats ¨¨tiques com Coop57 o Fiare, per¨° no arriben a tots els projectes. Aix¨ª que s¨®n els socis els que han d¡¯aportar prou capital per comprar el terra o l¡¯edifici¡±, assenyala Juli Carb¨®, president de Cohousing Barcelona. I ¨¦s que els n¨²meros de qu¨¨ es parla poden fer que m¨¦s d'un es faci enrere: aportacions inicials d¡¯entre 30.000 i 60.000 euros i una quota mensual que varia segons la mida del pis (uns 600 euros per un pis de 70 metres quadrats), segons apunta Carb¨®. Les fam¨ªlies de Can Carner ¡ªque preveuen una inversi¨® de 2,5 milions per a la compra i la rehabilitaci¨® de la masia¡ª han aportat 43.000 euros cada una i els queda una quota de 850 euros al mes per a la hipoteca.

Perqu¨¨ el model creixi, i es redueixin els costos, el sector demana m¨¦s implicaci¨® de les administracions en la cessi¨® de s¨°l p¨²blic, exercint d¡¯avaladors davant dels bancs o amb subvencions per a la construcci¨® d¡¯edificis.

Coop57, cooperativa financera nascuda fa 24 anys, va comen?ar a fixar-se en aquests projectes ara fa cinc anys per la demanda que hi havia, per¨° admet que no poden dir que s¨ª a totes les propostes. ¡°Ens vam posar una restricci¨®: destinar el m¨¤xim del 20% dels nostres recursos per no tenir un gran volum de deute¡±, expliquen des de l¡¯entitat. Els que ho aconsegueixen s¨®n els que tenen viabilitat social i econ¨°mica. ¡°Abans de parlar de n¨²meros parlem del projecte i veiem si quadra amb els valors de la nostra entitat. Hi ha d'haver un projecte comunitari afegit¡±, incideixen des de l¡¯entitat.

Les fam¨ªlies de Can Carner admeten que un altre dels problemes que es poden trobar en el futur ¨¦s la conviv¨¨ncia, que veuen com un repte de creixement personal. ¡°El projecte est¨¤ traient el millor de cadasc¨². A m¨¦s, l¡¯objectiu ¨¦s com¨² i tot est¨¤ per fer. No som un grup d¡¯amics que creen un projecte, sin¨® fam¨ªlies amb valors comuns que veuen en el projecte una oportunitat d¡¯emprendre una nova vida¡±, afegeix la Gemma.