Catorze trens diaris per a un t¨²nel de 1.100 milions

Tot just 14 trens al dia travessen durant aquesta ¨¨poca la frontera hispano-francesa a trav¨¦s del t¨²nel del Pert¨²s, una obra inaugurada fa gaireb¨¦ 10 anys i que va costar, juntament amb el tram de vies entre Figueres i la localitat francesa de Perpiny¨¤, al voltant de 1.100 milions d'euros. En la temporada d'estiu, la mitjana de circulacions pot pujar a 17. Malgrat l'intens debat sobre la crisi clim¨¤tica i la necessitat de reduir les emissions contaminants a l'atmosfera, una infraestructura que ajudaria a pal¡¤liar la pol¡¤luci¨® funciona al 10% de la seva capacitat com a conseq¨¹¨¨ncia b¨¤sicament del retard en les obres del Corredor Mediterrani. Mentrestant, uns 12.000 camions creuen la frontera per carretera.

Bona part de la circulaci¨® arriba a trav¨¦s dels trens de passatgers, gr¨¤cies a l'oferta d'alta velocitat que explota l'alian?a formada per Renfe i la companyia francesa de ferrocarril SNCF, a m¨¦s d'uns pocs combois de mercaderies procedents del port de Barcelona. La infrautilitzaci¨® de la l¨ªnia ja va portar el 2016 a la fallida de TP Ferro, la concession¨¤ria que es va encarregar de les obres i tenia assignada l'explotaci¨® de la infraestructura. Despr¨¦s d'aquell frac¨¤s, els operadors p¨²blics SNCF R¨¦seau i Adif van constituir la societat L¨ªnia Figueres-Perpiny¨¤, que va comen?ar a explotar la l¨ªnia amb un conveni de quatre anys que s'ha decidit prorrogar fins al 2022.

El director, Petros Papaghiannakis, assumeix que el t¨²nel del Pert¨²s va arribar ¡°deu o quinze anys abans del que era pertinent, ja que no hi havia ni mitjans t¨¨cnics ni el mercat estava liberalitzat¡±. Per¨° l'executiu grec responsabilitza sobretot de l'esc¨¤s rendiment de la inversi¨® el gaireb¨¦ nul tr¨¤nsit de mercaderies que travessa la infraestructura cada dia: quatre trens. El motiu: ¡°Comencem a tenir not¨ªcies positives, per¨° el Corredor Mediterrani no est¨¤ preparat i l'ample internacional [el que utilitza aquesta via per la qual circula tamb¨¦ el tren d'alta velocitat] no pot arribar als generadors de tr¨¤nsit, com s¨®n els ports¡±. Actualment els trens de mercaderies gaireb¨¦ no arriben al port de Barcelona, l'¨²nic espanyol connectat ¡ªamb accessos provisionals¡ª amb ample internacional i, per tant, compatible amb les l¨ªnies de la resta d'Europa.

A m¨¦s, argumenta Papaghiannakis, a Espanya hi ha poques empreses amb les locomotores necess¨¤ries per explotar aquest tram espec¨ªfic i amb maquinistes. ¡°Estan arribant al seu propi l¨ªmit de producci¨®¡±, assumeix en refer¨¨ncia a Renfe, tot i que celebra que un operador hagi encarregat trens per operar pr¨°ximament. De cara al 2026, no obstant aix¨°, quan el Corredor Mediterrani hagi desbloquejat la seva connexi¨® cap al sud espanyol, la societat preveu que el tr¨¤nsit es multipliqui per sis.

¡°Aquestes dades ¡ªen refer¨¨ncia a l'escassa circulaci¨®¡ª s¨®n el resultat del corredor, ja que nom¨¦s es pot circular en ample internacional des de Barcelona¡±, coincideix Josep Vicent Boira, comissionat del Govern per al Corredor Mediterrani. ¡°Estem intentant resoldre aquest coll d'ampolla perqu¨¨ s'ha d'arribar a altres ports i a centres log¨ªstics¡±, explica, i subratlla que una obra clau per al futur del Pert¨²s ¨¦s la col¡¤locaci¨® del tercer fil al tram entre Martorell i Castellbisbal (prop de Barcelona), tram que considera que ¨¦s ¡°la veritable porta d'Europa¡±. Les previsions del Govern espanyol situen el 2021 o el 2022 com a data per al desbloqueig d'aquest pas, despr¨¦s d'haver comprom¨¨s una inversi¨® d'uns 2.000 milions d'euros en l'¨²ltim any i mig.

Joan Amor¨®s, president de Ferrmed, l'organitzaci¨® europea que defensa la l¨ªnia ferrovi¨¤ria d'ample europeu, acusa de la situaci¨® actual el Govern central per no haver fet ¡°els deures¡± i acumular ¡°retards continus¡±: ¡°?s per posar-se a plorar, ¨¦s un joc de desprop¨°sits¡±, diu. Denuncia que zones que reivindiquen des de fa anys la connexi¨® ¡ªAbrera (on hi ha Seat i Solvay), Castellebisbal (Celsa), o Tarragona (on hi ha inversions paralitzades per la falta de connexi¨®, com ¨¦s el cas de Basf)¡ª han de continuar optant pels camions o la l¨ªnia d'ample ib¨¨ric, que arriba a la frontera a trav¨¦s de Portbou, on els combois s'han d'aturar i assumir una adaptaci¨® de vies.

M¨¦s enll¨¤ dels trens de mercaderies, el director de la concession¨¤ria del t¨²nel diu que el tr¨¤nsit tamb¨¦ podria cr¨¦ixer gr¨¤cies a l'impuls de trens regionals que connectessin el nord de Catalunya amb els departaments m¨¦s meridionals de Fran?a.