La veu dels absents

Fa uns dies, parlant sense presses i cordialment amb un dels anomenats ¡°pares de la Constituci¨®¡± (en queden dos), vam arribar a la conclusi¨® que ¨¦s l¨°gic que ens envaeixi de tant en tant una sensaci¨® de frac¨¤s generacional. De la seva generaci¨® i la meva. Per qu¨¨? Perqu¨¨ ni ell ni jo hav¨ªem vist venir res de res del que ens ha fet arribar a la situaci¨® actual. El seu des¨¤nim era fins i tot superior al meu, per dues raons. Ell, com a pare de la Constituci¨®, va destinar molta m¨¦s energia i passi¨® a elaborar el text constitucional, mentre que jo era un simple ciutad¨¤ engag¨¦, com diria Jean-Paul Sartre. Per¨° ¨¦s dur, avui, veure com gent que destil¡¤la una mescla d¡¯arrog¨¤ncia i simplicitat cultural menysprea persones que han fet una tasca que ens ha perm¨¨s arribar fins aqu¨ª. Jo no miro mai en el fangar de les xarxes, per¨° segons el que m¡¯expliquen fa feredat veure el panorama, no ja en termes d¡¯an¨¤lisi pol¨ªtica o expressi¨® cultural, sin¨® des d¡¯un punt de vista moral.

I en aquest context va arribar el 40¨¨ aniversari de la Constituci¨®. Hi va haver poques celebracions, molts comentaris eixelebrats?en programes de televisi¨® que tampoc ens podr¨ªem haver imaginat, i excepcionalment alguns textos dignes de menci¨®. D¡¯entre aquests, per la seva mod¨¨stia, rigor, i voluntat democr¨¤tica, cal destacar un objecte volador poc identificat (l¡¯anomenarem OVPI): el Centre d¡¯Estudis per la Democr¨¤cia Jordi Sol¨¦ Tura. Quan va morir, ara fa 10 anys, molts ens vam sentir orfes. I l¡¯alcalde de Mollet, Josep Monr¨¤s, va destinar tots els esfor?os a posar en marxa un petit centre d¡¯estudis per a la democr¨¤cia que, amb la feina de Teresa Eul¨¤lia Calzada i el suport del petit grup de sospitosos habituals, s¡¯ha dedicat a organitzar un cop l¡¯any uns debats i publicar uns quaderns per reflexionar sobre la democr¨¤cia. El volum 5 d¡¯aquest any celebra el 40¨¨ aniversari de la Constituci¨® d¡¯una manera intel¡¤ligent. La idea, comen?ant per un brillant pr¨°leg d¡¯Enric Juliana, era aplegar una selecci¨® d¡¯articles sobre el tema que ens ocupa, escrits per Jordi Sol¨¦ Tura entre el 1977 i el 2003, amb especial atenci¨® a q¨¹estions com el federalisme, el r¨¨gim auton¨°mic o el paper dels comunistes en el proc¨¦s constituent. Aix¨° permet diverses coses, totes bones. La primera ¨¦s, sens dubte, llegir Jordi Sol¨¦ Tura en les seves mateixes paraules, aix¨° ¨¦s, albirar el seu pensament en el seu context prec¨ªs. La segona, m¨¦s important encara, ¨¦s evitar la trampa de ¡°fer parlar els morts¡±, i aix¨° es mereix una explicaci¨®. Un fenomen for?a freq¨¹ent consisteix a fer dir als morts, avui, el que opinarien sobre la situaci¨® actual, amb l'avantatge que els interessats (absents) no es troben en posici¨® de replicar, defensar-se o reaccionar. Hem vist algun cas clamor¨®s per part d¡¯alg¨² que segueix a Waterloo, en el seu viatge cap a enlloc¡­ Alg¨² pot invocar un vincle molt especial amb qui ja no hi ¨¦s, tant que consideri que ¨¦s de la seva propietat exclusiva. Per¨° els morts no s¨®n de ning¨² i s¨®n de molta gent. El mateix va passar fa dos dies amb una senyora del PP, que va fer una comparaci¨® obscena entre els temps d¡¯ETA i l¡¯actualitat. De seguida li van replicar dues persones molt m¨¦s legitimades que la tal Cayetana, familiars d¡¯assassinats, per¨° en els seus comentaris ens hi vam recon¨¨ixer molts.

Apunta Enric Juliana en la introducci¨® esmentada algunes coses que generen una gran incomoditat. Sol¨¦ Tura va publicar molts i diversos llibres de refer¨¨ncia, i un pot rastrejar el seu pensament expressat en lletra escrita al llarg de tres d¨¨cades. Amb els l¨ªders actuals no ¨¦s tan f¨¤cil. Pedro S¨¢nchez publica un llibre de t¨ªtol heroic, per¨° l¡¯hi ha escrit una altra persona. A Pablo Iglesias el llibre ¡°l¡¯hi ha entrevistat¡± (perdoneu el barbarisme) una altra persona. A Pablo Casado¡­ b¨¦, un ja es perd en els arcans de m¨¤sters i postgraus ¡°al n¨²vol¡±. Torra o Puigdemont son ¨¤grafs, m¨¦s coneguts pel que no han escrit, excepte a Twitter, que per una altra cosa. En efecte, per retornar a l¡¯assaig de Juliana, ?es pot alg¨² imaginar que un debat que comen?a el 1959 i es precipita ¨Camb expulsions dram¨¤tiques pel mig¨C el 1965 tingu¨¦s a veure amb la teoria de l¡¯est¨¨tica, el frac¨¤s de la Vaga General Pac¨ªfica i Picasso contra el ¡°socialisme realista¡± de Zhd¨¤nov? Ja ho s¨¦, sembla que no s¡¯ent¨¦n gran cosa, per¨° ¨¦s perqu¨¨ us animeu a posar-vos en contacte amb el Centre d¡¯Estudis per la Democr¨¤cia i demaneu algunes c¨°pies d¡¯una lectura tan interessant. Ho podeu fer aqu¨ª.?

Pere Vilanova ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la UB.