Francesc Betriu: ¡°El cinema actual est¨¤ en mans d¡¯executius, no d¡¯experts¡±

Francesc Betriu (Lleida, 1940) ha estat testimoni del franquisme i de la transici¨® amb curtmetratges, documentals i pel¡¤l¨ªcules com Sinatra, M¨®nica del Raval, Coraz¨®n solitario o Furia espa?ola. Despr¨¦s de l¡¯homenatge que li va retre a l¡¯octubre el Festival de Cinema de Madrid, el 19 de gener rebr¨¤ el Gaud¨ª d¡¯Honor de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤.

Pregunta. Un premi a tota una carrera ¨¦s dels reconeixements m¨¦s importants¡­ Se l¡¯esperava?

Resposta. No, perqu¨¨ ¨¦s un premi en el qual no participes, no ¨¦s com un festival, en qu¨¨ pots guanyar o perdre. D¡¯altra banda, ara m¡¯adono que tinc 80 anys [els far¨¤ un dia abans de rebre el guard¨®], perqu¨¨ no hi pensava, encara, en premis d¡¯aquest tipus.

P. Les diverses adaptacions que ha fet de novel¡¤les han estat propostes seves o enc¨¤rrecs?

R. La s¨¨rie La pla?a del Diamant ja la volia fer quan estava a l¡¯escola de cine de Madrid. [Passats 10 o 12 anys, amb dos llargmetratges que van funcionar b¨¦, vaig anar a veure la Rodoreda i la meva idea li va semblar b¨¦. Per¨° vam estar quatre anys que no es trobaven diners, es van perdre els drets, despr¨¦s es van recuperar... El 1983, la s¨¨rie de televisi¨®, de quatre cap¨ªtols d¡¯una hora, va funcionar i es va vendre a tot el m¨®n. A Austr¨¤lia va ser la segona m¨¦s vista, nom¨¦s superada per Dallas! Pocs dies abans de comen?ar el rodatge, el productor va arribar a un acord amb TVE per explotar les imatges de la s¨¨rie en una pel¡¤l¨ªcula (que es va estrenar abans que la s¨¨rie) i es va acabar fent un retall manual, a correcuita. Ara m¡¯adono del disbarat que va ser. Es desvirtua totalment la s¨¨rie, i me¡¯n sento el responsable principal, perqu¨¨, esclar, hi vaig participar tot mirant el rellotge.

¡°A Austr¨¤lia, ¡®La pla?a del Diamant¡¯ va ser la segona s¨¨rie m¨¦s vista de l¡¯any, nom¨¦s superada per Dallas!¡±

P. N¡¯hi va haver moltes m¨¦s¡­

R. Arran d¡¯aix¨° em va arribar l¡¯oferta per fer R¨¦quiem por un campesino espa?ol, de Sender, que es va estrenar el 1985. Per¨° la resta s¨®n adaptacions de libres que m¡¯agradaven molt: Vida privada, de Josep Maria de Sagarra; Un d¨ªa volver¨¦, de Juan Mars¨¦, o La ciudad de los prodigios, d¡¯Eduardo Mendoza, que tot i aix¨° no vaig arribar a fer: era una producci¨® molt cara i em va saber greu, perqu¨¨ estava molt avan?ada. Ten¨ªem esbossos de Gil Parrondo (que ja havia sigut director art¨ªstic d¡¯Un d¨ªa volver¨¦), hav¨ªem fet localitzacions i c¨¤stings, el gran dibuixant Josep Maria Be¨¤ havia fet l¡¯storyboard, fins i tot hav¨ªem pensat en Javier Bardem per fer d¡¯Onofre Bouvila¡­ i diverses versions de gui¨®, amb participaci¨® del mateix Mendoza.

P. Ha tocat molts g¨¨neres del cinema per mostrar l¡¯Espanya del franquisme i de la transici¨®. Quin ¨¦s el millor g¨¨nere per plasmar-la?

R. Jo crec que totes les pel¡¤l¨ªcules reflecteixen la societat. Es vulgui o no, una pel¡¤l¨ªcula sempre queda com a testimoni de l¡¯¨¨poca en qu¨¨ es va fer.

P. Era l¡¯¨¨poca del No-Do...

¡°Els Beatles es pixaven de riure davant dels discursos que els van fer les autoritats franquistes¡±

R. Era intolerable la compet¨¨ncia que suposava el No-Do: era obligatori i, a sobre, tenien preus pol¨ªtics, per tant no s¡¯hi podia competir. Ja a les acaballes, vam arribar a un principi d¡¯acord per tenir espai als cinemes, per¨° la lluita va ser dur¨ªssima, a part de la c¨¤rrega pol¨ªtica que comportava.

P. Hi havia altres productors fent documentals d¡¯aquest tipus?

R. El que vam introduir amb la nostra productora, In-Scram, van ser pel¡¤l¨ªcules de ficci¨® curtes. El No-Do no en feia, per¨° ocupava l¡¯espai d¡¯abans de les pel¡¤l¨ªcules a les sessions dels cines. L¡¯any 1978 s¡¯estrenava setmanalment a molts cines de la ciutat el Noticiari de Barcelona. Jo formava part del consell de redacci¨®, i va funcionar molt b¨¦ fins que es van acabar les subvencions per fer-los. Ara ¨¦s un gran material per estudiar aquella ¨¨poca.

P. La censura va ser una constant en la seva carrera...

R. Recordo que vam obtenir el perm¨ªs per filmar la visita dels Beatles a Madrid, el 1965, i al final Fraga ens va censurar tota la feina, sense ni tan sols veure-la, perqu¨¨ no interessava reflectir l¡¯expectaci¨® que van aixecar. Nom¨¦s va agafar un parell de minuts de les nostres imatges, convenientment manipulades, que s¨®n les que es van veure al No-Do. La veritat ¨¦s que els Beatles es pixaven de riure davant dels discursos que els van fer les autoritats.

P. Com creu que afecten les plataformes digitals el cinema?

R. Hi he vist algunes s¨¨ries, com Els Soprano o The Good Fight, per¨° jo cada nit veig una pel¡¤li, sovint cl¨¤ssica. Enyoro (sense ser nost¨¤lgic) les sales de cinema, i crec que no tornaran mai m¨¦s. El fet d¡¯anar al cinema em sembla una acte social, col¡¤lectiu, d¡¯uni¨®, com anar al teatre.

P. Qu¨¨ li passa al cinema catal¨¤?

R. Sempre he pensat que li falta una ind¨²stria. Tenir al darrere productores que produeixin amb continu?tat.

P. El cinema franc¨¨s ¨¦s un exemple a seguir?

R. Est¨¤ molt subvencionat. I l¡¯important ¨¦s contractar especialistes per decidir les subvencions. Ara el principal problema ¨¦s que qui decideix ¨¦s un executiu de televisi¨® que, potser, no ha llegit un gui¨® en la vida. Jo m¡¯he trobat amb aix¨°. Estem en mans d¡¯executius, no d¡¯experts.

P. Sempre s¡¯ha adaptat als temps i a les tecnologies. Cal fer-ho?

R. Cal aprofitar la tecnologia del moment, i tant! M¨®nica del Raval, del 2009, va ser un g¨¨nere nou, ni documental ni ficci¨®: nom¨¦s la podia fer en v¨ªdeo, perqu¨¨ vaig poder gravar 120 hores. ?s l¡¯evoluci¨®, vaig comen?ar amb v¨ªdeo, despr¨¦s amb una c¨¤mera que pot fer v¨ªdeo i ara estic amb l¡¯iPhone. Estic agafant material per a una pel¡¤l¨ªcula que gravarem en aquest format, per¨° no en puc dir res encara.