Uns ulls que brillen

Hi ha artistes estirats, llunyans, antip¨¤tics i orgullosos, artistes que b¨¦ per molt lletjos o per massa macos alguns voldrien veure estampats, la seva fama i fortuna dilapidades, les seves can?ons caigudes en l'oblit, els seus discos coberts per la pols i les seves figures arru?nades pel pas del temps i els hidrats de carboni. Tamb¨¦ n'hi ha que generen indifer¨¨ncia, com si no existissin excepte per als seus seguidors, un grapat m¨¦s de sorra a la platja per als altres. No ¨¦s el cas d'Estopa, que potser no s¨®n uns artistes sublims, originals o trencadors d'aquests de qui als documentals alg¨² afirma ¡°hi va haver un abans i un despr¨¦s d'escoltar-los¡±, per¨° ning¨² no els desitja cap mal i no cauen malament gaireb¨¦ a ning¨². S¨®n m¨¦s transparents que un vestit d'organd¨ª, s¨®n els ve?ns, el cos¨ª a qui va somriure la fortuna i un bon dia es va fer fam¨®s i fins i tot ric. I aix¨ª, fa 20 anys.

Vint anys que van semblar que no havien passat, ja que els primers acords de ¡°Tu calorro¡± van desencadenar una crid¨°ria al Sant Jordi pr¨°pia d'una primera vegada, de quan el grup est¨¤ en plena ascensi¨®, tocat per la moda. Va passar el mateix amb les finals ¡°Cacho a cacho¡± o ¡°Como Camar¨®n¡± o despr¨¦s de la segona pe?a, ¡°Vino tinto¡±, quan en David va parlar per mostrar el seu esglai i agra?ment davant d'un fet que es repeteix cada vegada que presenten un disc. No hi ha ¨°xid al seu fuselatge, no hi ha avorriment en el seu p¨²blic, no hi ha cansament, nom¨¦s alegria, entrega i empatia per aquesta parella de tipus tan corrents que s¨ª, tenen m¨¦s diners que mai, per¨° no els ostenten com si fossin nou-rics i fins i tot s¨®n d'aquests la fortuna dels quals fa pensar que al m¨®n encara queda una mica de just¨ªcia. S¨®n del que gaireb¨¦ no hi ha.

Perqu¨¨ encara s¨®n tan semblants i ingovernables com quan eren uns passerells en un m¨®n desconegut. ?s tan cert que al Sant Jordi van trencar els protocols, i malgrat que al gui¨® hi havia previstes cinc al¡¤locucions, els germans Mu?oz no van parar de parlar amb aquest regust de taverna amb tripes i carn adobada que hi ha en els seus comentaris, el mateix que en les seves can?ons, en les quals, va dir en David entre rialles ¡°ara no hi ha porros¡±. I es van tornar a saltar les previsions en el tram ac¨²stic dels bisos abordant una versi¨® improvisada del ¡°Me'n vaig a peu¡± del seu admirat Serrat, en aquest catal¨¤ h¨ªbrid fill de la immigraci¨® que gasten. Abans, en un concert de m¨¦s de dues hores, van caure gran part dels seus ¨¨xits rumbers i de les can?ons del seu nou disc, vuit de dotze, la interpretaci¨® de les quals no va suposar cap baixada, acceptades ja pel p¨²blic.

I la clau de tot aix¨° es va fer visible als ulls d¡¯en David, brillant m¨¦s que els focus de l'escenari, ulls de felicitat i entrega, ulls veient el seu miraclet fet una vegada m¨¦s realitat. Com per continuar pessigant-se fins al final dels dies. Aquests ulls com teies, aquesta mirada de barri a qui es deu i que el lliga ¨¦s la garantia que hi ha Estopa per a estona. Mentre el nexe amb la que va ser la seva realitat no es dilueixi, Estopa tindr¨¤ gasolina perqu¨¨ el seu p¨²blic els continuar¨¤ veient com a iguals. No importa que la seva m¨²sica no sigui original, que ells no siguin prodigis i que el gruix de les seves composicions no destaquin per una musicalitat ressenyable, ja que compleixen el requisit essencial, s¨®n himnes dels qui breguen amb la seva quotidianitat a contrapel. S¨®n Estopa, una realitat tossuda, uns ulls brillant amb la mateixa intensitat vint anys despr¨¦s de l'espetec.