Ens podr¨ªem felicitar

Dem¨¤ a la nit. Seria magn¨ªfic. ?s el meu primer desig per a tots vost¨¨s abans de les festes. A veure si ho aconseguim, entre tots, o la majoria de nosaltres, just despr¨¦s del partit de futbol d¡¯avui, el partit de l¡¯any en aquesta ciutat de Barcelona.

Una de les poques coses clares en el futbol ¨¦s que els dos grans clubs que s¡¯enfronten dimecres a la tarda al camp del Bar?a es fan millors l¡¯un a l¡¯altre. I ni els explico si hi hagu¨¦s a Espanya dos o tres altres equips amb la mateixa pot¨¨ncia instal¡¤lada, amb un pressupost anual semblant, dit vulgarment.

Ignoro si el meu prec ser¨¤ escoltat aquest dimecres a la tarda, per¨° vaig per parts, a veure si aquest dimecres a la nit hem aconseguit sortir-nos-en, almenys amb alguna de les q¨¹estions.

Primera: ¡°Insults zero a la grada¡±, ho demana la Federaci¨® Catalana de Futbol. Respecte, sisplau. No ¨¦s tan dif¨ªcil. S'hi valen, naturalment, els aplaudiments i les esbroncades, avorreixen els improperis, sobren les inj¨²ries i resulten intolerables les animalades. Si pogu¨¦ssim almenys contenir-nos en el primer i segon nivells ja seria un ¨¨xit. Gran. Si pogu¨¦ssim.

Segona: ¡°Vost¨¨s s¨®n benvinguts¡±. Vinguin a Barcelona a gaudir del bon joc, no a rebentar-me la ciutat, no necessitem casseurs, trencadors, al voltant del camp de futbol, que aix¨° ¨¦s massa f¨¤cil, per¨° sobretot cansa molt, molt¨ªssim. Entenem b¨¦ que les protestes han de ser vistoses, per¨° no ens cansem de repetir que cremar o trencar mobiliari urb¨¤ o bloquejar la Meridiana cada nit fastigueja treballadors fatigats que intenten tornar a casa, que fa vuit dies ens van desviar al centre a for?a conductors, hi havia m¨¤quines asfaltant els voltants de la pla?a Urquinaona perqu¨¨ unes setmanes abans uns quants centenars de joves (i no tan joves) es van pensar que cremar contenidors d¡¯escombraries que desfeien l¡¯asfalt era una bona idea. Doncs no, no ho va ser. Tot i que em va cridar l¡¯atenci¨®, enganxat a Betev¨¦, observar una vegada i una altra una divisi¨® sexual del treball impr¨°pia d'aquesta Nova Albada que preconitzaven els focs: ells bolcaven i cremaven contenidors; elles es descaraven amb la premsa i la televisi¨®. Hi havia de tot, ¨¦s clar, per¨° la divisi¨® era visible i cridanera. I un que es pensava que aquestes coses d¡¯homes i dones les enterraria precisament aquesta bona gent. Per¨° no. Les societats canvien molt a poc a poc. Les paraules ho fan. Les coses, menys. Les persones, gaireb¨¦ mai.

I tercera: ¡°Feliciteu el guanyador¡±. Jo soc parcial i m¡¯agradaria poder felicitar Ansu Fati (tant si forma part de l'alineaci¨® com si no), de la meva ciutat, o Leo Messi, del m¨®n, i tamb¨¦ la resta, per¨° si acabem mig b¨¦, la meva felicitaci¨® ja ser¨¤ per avan?at, aquesta nit, quan aquest article sigui paper per embolicar el peix, rastre d¡¯una llum perduda en la nebulosa d'internet. Si pogu¨¦ssim.

I si no?

Doncs demanarem disculpes perqu¨¨, jo per comen?ar, estic segur que podria haver fet m¨¦s en el passat perqu¨¨ menys gent estigu¨¦s tan empipada. Per¨° haurem de fer-hi alguna cosa m¨¦s: reparar els estrips, materials i morals, fer alguna cosa pels qui poguessin haver resultat contusionats, lesionats o, esperem que no passi, encara pitjor. Home d¡¯ordre, no puc deixar de creure en les llibertats del desordre.?

I per si encara no els conven?o, acabar¨¦ recordant la hist¨°ria d¡¯un radical entranyable, d¡¯alg¨² que s¡¯ha ficat en m¨¦s d¡¯un embolic per haver estat comprensiu amb trencadors de vidres de supermercats.

Contemporani meu, va n¨¦ixer humil a Marinaleda, Sevilla. No crec que els manifestants d¡¯aquesta tarda estiguin per ell, ni per la seva ciutat, ni que se la sentin seva, ho sento (per ells). Per¨° encara ho senten m¨¦s els socis espavilats del Bar?a i la seva immensa afici¨®: fa alguns anys, el 2008, aquest home de qu¨¨ us parlo els va pagar els bitllets del viatge de Bissau a Espanya, i els va obrir les portes del pa¨ªs a Anssumane Fati Vieira i la seva fam¨ªlia.

Es diu Juan Manuel S¨¢nchez Gordillo, ja fa no s¨¦ quants anys que ¨¦s alcalde del seu poble. No penso com ell, gens ni mica, per¨° sense pol¨ªtics aix¨ª aquest pa¨ªs seria m¨¦s pobre del que ¨¦s. Els catalans tenim un deute amb ell. Pensin com pensin aquest dia del partit, si han arribat al final d¡¯aquest article, ara s¨ª que els haur¨¦ conven?ut: no trenquin res, sisplau, que l¡¯alcalde de Marinaleda ¨¦s un dels nostres. Aix¨ª ¨¦s la Catalunya Gran. Ens podr¨ªem felicitar tots. Dem¨¤ a la nit.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s professor de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra.